Poemes d'estiu

I

Assaborir la pell salada
humitejant els llavis ressecs.

II

Ignorar què significa matinar
quan la gana et desperti.


III

Descubrir el cel ennuvolat
mentre et banyes al mar.

IV

Passejar amb els peus nus
fins que comencis a saltar.


V

Empassar-te un llibre sencer
sense mirar el rellotge.


VI

Viure a l'aire lliure.
Optar a probar un nou gelat.
Dormir destapat,
dominar amb la mirada el paisatge,
pintar i saltar i jugar i cantar i sortir i ballar
i cridar i somiar i rumiar i estar
i ser un ésser viu d'estiu
fins que la tardor determini la fi d'aquest mostrari.

Solstici d'estiu

L'últim raig de sol
s'emporta la primavera,
i demà, amb la llum primera,
neixerà un estiu d'estrena.

Quantes hores de fred!
Quanta estona a les fosques!

Molts dies d'hivern,
jornades de nevades,
nits d'estufes i flassades
que hem deixat arraconades.

Fugisser

Fugisser és el sol de juny,
l'espanten boires i núvols.
No hi ha un dia sencer
amb el cel de blau seré.

I quan enfosqueix,
no veiem pas cap estel
ni veiem la lluna al cel,
que un gruix de crosta negra
sense camins de llum,
sense marques ni nord ni sud
se'ns incrusta com el fum.

Plou amb fúria

Cada instant és més intens,

plou amb fúria

un xàfec sense enteniment.

Cau rabent

tota l'aigua que hi ha al cel.

Marxa enrera

del transvasament;

es col·lapsen clavegueres,

salta pels basalts la gent.

Són inútils els paraigües,

plou amb fúria

un xàfec sense enteniment.

Com una pluja del tròpic,

com un mullader caòtic,

com una tempesta a la selva,

com un miracle anti sequera.

Plou amb fúria,

cau rabent.

Vacances (versió extensa del "Poema pel mes de juny")

Atrapes, juny, un temps calmat

allunyat de les nevades.

Pintes de colors els arbres,

ens regales fruita dolça

i ofereixes llum d'estiu.

Ens transportes a les portes

dels camins fets de vacances,

d'hores mortes sota el sol,

de sorpreses, nits d'estels,

de focs de màgia i de calor.

I vindran amb juliol i agost,

alguna tempesta rutinària

dies de calitja emblanquinada,

matins de platja, sol i banys,

tardes de llibres i gelats,

i nits fresques de sopar al ras.

I vindrà setembre, com sempre,

per daurar el raïm als camps,

i per tancar unes vacances

que arribaran ja al seu final.

Coses que pots fer a les vacances d'estiu

Escriure un mot amb el peu a la sorra,
seguir amb els ulls el vol d'un mosquit
o fer el sord quan la mare et fa un crit.
Endinsar-te a la nevera ben d'hora,
fugir de casa fins que et torni la nit...

Llegir un llibre farcit d'històries,
buscar un camí intransitat i ple de secrets,
nedar fins on viuen els peixos fluorescents
o volar per sobre les tempestes que malmeten el temps.

Temps per badar

Com els vaixells es fan a la mar,

com les abelles sobrevolen els camps,

com el sol il·lumina el poble a l'albada

arriba el temps per badar.

*

El temps de ballar pels camins

de portes obertes per sortir al jardí

de tardes immenses per llegir

el temps d'atrapar triomfs

de musicar les tempestes i els trons,

de perseguir l'horitzó

de retratar els eclipsis de sol

de buscar el tresors dels naufragis

de saltar sobre el foc

d'admirar cada dia el capvespre

de treure banderoles al balcó.

*

El temps per riure fins que acabes plorant

el temps de les pessigolles al nas

el temps per patinar per les pedres

el temps de les orenetes de pas

el temps de les figues que encara són verdes,

el temps per somiar, el temps per badar.

*

Poema pel mes de juny

Atrapes, juny, un temps calmat
allunyat de les nevades.
Pintes de colors els arbres,
ens regales fruita dolça
i ofereixes llum d'estiu.

Ens transportes a les portes
dels camins fets de vacances,
d'hores mortes sota el sol,
de sorpreses, nits d'estels,
de focs de màgia i de calor.

Té el maig

Té el maig
les hores comptades.
té el maig els dies finits.
Ens ha descrit als llibres d'història
el Paris del seixanta-vuit.

Ens ha escrit al rastre de la memòria
la vida que passa i el temps que ha fugit.

Ens regala juny

Ens regala juny

la millor temporada.

*

Per molt que matinis,

no veus l'albada.

*

Els dies són llargs

i la llum molt clara.

*

Ens regala préssecs, cireres,

banys a la mar blava,

les tardes lliures

i les vacances més llargues.

*

Ens diu amb veu emocionada

que el curs té la cloenda preparada.

*

Ens convida a fruir

de la revetlla amb màgia estelada.

*

Ens duu el solstici d'estiu

per acomiadar una primavera ja caducada.

*

Et rebem, juny,

amb una forta abraçada.

*

Hi havia una vegada una escala

Hi havia una vegada una escala.

Era escenari constant
de cada pujada,
de cada baixada.

Mans a la barana,
peus als graons,
mirades altives
i molts saltirons.

Sense ascensor
ni mecanismes.
Tot cames i cor,
harmonia diària
del nostre organisme.

Hi havia una vegada una escala.

Alegria desbordada

Fan una festa els peixos al mar,
ballen contents amb el corrent:
no surten barques a pescar,

es queden a port per protestar.

Alegria per a l'orada,
el rap, el lluç i la pelaia.
Alegria, ui!, desbordada,
que la vaga els hi ha ofertat

llarga vida assegurada.

Panorama

Les acàcies, espesses,
amb totes les branques vestides de verd.
L'asfalt, net;
un plaer passejar-hi després de les últimes pluges.
El cel, blau,
acumula discret a poc a poc la blancor d'uns núvols intrusos.
I l'olor, a matí i a flors,
que transporta primavera.

Entrarem a l'estiu

Entrarem a l'estiu,

ens hi obrirà la revetlla la porta,

entrarem a l'estiu

amb focs d'artifici, fanalets i la coca,

entrarem amb alegria sonora.

*

Amb harmonia i música i ball,

amb estels a un cel fosc i serè

d'una nit breu de màgia a l'univers.

Entrarem.

*

Nit d'etiqueta

Nit d'etiqueta

a un cel exquisit

que cada capvespre

llueix infinit.

*

Quan comença la lluna

a aparèixer.

Quan surt el primer estel

lluminós i fidel.

Quan el dia perd entitat

i amaga l'últim raig solar.

*

És llavors quan s'estrena

la nit d'etiqueta

a un cel exquisit

que cada capvespre

llueix infinit.


*

Després del diumenge d'escudella, un dilluns

Després del diumenge d'escudella i carn d'olla
ens plourà un previsible dilluns de fideus a la sopa
amb hores encasellades als horaris laborals,
aquells feixucs entramats entremaliats i ofegants.

Un dilluns de grisor i repetició,
de cansament encadenat amb els dimarts
i tota la resta de negres jornades,
un dilluns imprescindible per anar fent del passat
un futur inútil anàlisi
i donar embranzida a la setmana.

Un dilluns de tristor a batzegades,
un dilluns antesala de la pressa del temps,
un dilluns de glaçons i atuells vuits,
un dilluns de plors ofegats i solitud,
un dilluns de paraigües emmirallats als basalts,
un dilluns d'ombres fantasmals,
aquells espectres laborals afamats d'hores lliures,
de dies brillants esculpits per les teves pròpies vacances...

Diumenge d'escudella

Diumenge d'escudella i carn d'olla,

de xafogor, d'un cel que brolla,

d'un maig a punt d'expirar.

D'un dia de pluja amb ganes de mullar.

*

De dibuixos digitals

al vidres entelats.

*

D'aigua constant

que ens regala la vida,

que ens promet bon nivell als pantans.

*

D'una primavera de llums canviants

que beneeix mars, rius, boscos i camps.

*

D'un temps de traspàs

entre les crues gelades i la màgia de les revetlles,

d'hores filagarsades brodades a l'art.

*