Poema de colors

Vermell, síndria interior,
verd molsa del bosc,
groc sol de la tarda
blau cobalt, cel de tardor.

Blanc de l'albada,
la primera llum iniciada.
Negre de la nit més tancada
hora incerta, color de la por...

Gris, núvols de tempesta,
taronja, llum del foc per la festa.
El rosa, on l'amor s'hi posa
i el color que a cada flor hi reposa.

Poema del rellotge

Balles amb la música del temps,

marques ritmes pendulars

i vius a les parets, a les tauletes, als canells

als mòbils, a les places, als pecés...

T’admirem si ets puntual

et rebutgem quan t’enredereixes.

Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.

Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.

Avances ràpid els moments de plaer,

quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.

Ets amant del calendari,

amic d’agendes i aniversaris,

padrí de l’any que neix

i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.

Poema del silenci

***

Poema del foc

Bressol dels homínids,
flama a l'espelma,
incendi al bosc,
caliu a la llar.

El regales, mai s'acaba.
Si el comparteixes, creix.

Il·lumina,
cou i cuina,
crema llenya,
torra el pa.

De nit, al camp,
fa Kumbayà.

Sant Joan, costellada,
calçotada, castanyada:
foguera obligada.

Colors en dansa;
si el vent s'hi atansa
aviva el ball.
Si el vent rugeix,
el destrueix.


*

Poema de la lluna

Protagonista de moltes nits,
navegant del cel
sens motor ni rem.

Vela groga,
vela blanca,
"o" taronja,
tall convex,
llum, reflex,
objecte d'art.

S'estira, s'arronsa,
desapareix.
La lluna torna.




(

Poema de la nit

Extrema la foscor que cau sobre la terra,
punts brillants a dalt, a l'alta semiesfera.

La son que ens tanca a l'ull cada parpella
i aquella llarga, sovint interminable espera
a que surti el sol darrera els vidres de la finestra...




*

Amb permís del poeta Margarit

Malgrat que el dia ens estimbi contra la realitat,
que la llum sigui precària, massa gris i la pluja irregular,
que els carrers guardin a la memòria tota la misèria i molt poca glòria,
malgrat tot i a pesar de, amb permís del poeta Margarit,
que cadascú s'aixoplugui - si vol, si pot- a una casa de misericòrdia.

(Enhorabona, senyor Margarit!)

La tardor s'ha fet poema

La tardor s’ha fet poema

per recórrer tot el cel

i pintar amb colors de somni

el camp sota els estels.

*

La tardor s’ha fet poema

per créixer entre els bolets

i posar mots d’intempèrie

a les fulles d’arbres i arrels.

*

La tardor s’ha fet poema

per musicar moments

i cantar al bell mig de la natura

a l’aire, sense prèvia partitura.

*

Festa de tardor

Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
fuig el sol, ja plou.

És tarda d'encanteri
amb una gran tempesta,
trons d'orquestra
i llamps de llums tot misteri.

Les bruixes recuperen son imperi
i els follets fan la resta:
organitzen al bosc una festa
de tardor per perdre el senderi.

Preparen el sopar, que és un bon tiberi
a base de carbassa feta crema,
codonyat bullit amb sèsam
i pinyons regats amb most per beure-hi.


.................................................


Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
surt el sol, no plou.

Com un pinzell

Com un pinzell
caigut del cel,
com un bany daurat
de sol i mel.

Tenyint el bosc, tenyint el camp,
grocs, torrats i foc fan un gran ball.

Ballen tots

S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.


Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.


Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...


I quan sigui negra nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.


Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.

Dorm el fred

Dorm el fred,
tot l'estiu descansa
fins que la calor
marxa de vacances.

I quan el fred desperta
arriba l'alternança:
mocador al coll i màniga llarga,
encostipats, mocs al nas,
la revolució dels colors al camp
i molta anyorança.

Fulles en transformació constant,
el roig a algunes branques,
tots els grocs i molts torrats
reben el fred quan se'ns atansa.

Quina harmonia de colors
si la pigmentació de tardor esclata!

Quanta varietat de llums a un cel d'or i plata
quan el sol declina i la nit arreu s'escampa!

*

Tarda de tardor

Tarda de tardor,

llum esquinçada.

La que surt del sol

cap a una terra escarpada.

*

Daura branques i fulles,

pinta els núvols d'aquarel·les,

ens il·lumina els camins

i banya amb colors les pedres.

*

Fa créixer els capvespres

fins que són inusitats espectacles

per a mirades àvides

d'arquitectures paisatgístiques càlides.

*

Sense estridències

Sense estridències
ni colors espectaculars.


Coberts per la pinassa,
amb el barret dissimulat
i el peu quasi soterrat
van creixent els ceps.


Com taps de cava.
Camuflats, aromàtics,
carn compacta, densa i blanca;
regal del bosc a la nostra taula.

El cel d'aquest matí

Coixí flonjo espès i gris
és el cel d'aquest matí.

Sortir al carrer amb el temor
de veure-ho tot en blanc i negre,
amb la por ficada al cos
per l'absència dels colors,
en aquell estat de trànsit
d'abans de la tempesta.

Els ions carregats,
les preocupacions al cap
i un futur incert, obscur i fred,
antesala del pervindre...

Blaus sobre verd

Al vidre que fa de mirall

Elegància natural
al vidre que fa de mirall.
Elegància majestuosa
de la tribuna principal.

Refugi de les ventades,
aixopluc tardoral.
Joc d'imatges que ens enganyen,
cases que es miren simultànias al davant.



*