L'occità ja té acadèmia

Moltes felicitats i llarga vida
farcida de prosa, veu i poesia

a la novíssima Academia de la Lenga Occitana.

Avui es constitueix a Viella aquest organisme, que té com a objectiu la codificació de l'occità.
Enhorabona!

Deliberadament

Immersió al virtuosisme,
- surant-hi amb pretensions-
fugaç el flash, visió i abducció.
Dues paraules que rimen,
d'altres brollen a continuació.

Les idees flueixen,
prenen entitat, alè, vida i so.
Deliberadament m'allibero
de comptar les síl·labes dels mots,
deliberadament defujo
de models feixucs, d'estaquirots.

Deliberadament deixo
que s'aiguabarregin inducció i deducció,
deliberadament deixo
que floreixin les frases
a l'enredadera del meu lector.

Si parlessin les merles

Assaborim els taronges
que pinten el jardí:
els nespres sucosos i dolços,
les estrelítzies que ja han florit.

Assaborim tots els verds.
De les fulles que acaben de néixer,
de les branques eternes,
de l'herba, l'olivera i la gespa.

Si parlessin les merles
dirien el que acabo de dir.
Si parlessin les merles
dirien: - convideu-me al vostre jardí!

Joc de billar

Joc de billar celestial:

giren els planetes del sistema solar

i dansen els satèl·lits al seu voltant.

*

Contemplen albades,

aurores boreals,

focs ancestrals i llums de llamps,

la foscor més enllà del sol,

i les constel·lacions d'altres móns.

*

Som petits els humans.

L'univers, gegant.

Infinites les imatges que podem explicar

i gran l'art que ens permet musicar-les o pintar.

*

M'agradaria

M’agradaria sobrevolar els rierols
com fa en silenci la merla roquera,
i ensumar veloç al vol
les aromes de la pluja en primavera.

M’agradaria ser fada amb una vareta
per esculpir cors als boscos de la Terra.
M’agradaria ser la flor epífita eterna
que creix al sostre de la selva.

M’agradaria viatjar en el temps
i habitar el món d’aquí a un segle
per recitar una nit de lluna plena
contemplant el cel

un altre cop aquest poema.

Els últims dies de maig

Els últims dies de maig
ens omplen el cel de llum solar,
de núvols ploraners sobtats,
d’una calor prematurament estiuenca,
inesperada, lleugerament inexperta.

I vesteixen les nits de festa
amb una lluna or- primavera,
la que eclipsa les estrelles,
la que entra per la finestra.

La neu es desgela
i omple la terra d’aigua freda.

Els últims dies de maig
fan esclatar les poncelles,
acoloreixen vides d’estrena,
farceixen d’ocells l’escena...

Els últims dies de maig.

Les herbes aromàtiques

Oloro el romaní,
l'oloro cada matí.
Oloro la farigola,
la oloro cada mitja hora.
Oloro la lavanda,
la oloro a cada banda.


M'agraden les aromes
de les flors i de les pomes,
m'agraden les aromes
de moltes coses bones.



*

Matins

Il·lustració d'Àlex Oliver Ponsarnau



*

Matins


Entra llum per la finestra
- la cortina és transparent -
i una veu de mare et desperta
afegint a l’avís un toc urgent.

Amb mitja volta i rondinant fas cas omís?
O t’aixeques resignat i vas pel passadís
amb cara de son a fer un pis?

Ui, quin compromís
aixecar-nos tots els matins!

Quan la nit s’esfuma
i el sol et treu del llit
et dispara a la vida cada dia
amb mil moments per ser feliç.



Poema-regal
dedicat al Sankalp.

*
El poema "Matins" va ser publicat a aquest blog el passat mes de febrer. Ara, torna a aparèixer per tal de "lluir" il·lustració.

*

Endevina

Endevina endevineta...


Qui s'amaga a cada ombreta?

Il·lustració manllevada del blog http://bibliocolors.blogspot.com/

Gràcies Sàlvia!

Sostre

Sostre immediat
d'un matí ja estrenat.

Baix, espès, dens.
Teranyina celestial
de xarxa opaca.

Sense pluja,
calma ambiental
de sospitosa voluntat
que imposa mal de cap
que imposa humors creuats...

I les abelles, atacades
i patològicament amenaçades,
se'ns acomiaden en lúgubres desfilades.

Viatjar pel món del pensament

Foto: Castelvecchio, Verona. Italia.




Rescatar una evidència,
argumentar una opinió,
plantejar un argument,
demostrar una hipòtesi,
apuntar una visió.

Viatjar pel món del pensament
despertant curiositats.
Gaudir d'una pluja d'idees,
obrir els paraigües de l'establishment,
regar coneixements...

Renovar camins,
restaurar les vies,
obrir autopistes,
generar circuits.




*

Poema-regal pel blog www.ideesicontraidees.blogspot.com.

Pel blog, i pel seu creador, Daniel.

*

Quatre gotes, un plugim

Quatre gotes, un plugim.
Aigua a dojo o un xim-xim.
Calamarsada, gotellada,
xàfec, tempesta, xiri-miri. Un festí.
Quatre gotes mal comptades?
Ara plouen
ara cauen
ara dancen
ara mullen
el camí.

Posseïa poesia

La poesia, un món desconegut
ple de paraules buides
que s'omplen quan l'habites.
Al món de les paraules plenes,
ja levites.

Posseïa poesia qui llegia els missatges als estels.
Posseïa poesia una bruixa que volava cap el cel.
Posseïa poesia Galileu Galilei.
Posseïa poesia un aviador incombustible,
un alpinista al cim, tot somnis invisibles,
la primera llum de l'alba
i un inesperat vent del desert.
Posseïa poesia un nen que volia ser un tren.
Posseïa poesia un poema orfe arrencat del seu context.



I al món de les paraules plenes,
ja levites.




Poema-regal pel blog http://eines-daula.blogspot.com/, i el seu autor, Cosme Granell.

La frase de després de la frase del dia

Quan l'habites, s'omplen les paraules i et leviten.

La frase del dia

La poesia és un món desconegut i ple de paraules

buides fins que no l'habites.

Llisca el maig

Llisca el maig,
és cataracta.

Fica llums a la mirada,
ens tira aigua des del cel
i ens regala un panorama
fet d'il·lusions, d'esperances
per estirar el temps de les vacances
cap a constel·lacions inexplorades.

Ens durà un juny
de vents i brises,
a la safata del futur.

Llisca el maig,
és cataracta.