Sortir al carrer

Sortir al carrer al matí
i sentir el fred a la cara
mentre cau aquest plugim.

Acomiadar en secret l'estiu,
retenir-lo a la memòria
en recloure alguna història.

Estrenar colors i llibres,
omplir l'horari amb novetats
i enfilar els desigs pel camí vital dels somnis.

Que els caçadors errin els trets,
que trobem sans els bolets,
que la monotonia respecti anhels,
que s'inflin les castanyes,
que es conservin bé els aliments,
que fruïm dels dies nets
i de les nits més estrellades.

Poema dedicat a tots els Caps d'Estudis

Excepcionalment, aquest poema NO va adreçat als alumnes. El dedico a tots i totes els i les Caps d'Estudis. Per tal de celebrar la publicació del poema número 500 d'aquest blog, vull rendre homenatge a aquests professionals que desenvolupen una tasca vital als centres docents.

Escairar-nos el temps

Ens caurà a sobre setembre

per escairar-nos el temps,

reduir-lo al pas regular, monòton,

d’una hora darrera una altra...

Per instaurar els horaris

i desfer l’harmonia de dansar per l’univers

al ritme de les llums, al ritme del vers.

Per trencar ritmes vitals

i enquadrar-los a la reixeta més sòrdida que orbita

pels papers reverenciats,

aquelles quadrícules malsanes.

Per ubicar al calendari cada desig,

per distribuir-nos al caprici

d’un mapa temporal

premeditat pels secretaris dels ministres,

els que emparen el sistema d’ordre i pulcritud.

Per dibuixar-nos al cap mil cronogrames

coronant tot l’espai mental

disfressant-lo de nebulosa saturada.

Per marcar amb el diapasó del que ha de ser,

per obsequiar-nos cada jornada repetida,

un dia de la marmota permanentment recalcitrant

que ens col·locarà a les portes de la caducitat

sense sotracs per a decidir el nostre propi destí.

Per espantar càntics espontanis,

per simular punts extemporanis,

per ignorar matisos de delicada lleugeresa ,

per marginar les fútils importàncies,

per escairar-nos el temps, tot el temps.

Llum impertinent

Llum impertinent d’un migdia al setembre,

cremor exterior que ens fa tancar els ulls,

calor extrema i humida per tota la pell

que ens sua aigua salada a cada moviment.

Llum impertinent mentidera

que ens demana roba estiuenca

i ens portarà d’immediat una tempesta

per dur-nos a una tardor sobtada i fresca.

I extraurà de la terra l’explosió dels micelis,

i ens durà als boscos per escanejar els sòls

i ens regalarà collites glorioses

que ens ompliran els sentits de sabors,

les taules de bones menjades

i les tertúlies de veus vora el foc.

I rebrem els freds primerencs

amb ganes de tancar aviat les persianes,

de fruir d’unes nits cada dia més llargues,

d’admirar els colors nous que ens canvien el món.

Que els bolets creixin sans a les muntanyes

i el fang no negui els camps,

que el raïm ompli de most les bodegues

i els pàmpols decorin les sanefes del celler,

que els dies ens siguin llocs plàcids

i a les cases entri el temps elàstic

per fer de les hores articles de luxe seré.

Que els esquirols guardin excedents,

que els cargols s’arrosseguin valents,

que els pins posseeixin els miracles dels verds

i que els roures, esdevenint ocres, ventin els cels.

D'on vinc?

(Model de redacció en vers sobre les vacances. Probablement serà un dels primers exercicis de la classe de Llengua. No et compliquis la vida, i seguint aquest model, fes una adaptació a la teva pròpia realitat estiuenca. Prova-ho)



Vinc de la terra més ampla,
vinc del país dels cavalls,
vinc de la taiga siberiana
vinc d'un imperi molt gran.

On creix l'herba olorosa a l'estepa,
el lleopard de les neus s'ho mira des de dalt,
el trencalòs sobrevola les muntanyes
sota un cel que vol ser blau cobalt.

On les temperatures extremes
fan d'un regne ancestral
un extens catàleg fotogràfic
amb antologia d'esfèrics paisatges
tocats pels vents asiàtics
i instruments d'harmonia musical.

Vinc de la terra del Huns
vinc de la terra del tir a l'arc,
vinc de la terra poblada d'estàtues
del terrorífic magnat Gengis Khan.

Vinc de les dunes del Gobi,
el més gran desert oriental.

Sortirem

Sortirem de sota terra,
buscarem el sol i l'aire
fins que ens trobeu, boletaires.

Acolorint el sol del bosc,
atorgant a l'ambient aquella flaire
i rebent assedegats la pluja saludable
som uns éssers vulnerables
que us esperem camuflats entre els arbres.

Tanqueu casa vostra,
abandoneu sofàs i sostres
i venint muntanya amunt
ens trobareu quiets entre la molsa.

Agafeu-nos per bressolar-nos al cistell
i torneu lluint una collita abundosa,
que enguany la natura és amb vosaltres generosa.

Neixen

Neixen els dies caus de somnis,

de viure al minut,

de tastar un raig de llum

a la porta dels canvis.

Neixen els dies més rics

a l’albada dels llavis

quan recitem els records

i els desigs són probables.

Neixen els móns més rodons

per aprendre lliçons,

per dissenyar els projectes,

per intentar surar i sobreviure

als futurs més feixucs.

Reflexions

Carregar cada matí l'arxiu de la memòria,
re-emprendre de nou el camí de sempre
trepitjant petjades a l'asfalt que al setembre
ens xucla cap a la nebulosa quotidiana de ciutat.

Revisar al carnet el nostre nom
i decidir que ens incorporarem a la tasca encomanada,
col·locar a un racó tancat les imatges de les vacances
i somriure amargament al davant del calendari avui inhòspit.

Ser persona de pro (o no)
i saber que tot procés és dinàmic al rellotge del temps.

Nou curs

Capbussar-te al nou curs amb ganes,
respirar flaires d'un estiu encara recent
sentint històries quotidianes
i aventures il·lustrades.

Estrenar llibres i aules,
descobrir a les finestres
llums ja declinades
que s'estiren per claudicar de cop
en benefici d'un creixent cel fosc...

I escriure a la llibreta, malgrat tot,
el títol de la primera lliçó amb bona lletra.

A la tele

En Jan Bein, un rapsoda-surfista recita el poema "Estiu" (de "Les quatre estacions de l'any") al programa "Querty"*, de Barcelona TV, emés el proppassat 23 de juliol.

*(cap el minut 11)




Ho has fet molt bé, Jan. Enhorabona!

Setembre gloriós

Els dies fan carreres

per arribar a final d'agost,

i posar-nos en safata

un setembre gloriós.

Amb vida al despertador

i setmanes carregades

de jornades signades

per la monotonia i la grisor.

S'acaben les vacances

Quan la llum d'estiu esdevé trista,
quan el sol s'amaga rera la vida
quan el dia s'aixeca cansat
és què s'acaben les vacances
i les reixes dels horaris et travessen el pervindre.

Quan el calendari pren protagonisme
i les setmanes són pous de fang humit.
Quan el matí té cara de rellotge
i la nit forma de llit.
Quan prescindeixes de mirar la lluna
i els núvols t'ignoren quan passegen,
es què s'acaben les vacances.

I les reixes dels horaris et travessen el pervindre
en oxidar-te els teixits viscerals per dins.

Preparant el curs

LA PRIMERA CLASSE D'ANGLÈS



*

Viure

Quants minuts fora d'hora,
quants moments cada dia
per gronxar els pensaments!

*

Viure sense pressa
amb ritme animal,
anar fent per la vida,
pols, palpitació natural...

Esperar sense ganes
aquells dies farcits de futur,
de pluges i paraigües,
d'horaris, de classes i patis,
de passes repetides
pel quotidià programat.

*

Postals

Vacances, terres d'aventura,

Arestes brillants.

Camins d'art i natura,

Acabats de traçar.

Nits amb llunes de plata,

Cintes d'estels

Eclipsis de dia,

Somni perdurable i etern!... VACANCES.

*********

Naveguen

Naveguen les lletres pel cap
flueixen a les mans, al final de cada braç;
cada dit les pressiona amb la màgia del traç.

Espais i silencis, tecles digitals,
pantalla lluminosa que rep el procés
per gestionar les paraules del vers.

Salten, són vives, criden,
llisquen pel blanc,
es precipiten en onades, les empeny un vent
o queden aparcades, anegades, sobtades,
esborrades, xuclades cap al pou del no res.

Juliol

Tens nom d'emperador, juliol.
Arribes farcit de temps, juliol.

M’encetes les vacances.
Duus a les tardes més generoses
llum solar plena de matisos.
I les nits més càlides sota la lluna.

Ets preludi de l'agost.

Ens catapultes a les lectures,
a saltar d’una ombra a una altra,
a esquivar mosques i mosquits,
a assaborir líquids exquisits.

Ens fidelitzes als protectors solars,
a contemplar el mar
a controlar els núvols,
a preveure les tempestes,
a fer la migdiada al sofà.

Ens fidelitzes al goig del temps immens.