Quin protocol!

Piles de llibres
busquen lectors
a la festa més culta
amb històries ocultes
gestades pels pensadors.

Roses vermelles,
senyeres,
quin protocol!

I els dracs sota els núvols primaverals
busquen princeses a castells medievals.

El sol, quatre gotes i un ruixat
pinten al carrer
vida escrita al paper,

futur de lectura plaent.

I... a esperar que arribi l'abril de l'any vinent.


*

Festa lletrada

*
Tot l'any esperant la festa lletrada,
tot l'any recordant la Diada.

Cada abril se'ns acosta,
vestida d'aromes i flaires de gala.

Cada abril se'ns acosta,
màgia de lletra que estrena lectors
per sacsejar la mirada
i omplir el temps de goig.


*

La pluja volia

La pluja volia remullar els colors
per fer-los visibles a tots els racons.
Posar-ne una lupa a les violetes del bosc
per atreure'n a tots els cargols.
Mullar cada ploma dels abellerols.

Lliscar sobre el blat,
ploure sobre el prat.
Omplir les poncelles de goig,
de blanc, de blau, de lila i de roig.

I acaronar el verd del camp.

La pluja volia remullar els colors
per fer-los visibles a tots els racons.


*

Avui tampoc plourà?

La pluja es fa esperar,
pinta un cel blanc estripat
i el desig imminent d'un xàfec immediat
ens gira el cap desesperadament a dalt.

L'aigua escasseja,
ja no puc regar el jardí,
les plantes moren de gana
i al gat li esperen set vides de sequera.

Avui tampoc plourà?
El paraigües envelleix plegat,
les tempestes són objectes de relats,
la pluja fina al terrat és memòria d'un infant...

...

Tèrbol, fumat

Tèrbol, fumat,

com una teranyina.

Fosc, tapat,

sembla un au de rapinya

acorralant una rata espantada.

Com un matalàs vell de llana,

cataracta mineral,

boira celestial entre bruta i blanca.

*

S'ha menjat els raigs

ha engolit la llum,

el cel ha devorat el sol.

Ja és un astre esporuguit,

el dia ha nascut trist.

Tan sols l'entusiasme d'un ruixat,

les gotes braves d'una pluja esperada,

tan sols un núvol generós

ens retornarà el somriure, l'alegria de viure.

Tan sols.

*

Bona tarda

-Bona tarda!- et diu la taula

tota engrunes i plats buits,

-bona tarda!- et diu el sol

que tendeix a l'oest per fugir.

*

-Bona tarda! -murmura un núvol

-bona tarda!- xiuxiueixa el vent,

-bona tarda! -et saluda el cel,

-bona tarda! -canta el rellotge

quan li mires l'hora què és.

Et meravelles,

i amb veu clara els hi contestes:

-Bona tarda i bon profit,

que el dia no s'acaba

fins que s'estreni la nit!

Celebrem que aquestes hores

de llum càlida i repós

facin d'un dia finit

una data per afegir

al món dels millors records.


Bona tarda!

*

Bon dia

Treus un braç de entre els llençols

i et contesta la llum del sol

que t'aixeca les parpelles

i t'empeny del llit al món.

*

Et saluden les parets, et saluda la finestra,

et saluda el passadís, t'engoleix la cuina.

Et diu bon dia el bany

i el mirall et torna la cara d'un estrany.

S'atribolen els moments

i mentre et pentines ta mirada et reconeix,

t'ofereix una alegre benvinguda.

*

Et diu: -què siguis feliç, què tinguis bon dia!-.

*

Bona nit

Ja la tarda estira el dia,

s'arrossega el sol pel cel,

no s'amaga, no encara,

que vol seguir essent el rei.

*

Però la Terra gira i gira,

i quan ja no el veiem

a l'horitzó el sol és sols reflex.

La nit lentament arriba.

*

Escalfa l'altra cara del Planeta,

la foscor ens fica al llit

i ens duu al món dels somnis.

Fins demà, bona nit.


*

La mandra

*

Ens ataca a tots la mandra,

ai, quin estat més destraler!

*

Ens minva l'esperit,

ens xarrupa l'energia

i ens deixa estabornits.

*

Anem mig adormits

les tardes i els matins

com fantasmes fora el llit.

*

Ataca a funcionaris i a bombers,

ataca a xiquetes i xiquets,

ataca a iaies, pares, mares i tiets,

ataca a llenyataires i raiers,

ataca a mestres de tallers,

ataca a artistes i someliers,

ataca a periodistes i cuiners.

*

Ens ataca.

Ara ja no puc més.

La mandra em fa callar

i m'estira al sofà.

Sobirana m'aixafa,

ja no em podré aixecar.

*

I és què un atac de mandra

et desconfigura el tarannà!

*

Harmonia d'un poema

L'essència d'una llengua,
l'alè que expira cada mot,
l'aroma a cada so,
el saber de cada lletra,
la remor d'algun record...

Harmonia d'un poema,
ritme propi a cada vers
que porta la simfonia
dins del seu propi text.

El recites i t'hi perds,
t'embolcalla, t'acarona,
ets a cada paraula tu mateix.
Mentre el dius, t'abdueix.

Dia i nit

El dia guanya a la nit.

quan regna ja l'abril.

Moltes hores per la llum,

per a un cel sense núvols

sense boira, sense pluja,

per a un cel massa serè.

El dia guanya a la nit.

Moltes hores per la llum.

Un porquet

A cada llar un porquet

per menjar el pa sobrer,

que al costat del mar fos mariner

i a muntanya excursionista

per buscar trufes amb el seu alè.

Cada rosa

*



El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.

La lluna, els estels
de nit il·luminen
cada rosa que neix.



*

Ensumar

Ensumar el jardí, l'olor que fa.

Esperar que floreixi cada rosa

sota el sol rogent de primavera

sabent que un dia plourà

per regar cada bri d'herba,

cada planta, cada arbre.

Ensumar el jardí, l'olor que fa.

Poema per fer dormir un drac

*

Tots els esbarzers bressolaven al matí

un ou gegant amb closca d'or i platí.

*

A migdia l'ou s'obria

i un drac petit naixia.

Una rosa roja se'l mirà

i la flaire d'abril li regalà

mentre el drac s'adormia:

l'aroma floral l'embadalia.

Somià el drac

que la rosa li oferia

cada pètal si obeïa

una veu ancestral

que li manava sigilosa

treure foc pels queixals

i ser ferotge cada any un dia.

*