Se'ns escapa el mes d'agost,
s'esmicolen ses últimes hores
entre les tristors d'un final irrecuperable
i els records d'un temps ja caducat...
Les vacances d'enguany,
encapsulades al cofre del desig
que ja sura al mar espès de les memòries,
el que naufraga sovint a l'illa de l'oblit.
Les vacances viscudes,
les vacances que hem gastat.
s'esmicolen ses últimes hores
entre les tristors d'un final irrecuperable
i els records d'un temps ja caducat...
Les vacances d'enguany,
encapsulades al cofre del desig
que ja sura al mar espès de les memòries,
el que naufraga sovint a l'illa de l'oblit.
Les vacances viscudes,
les vacances que hem gastat.
4 comentaris:
Melangia de vacances...
Nooooooooooooooooooo!
Preciosa manera de descriure-les!
M'ha encantat!
Ara sant tornem-hi... aaaiiissss!
:(
Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, Sílvia, sí....
assumpta,
que la realitat sigui comprensiva amb les nostres debilitats...
Publica un comentari a l'entrada