statcounter

diumenge, 2 d’octubre de 2016

Bressol





És un bressol de manta fina
i suau llençol.
És una nit de finestra amb lluna,
és un cau de mil records.
És una taula amb castanyes
que anem tallant a poc a poc
per torrar-les després al foc.
És un passeig amb les fades
entre els pins del bosc,
és un rellotge d'hores
que s'escurçen quan es fa fosc,
és l'abundor al celler i al rebost,
és temps de llum amb matissos,
és el triomf dels colors sense nom.

2 comentaris:

M. Roser ha dit...

Molt bonic ...I jo hi afegiria amb el teu permís, que és el temps de les nostàlgies, de mirar rera els vidres que regalimen llàgrimes de pluja...
Petonets, guapa.

Isabel ha dit...

oh sí! això és el teu poema...