Plat combinat

Una fulla de julivert,
dues cireres grans,
tres cacauets pelats,
quatre mongetes seques,
cinc pèsols estofats,
sis grans de pebre negre,
set polsims de sal,
vuit didals de canyella fina,
nou pinyons torrats,
i deu flors de tarongina.


I així les fades del bosc
juguen contant les dosi
de tot el que menjaran
quan tinguin gana,
que acostuma a ser un cop per setmana.

La resta de dies tenen prou les fades
amb ensumar les flaires
de la molsa humida, la resina dels pins,
els bolets de tinta i els estels de nit.

Un cistell ple de bolets

Un cistell ple de bolets
trobats aquest matí entre la molsa,
l’olor humida sota els peus,
herba mullada i terra flonja…

Els pins ens fan ombra
tot pujant per la solana,
els prats encara blancs amb la gebrada
i el desig a la mirada
de veure fredolics per menjar-ne a la vesprada.





























Boletaires



Camagrocs i pinetells,
rossinyols i l’ou de reig
han sortit del terra humit
per omplir-ne els cistells.

Matinaran els boletaires,
aniran lleugers al bosc,
buscaran sota els matolls
i trobaran o no el tresor.

Això passa a la tardor,
que és el temps de fred o no.







Reguitzell de rovellons

Molsa i heura,
fang entre les pedres,
camagrocs a la pineda
i, tocant al prat, la sorpresa:

Un reguitzell de rovellons
que aixequen l’herba
i tímidament surten al món
m’ofereixen sa existència;
els tallo a poc a poc
mentre passejo la mirada pels voltants
i se m’acumula, oh!, de cop la feina
doncs apareixen allà dos o tres bolets
més amunt, vora el mur, hi ha quatre o cinc més.
I sota l’esbarzer es transparenten dos o tres.

Llueixen taronja entre el verd
fins que els poso al cistell...

Escalivada

Van celebrar un casament el pebrot i l’albergínia,
i es feren un palau residencial de nom “Escalivada”.
Eren els convidats la patata i la ceba mudades,
un setrill molt elegant, la forquilla amb llaçada,
un saler oceànic molt viatger i una copa de cristall tallada.

Entraren a la cerimònia a l’hora acordada
i es va colar al banquet una sardina dissecada.
Tothom cridava: -Que marxi l’arengada!!!!!!

Va sortir el majordom esbojarrat per defensar-la,
deia que en venir del mar portaria l’alegria
i es van posar a ballar el majordom i l’arengada.

.................................

Des d’aquell dia el pebrot i l’albergínia
es banyaren plegats amb oli d’oliva al plat
en presència de tots els convidats.

Esberlada la magrana

Esberlada la magrana,
caducat el seu secret
s’ha obert i ja trencada la pell
respon a l’aire mil preguntes
guardant el suc dins de cada cel·la
com cuida els ous al niu la merla.

Fruites i verdures per infantil

Orígens

Els pinyons, de la pinya
i el raïm, de la vinya,
les olives de l’olivera
i el meló de la nevera.



Als marges, els espàrrecs

Als marges, els espàrrecs.
Els bolets i les castanyes i els pinyons al bosc
com les maduixetes i les cireretes d’arboç.




Una amanida


Farem una amanida
amb enciam de la primera florida,
pastanagues, remolatxa i quatre olives,
unes gotes de llimona, oli i sal de les salines;
la posarem a una safata
feta de vidre i plata.




Sopar


Un remenat d’alls tendres i carxofes
tot tallat molt prim i fi,
un sopar per compartir.
Millor que un sac de garrofes!




Qui menja què?

Meló amb pernil,
menú de ric.
Síndria amb mortadel·la
per tota la parentela.


Menú de monstre

Caramels d’all,
caramels de ceba,
xiclets d’arròs,
gelats de pebre,
canalons de sol,
croquetes d’arena.



Calendari


Al gener, calçots de l’hort.
Al febrer, espàrrecs de marge.
Al març, les faves tendres.
Al abril, les cireres primeres
Al maig, maduixes vermelles.
Al juny, albercocs i nespres.
Al juliol, prunes de colors.
Al agost, ametlles i nous.
Al setembre, el raïm més dolç.
Al octubre, el rovelló del bosc.
Al novembre, castanyes torrades.
Al desembre, prunes dins del pollastre.















Judici

Una plata d’albercocs
es barallà amb una safata de nespres.
Tots volien triomfar,
ser declarada la fruita més valuosa
pel jurat del mercat d’aquella comarca.

Van fer una conferència els nespres més vells
dient que duien molt aliment al cor,
i que el seu pare era l’arbre millor.

Tot seguit els albercocs més savis
argumentaren sa tendresa i sa dolçor
i aquella sensació d’haver atrapat el sol.

I els membres del jurat encara s’ho pensen ara,
estan sempre discutint i tenen entre ells una baralla.

Sant Jordi ha passat

Sant Jordi ha passat


Sant Jordi ha passat
i un record m’ha deixat:
llegeixo un llibre
claret com el vidre,
oloro les roses
que al gerro hi poses.

Entre els mots

Entre els mots


Nedar a l'estany gelat,
buscar or entre la sorra,
relliscar de nit pel fang
o naufragar al mig del mar...

Això i més pots viure
si t'endinses entre els mots
que algú ha escrit a un llibre
i fas dels teus dos ulls iots.

La rosa vermella

La rosa vermella


Avui és Sant Jordi,
busco espigues d’ordi;
el cavaller mor el drac
i el fica dins d’un sac.

Entre l’ordi una rosa
de tija verdosa,
punxes com anells
i pètals vermells.

El cavaller a la princesa
li vol regalar
la rosa vermella
tan sols per a ella.

Cangur

Saltes alegre pel camp australià fugint del passat i anant sempre enllà amb els teus fills com un bon marsupial. Oh cangur saltarí! quina pena que no vinguis aquí.

Mona de Pasqua

Mona de Pasqua La mona, ih, ih!... la mona és aquí. Xocolata cremosa la gallina hi reposa. Molts ous petitets d’aire farcidets... La mona, ih, ih... La mona és aquí.

Melodia

Hi ha un concert al bosc de pins, hi ha un concert amb melodia. El pit-roig està cantant, li contesta l’oreneta, el pardal marxa volant, la granota està contenta. Hi ha un concert al bosc de pins, hi ha un concert amb melodia.

L'albada

L’albada Surt el sol de matinada, fuig la nit i és l’albada.

Camp de primavera

Camp de primavera Passeja l’aroma del camp sota el cel, passeja l’aroma per sobre del verd. Hi ha tints molt variats per l’herba escampats, blaus, liles i grocs fan el camp de colors. Ha plogut i fa sol, s’il·lumina un flor que atreu a l’abella com el cuc a l’arpella.

Així

Així comença la primavera:

ha marxat el fred

i l’escalfor primera

fa matinar al sol

i la comparsa de la terra.

És el mes de març

i surten els animals.

Canten els ocells

i volen les papallones,

perfumen l’ambient les flors

amb mil aromes i colors.

Metrònom primaveral

Cau l’aigua a saltirons pel desnivell de les muntanyes entre molses i falgueres quan despunten les poncelles d’orquídies, lliris i violetes. Li marca el ritme un metrònom primaveral que fa dansar la natura amb llur propi pas de ball mentre es va escurçant la nit en benefici del temps solar. Despunten els conreus se’ns fan accessibles els senders, pren color la terra, i el cel esdevé ombrel·la de pastors gossos i ovelles.

Al poble

Al poble Hi ha un gat que s'ha amagat, ha entrat per la gatera d'una casa abandonada altre temps engalanada. Una mica més enllà, asseguts a un banc de pedra, la xerrada fan petar uns avis d'abans la guerra. L'un és sord, l'altre no hi veu, però entren amb el gat, amb el cap fan la visita, i recorden que a la casa hi vivien uns senyors que moriren sense flors. El mig cec està content de sentir el gat com miola, el vell sord està content de veure el cec com xiula, ambdós s’acomiaden amb el sol a la mirada i la veu atrafegada tot sabent que a l'endemà el gat també hi serà.

Festa de disfresses (Poema de carnaval)

Festa de disfresses

Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç...

I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.