Les ventades són lleugeres

Les ventades són lleugeres,
gairebé no s'aprecien;
el brogit del trànsit matiner
i les presses de la vida
les minimitzen.

Les ventades són lleugeres,
fan caure però, les fulles seques.

I si plou, ai!,
com rellisquen!

Dia fred

S'aixeca el dia fred:
esborra un estiu extemporani.

Amaga rostres,
capgira el gest,
solemne regna
temps enllà,
serà monarca de l'endemà.

I la nit es resisteix,
no vol marxar,
queda enganxada a una matinada
enfosquida al cel
que imposa el fred a cada pell.

Llum furtiva

Veig la llum furtiva
d'un sol aliè
que escalfa terres,
cims i pallers,
que daura pedres
de vells indrets.

Que ens guia els somnis
cap a altres temps.

Irromp de cop
amb la màgia del capvespre,
és un pom de raigs i pols,
és un so, és aroma, és tardor.

Sota els faigs

Fullaraca sota els faigs,
branques nues,
gris excels tocant el cel.

Rossinyols, quin tresor
molsut i groc
amagat, sabor del bosc!

Cobreix la nit
el paisatge,
fulles mortes
cucs, cargols
bolets i ocells
amb el fred
del cru hivern.

Cobreix la nit
el paisatge.

Del camp, del bosc

Del camp i del bosc,
els regals de la natura
que en duu la tardor.

La magrana madura,
el raïm que serà pansa,

el raïm que serà vi.
El raïm que al celler
omplirà de futur cada bóta amb el most.


Les móres més dolces,
els bolets, entre branques i fulles,
les castanyes cuites al foc.

Les carbasses de tots els colors,
les ametlles, les nous, els pinyons,
les teulades mullades,
i als camins la tardor
que il·lumina els arbres
fins que la nit expandeix arreu la foscor.

Fulles pel carrer

Cauen fulles pel carrer,
tot ho embruten,
tot ho embruten,
fins que un sol vesprer
les il·lumina amb foc serè.

Grogues, torrades,
canela, terra, vinagre,
porpres i ocres,
safrà verdader,
taronges, rogencs,
vermells, mel de vesper.

Colors de fulles pel carrer.

Temps de tardor

Tot fa aquella olor
a terra tova,
a fulles ocres,
a molsa humida,
a bosc d'abans,
a llum de boira.

A catifa nova,
a fum que vola,
a pi i a farigola.

A pluja,
a riuada,
a herba mullada.

Tot fa aquella olor
a fang de font,
a llenya vella,
a nit d'estels,
a lluna plena.

Tot fa aquella olor
a temps de tardor.

Mirall

L'aigua és un mirall:

calaixet de plata

per guardar el daurat

que la llum delata.

Cançó de tardor

Heu fet ja la verema?

La vinya no té raïm,

és el most a la bodega

i aviat tindrem el vi...

Anem a caçar bolets?

Anem a arreplegar castanyes?

Busquem pinyons i ametlles,

que farem molts panellets!

Encendrem la llar de foc,

cremarem la llenya seca;

necessitem caliu a prop,

que aviat s’amaga el sol.

Vitamines

Visca les vitamines!

Taronges, mandarines,

sucs de totes les fruites.

Atura refredats

i combat les malalties

la ingestió de vitamines.

Vigileu!

Vigileu!
Ja patina el terra,
sembla una pista de ball.
Fulles mortes amb la pluja
sobre l'asfalt ens fan lliscar.

Vigileu!
L'automatisme per caure
està preparat. Cauen mares,
cauen àvies, cauen guàrdies a ciutat.
Jo no caic, jo aguanto l'equilibri
quan arriben el dies de canvi.
Les bandes blanques reben lluents
els aterratges més punyents
i les llambordes atreuen la gent.

Vigileu!

Mig mort

El dia neix mig mort,
és un cau de foscor.
Hi ha poca llum al cel,
tendeix a un gris lluent.

La pluja ho envernissa tot.
Sols les gotes en caure
posen so al silenci
i esperança al bosc.

Les fulles moribundes ploren
i el terra sembla de plom,
els tentacles de l'octubre
ens pinten tardor al món.



*

Llum al dia

La nit encara al cel
i el matí que ara neix
per donar llum a un dia
amb tot encara per fer.

Trasllats i decisions,
cloendes inesperades,
permanència d'alguns dubtes,
mirades esquives al carrer,
carreres contra rellotge,
moments plens de temor,
discussions, fal·làcies, evidències,
i esperar que les hores siguin vives
i que, quan morin, no demanin corones ni flors.

Per donar llum al dia
amb tot encara per fer.


*

Naveguen

Naveguen les paraules

pel mar del pensament,

salten les onades,

fan coreografia en vers.

Naufraguen algunes,

s’ofeguen tristament

i mai ningú les recupera,

l’oblit és monstre que creix.

Busca cada mot un sentiment,

solca, s’ubica, flueix,

determina l’ús el seu destí,

descriu el que et passa per la ment...

Naveguen les paraules.

La poesia és

La
La poesia
La poesia és
La poesia és un
La poesia és un món
La poesia és un món desconegut
La poesia és un món desconegut i
La poesia és un món desconegut i ple
La poesia és un món desconegut i ple de
La poesia és un món desconegut i ple de paraules
La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides



FINS QUE NO L'HABITES





La poesia és un món desconegut i ple de paraules buides fins que no l'habites.

Previsió

Gronxa una gota

la fulla morta,

cauran ambdues

al primer cop de vent.

Quedarà nua la branca

i el faig abillat d’hivern.

Sepulcre del bon temps

seran la terra i el cel,

i congelades les pluges

amb el fred més extrem.

Poema de la llum

El reflex de la foguera a través de la finestra,
la lluna immensa que a l'estiu regna amb llum freda,
el sol polsegós que entra a casa fins el terra,
el punt vermell d'stand by, sempre en espera.

Un raig al bosc,
el color del most,
un llac de plata,
una sàvia mirada,
la pluja d'estels a l'agost
i la flama sagrada.