Els grills

Se senten des de la matinada
els frecs dels grills arreu,
fan una esfera sonora,
sonen en totes direccions.

És el soroll de tarda,
canícula crepuscular
que emmarca migdiades
sota la galvana estival.

Tenyeix l'ambient
d'un groc cremat,
tot ho omple de temps buit,
suspèn l'espai als núvols
i llambrega mil records.

Dauren

Dauren la tarda el últims raigs,
fan brillar els verds més tendres,
entren a la vermellor dels hibiscus.
Queda immòbil, estàtic i sobirà el llorer.

No es mou ni un bri d'herba,
el cel és d'un blau encara lluminós,
li queden, però, pocs substanciosos minuts
perquè la foscor marqui el ritme de la nit
i ens serveixi un tros de lluna envoltat d'estels.

S'aiguabarregen de cop molts perfums:
la dolçor del gessamí,
la humitat del mar veí,
els records de molts estius viscuts...

Són las tardes de juliol

Són las tardes de juliol
pous il·limitats de vida.

Aglutinen migdiada,
bany de sol i platja,
berenar un gelat amb nata,
caminar per la muntanya
buidant una bossa de patates.

Aglutinen mirades,
lectures de llibres,
aventures d'herois i batalles,
històries d'astronautes
i cantates d'estiu amb armonia fins al vespre

Són les tardes de juliol.

El mar és un cristall

El mar és un cristall,
el sol hi pren un bany
i esmicola l'aigua cada raig.

El retorna fet diamants
de diminuta fractura i molts quirats.

Tot el dia la llum canvia
i molts blaus li posen fons.

Un dia és un regal

No cal encendre el llum a dins la cambra
que fa ja estona l'albada hi fica el sol.
Malgrat la persiana mig tancada,
malgrat aquesta son enganxada al cap,
malgrat la temptació mai escoltada
de quedar-te al llit de manera il·limitada,
t'aixeques considerant que un dia és un regal.

Absència

En absència d'un cavall
o d'una cabra famèlica
t'has de comprar un tallagespa
per mantenir l'herba avall,
proporcionada, no massa alta.


L'endolles, vas passejant
mentre l'empenys cap al davant
i t'aïlles del voltant.

Oda a la rentadora

Atorgues a la roba moviment,
amb dolcesa la bressoles,
compàs i ritme tens al sorollet,
rentes calces, pijames i camisoles.

Desemparelles els mitjons,
emblanquines els llençols
fas olor a suavitzant
i rebregues la fibra més delicada.

Ets una màquina complidora,
lleva-taques rentadora
que treballes mentre balles
entre aquelles acolorides bombolles.

Oda al frigorífic


Cofre gelat de porta tancada
que no pares a l’estiu
i t’esquilma la quitxalla.

Cambra pels gelats,
fàbrica de frigories
tingues sempre energia.

T'enganxaré mots rimats,
t'enganxaré poesia,
imants de vida, d'alegria...



Il·lustració de Mulan Tay (Treballant a la nevera)

Post manllevat de http://bibliopoemes.blogspot.com/

Després de la tempesta

Els cargols ballen la rumba
entre les gotes de pluja
i els cucs corren contents
pels deliciosos verds.

Ressusciten ja les fulles,
brillen sota un sol perifèric,
mentre els núvols busquen triomf
per tornar a regar el paisatge.

Les poncelles troben lloc,
totes les plantes s'animen,
i llueixen aquell look
que donen l'alegria i la salut.

S'anuncia la tempesta

Un cel espès i dens
s'omple de gris i violeta,
ja comença a tronar
la tarda és de tempesta.

Tanquem portes i finestres,
s'aixeca un vent fred i negre,
la pluja es fa esperar,
les branques no paren de ballar.

Minva la llum,
s'escurça avui el dia
i ens regala el temps d'estiu
un vespre de foscor i tenebres.

Encanteris sota el cel

Passejant pel bosc de les vacances
descobrim encanteris sota el cel:
les aranyes teixeixen amb saviesa,
després els mosquits s'hi estampen
i sorgeixen les preguntes
per estirar el fil del coneixement.

Les mallarengues i els pinsans
ocupen llocs per ser observats.

Les marietes i papallones,
els llangardaixos i els escarabats
viuen tranquils pels cims i prats.

Els gotims de raïm són petits,
hem d'esperar per fer-ne un tast.

Passejant pel bosc de les vacances
descobrim encanteris sota el cel:
hores profundes per entrar als llibres,
llepar gelats de fruites noves,
dormir al jardí de les fades marines,
sentir sirenes a un llac sense fons,
beure aigua freda d'una mina que ja és font...

Pactarem amb bruixes i follets
l'extensió flexible d'aquest temps
amb catalitzadors d'hores fora rellotge
i sorpreses plenes d'entreteniment.

Passejant pel bosc de les vacances
descobrim encanteris sota el cel.

Matinar

Matinar, anar a primera hora a la platja
per trepitjar cada petjada de les gavines vora mar.

Reconèixer ses circuits,
llurs passeigs per la sorra a l'albada
abans d'aixecar l'inicial vol del dia.
I fruir d'un mar encara en calma.

Dies sense deures

Dies sense deures
hores plenes de temps
per nedar per l'aire
i fer del mar un llit de sons.

Dies sense deures,
hores plenes de llums
per pintar els cels canviants
i fer dels núvols caus de mots.

Dies sense deures,
hores plenes d'estiu
per prescindir d'horaris
i contemplar els móns.

Del rosa al blanc

Del rosa al blanc
els núvols d'un capvespre
que volen copsar l'última llum
d'un sol que ja s'amaga,
d'un dia que s'acaba,
d'unes hores d'aire lliure.

Es difuminen poc a poc
mentre el blau deriva a fosc
i la lluna creixent
daurarà aviat un tros de cel.

I és que el juliol
ens regala colors
per embellir tots els ambients
a qualsevol hora de dia.

S'apropen els peixos

S'apropen els peixos,
juguen a l'aigua
entre la sorra i el sol.

Se'n van mar endins
i de seguida tornen:
no ho faran pas
quan siguin grans.

El cel és llum

La diplademia creix

El cel és llum,
les flors aroma:
el gessamí trepa amunt,
el cant d'un ocell sona.


Presideix el llorer,
l'hibiscus floreix,
la gespa armonitza,
la diplademia creix.

Aigua de mar, mar d'aigua