La tarda

Solemne, la tarda ens serveix encara hores de llum;
versàtil, distribueix a mida fragments de temps.

Quan l'escanyi aviat i sense pietat la nit
haurem d'encendre espelmes i bombetes,
haurem d'il·luminar la foscor més negra,
haurem de reverenciar les minses estones de sol,
haurem d'aprendre a conviure amb el fum que fa el foc,
amb l'escalfor sobtada de les flames, i amb la neu de l'exterior.

I l'hivern regnarà ufà al tron del nostre hemisferi.

Cançó de tardor

Obriu la porta gran,
que han d'entrar les ventades,
els ruixats, els plugims i la rosada,
tot el temps sobtat que la tardor ens regala!

Obriu finestres i terrasses,
sortiu als balcons i a les places,
mireu l'horitzó, viatgeu a valls, mars i muntanyes,
voleu, voleu com les fulles bressolades pels aires!

I que les pluges caiguin serenes,
que els boscos ens rebin generosos
i ens regalin plaer pels sentits...



*

Aigua a dojo

Aigua a dojo ha caigut del cel
amb calma, constància i ritme.
Cada gota, un mòbil lloc mullat
i el conjunt, un generós ruixat.

Brillantor rere cada reflex.
Un petit paper remullat
navega cap a la claveguera
i la tardor ja s'estrena sense espera.

Aigua a dojo ha caigut del cel.

Còmput anual

Cel confós,
tèrbola teranyina blanca
d'humitat omnipresent.

Sembla un dia refrescant,
però la suor t'embolcalla
mentre s'instaura la tardor
al inefable còmput anual.

És avui l'equinocci,
i en tres mesos viscerals
de bolets, cargols i colors sumptuaris
ens plantarem al cru hivern planetari.

Cada diumenge

Poema dedicat als mestres

Cada diumenge preparem la cartera,
que no hi falti el que és de necessitat primera:


les preguntes, la paciència,
els llibres de ciència,
els llapis de colors
per tal d'escriure els mots,
un tractat sobre el riure i l'alegria,
una antologia de jocs,
una enciclopèdia farcida d'harmonia,
sabó d'olor i olor de sabó...

I ara, flaires de tardor.

L'arròs ja és a punt

No és la paella,

no és la cassola

ni l'olla ni el plat.

És el camp.

L'arròs ha madurat.

Equinocci de tardor

Ets un lloc en el temps,

ets eternament semestral.

Equitatiu ets; fas, equinocci,

l'extensió de la nit i del dia, igual.

*

Ets, equinocci, la porta de la tardor

que el setembre ens instal·la

per matar l'estiu amb enyor.

Demano

Feréstegues les hores,

trets de llum irisada

i tràfec de núvols passatgers

que no s’animen a ploure.

Temps d’espera,

canvi imminent

per rebre una tardor

que arriba abillada de primavera,

sol, xafogor i sequera.

Demano aquella alternança

entre xàfecs abundosos

i raigs de llum als boscos.

Demano la frescor de matinada.

Demano una tardor temperada

abans de la primera nevada.

Demano.

Fuig l'estiu

Fuig l'estiu,
marxa cansat
és arxiu lluminós
d'hores i calma.

Fuig mandrós
amb tendències retardades,
s'arreplega a l'enyor d'un temps ja fos,
levitarà entre flashos i records.

Serà, per sempre,
pretèrit perfecte.

Nit d'estels

Nit d'estels,
llums sobre el mar
que a la foscor del cel
lluint-se espurnegen.

El meu vaixell
solca l'aigua
com si fos de dia,
que la Polar ens guia.

Nit d'estels,
fosca i sense lluna.

Quan surt el sol,
la negror s'oblida.
I en contemplar els blaus,
un poeta somia.

Viatgem de nit

Viatgem de nit
al món dels somnis.
El tren és el llit,
la via el desig.

L'estació és la son.
I si un malson t'ataca,
has d'obrir els ulls
i mirar la lluna blanca.

S'estira la nit

S'estira la nit
entre el capvespre i l'albada,
s'expandeix lentament,
com la llum de la lluna creixent,
com la vida a la terra enfangada,
com el fred al pic de l'hivern,
com els colors rogencs a la tardor imminent,
com els núvols que qualsevol matinada
reben el primer raig i t'afalaguen la mirada.

Transparència

Descansa la libèl·lula,
deté el seu vol
a dalt de la branca
d'aquest fonoll.

Aromes i color
entre la terra i el sol,
transparència a les ales
d'un ésser volador.

La tarda ja s'escurça

La tarda ja s'escurça
i la llum s'apaivaga dissimulant.
Entra a la vida el temps d'espera,
aquell temps que el pervindre ens defineix
i els projectes entusiastes perfilen.
Entra a la vida un cel pintat d'enyor
acaronat per blancs efímers.
I tempestes elèctriques amb promeses ponderades.
Entra a la vida un escenari il·luminat per focus màgics de bombetes polièdriques,
un escenari tot atrezzo fet de vells drames i elixirs,
fet de fades sumptuàries i d'antics contes sufís.

La tarda ja s'escurça
i la llum s'apaivaga dissimulant.

Poema per començar

Cau la fulla més agosarada,

cau a l'asfalt espantada.

El sol la il·lumina,

la gent la trepitja

mentre s'acaba l'estiu

i l'escola s'omple i reviu.

Poema de setembre

Al llindar de re-emprendre el quotidià,
enmig d'un final, a les portes d'un principi:
a cavall de l'estiu finit i de la tardor anunciada.

Espavila la pluja,
espavila collites
entre mores i figues,
sota un sol descarat
que vol amagar-se
cada cop més aviat.

Discret, elegant,
solemne i puntual.

Carregat d'apertures,
d'oblits i principis,
d'inauguracions, de cursos i propòsits,
d'un futur previsible ple de dies daurats,
d'un futur ple de dies,
d'un futur ple,
d'un futur.

És un mes passarel·la
entre esquivar els esbarzers
i propulsar els ulls enllà, a altres cels.

La verema

El sol, la pluja i la vinya
són savis aliats
per regalar al raïm vida
que esclata a cada gotim.

Circells, ceps i pàmpols
són l'escorta del fruït,
i la verema cerimònia
on neix la màgia del vi.

Abelles i mosques, la dolçor,
colors i aromes, el most.