Els núvols naveguen,
naveguen pel cel.
Els núvols naveguen,
el vent els empeny.
Passen, plouen, canten,
plouen i diuen:
quin món més plaent
aquesta Terra que anem veient!
Blau, groc i verd,
blanc, rosa i vermell,
taronja, negre i grisenc,
tots els colors
des de dalt el cel...
1 comentari:
Molt bonic aquest poema! Si poguéssim volar cel amunt, segur que veuríem una munió de colors que ens alegrarien, perquè la natura els té tots...
Bon estiu, Isabel.
Publica un comentari a l'entrada