Grissíssim

Grissíssim cel turbulent,
cau tancat de tantes boires,
font de pluja sense fi...

Feixos de llum

Feixos de llum acolorida

ens decoren nits de pluja;

surten dels semàfors,

surten dels fanals,

surten dels cotxes que circulen

i dels rètols comercials.

Feixos de llum

que travessen la ciutat,

que il·luminen els basalts

i fan a la foscor un festival.

Feixos de llum

que transformen els paraigües,

que ens mostren carrers lluents

i donen màgia a l’aigua del cel.

Feixos de llum intermitent,

feixos de llum incandescent,

alguns són halo ja directament

i titil·len a poc a poc radialment.

Ens disfressen la ciutat

amb un paisatge literari

rítmic sonor i musicat.

Font de vida

Ens ha sorprés aquesta pluja imparable,
l'aigua del cel, el regal impagable.

Font de vida,
vida a la natura,
natura humida al camp i al bosc,
bosc a punt per la florida.
Florida dels bolets
que alguns esperem

I al primer raig de sol
del primer dia clar i serè,
anirem a cercar el tresor,
anirem a omplir el cistell al bosc.

Poema als caçadors

Assassins dels animals,

actueu a la tardor amb impunitat,

i no sabeu que amb cada tret

dispareu contra els somnis de la gent.

Feu del bosc

un lloc molt perillós,

feu del món

un pou farcit de por.

Feu de la paret

un lleig indret,

assassins caçadors,

penjant a cada clau el cap d'un mort.

Surt tard

Li costa al sol

aixecar-se al matí,

té mandra per sortir,

té mandra per lluir.

Surt tard,

surt trist.

Li costa al sol

aixecar-se al matí.

Poema de novembre (Dedicat a la Hvala)

Temps de canvi

i pluges agosarades

per mantenir el bosc humit,

temps de canvi

i núvols àgils

que el vent fa voleiar

amb les fulles que la tardor

ha volgut tintar.

Crisantems, cireretes d’arboç,

molta feina pel pastor

i esperar que passi ràpid el temps

per entrar aviat a l’hivern

i amagar armes i caçadors.

I esperar que la Hvala s’endinsi a les muntanyes

i que ningú la vulgui molestar

que les ósses convidades

han de viure lliures per saltar.

I esperar que un mes tan llarg

ens regali espectacles naturals,

tempestes, raigs de sol i aixoplucs

i amagatalls d’escalfor, flama i caliu.

I esperar que als indrets amb primavera

es desfacin plàcidament les geleres,

revisqui la Natura sota el sol

i preparin els Nadals amb vacances a les platges.

Festa de tardor. Poema de Castanyada

La carbassa ens fa ganyotes,

i mira les castanyes torrant-se al foc,

ens atipem amb els moniatos

i els panellets esperen torn.

Les collites són guardades

i fem la festa de tardor.

Ens esperen nits de foscor

i ens esperen dies gèlids

i ens esperen les nevades

i ens esperen mesos freds.

Les collites són guardades

i fem la festa de tardor

mentre a l'altre banda del món

la primavera ja ha dut

hores de sol i l'esclat de les florides.

Ha perdut el cel la transparència

Ha perdut el cel la transparència.

Blanca boira, gris fluït,

aquarel·la aigualida

tot el dia fins la nit.

I aquell fred que surt de dins,

que et gela, que et flagel·la,

que t’envolta fosc i trist...

I saber que serà llarga

la dura temporada,

que la pluja té presencia assegurada,

que el mapa així ho garanteix

i que ja està anunciada la primera nevada.

I dir: al mal temps,

bona cara.

No us queixeu

La tardor en duu gelades,
ha esvaït de cop l'estiu
ens refreda camps i pobles
i ens tanca prompte al niu.

A tranques i barranques
sortim a buscar el gra,
que si ara badem gaire
ens podríem congelar.

Així parlen els ocells,
així piulen pels boscos.
S'amaguen esporuguits
i espantats, pobrets van dient:

-No us queixeu amics humans,
que vosaltres teniu llenya,
sabeu encendre el foc
i anar de nit a la taberna.

La reina de les fades

La reina de les fades
va trobar un fong gegant
per omplir-lo cada tarda
de música, alegria i ball.

Blanc i gris i negre

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

Han fugit, són ja memòria
els colors i la clara llum del sol.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

S'ofeguen les fulles al terra
contra un asfalt de plom i por.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

I a ciutat la vida és dura,
les hores s'omplen de foscor.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

Tempesta

Un feix de partícules flotants
s'engronxen a un raig de llum entrant.

La finestra mig oberta,
la cortina volejant,
la tarda, reposada i immensa,
rebrà una nit que arriba amb tempesta.

Signaran els llamps la foscor extrema,
els trons atronadors faran tremolar el bestiar
i la pluja, generosa, enfangarà els camins i els camps
mentre a casa, al voltant tots de la llar,
explotaran les castanyes que no has tallat.

Les mans i la tinta són del mateix color

(Foto de Xavier Bertran)



Les mans i la tinta són del mateix color
i el gest i les lletres i el mots
ubiquen el traç a un lloc qualsevol
i generen idees, gestionen projectes
als papers que van perdent la blancor...

Ves a buscar castanyes!

Ves a buscar castanyes!

Passeja sota els castanyers

per omplir-ne sacs, paperines i cistells.

Que no t'espantin els marrons

ni les punxes dels pellons,

que no t'espanti el pes

de la fructífera recollida,

ni les fades del bosc

ni el vent que hi bufa allà en fer-se fosc.

Ves a buscar castanyes!

I quan la pluja aparegui

del bracet de la nit,

has d’estar ja a la cuina vora el foc

per torrar-les i entre dolços aromes

al caliu de la llar, menjar-nos la tardor.

Tinta de colors

Cau la pluja sobre els mots
i les lletres es deformen,
degoten tinta de colors
buscant rima amb la tardor.

Pinta la tinta els bolets,
les fulles que espanta el vent,
les castanyes més lluents
i la terra sota el cel.

I el poema es desfà
penetrant a la Natura
per regalar màgia al paisatge
amb coloraina inversemblant.



*

Rodolins de Castanyada (Cicle Inicial)

Quan la nit és ploranera
fa córrer al llit la castanyera.



Entre fulles i pellons,
castanyes i rovellons.



Humit el bosc,
a la llar encés el foc.



Mil estels al cel del novembre
il·luminen fantasmes sempre.


Menjarem castanyes i panellets
fets amb bons ingredients.


El fred empeny el temps
i cada nit una mica creix.


Cada fulla pren color
quan s'instaura la tardor.


Tanqueu portes i finestres,
que volen marxar els mestres!

Ha caigut

Ha caigut del punt més alt
ha caigut brusca i solemne,
s'ha estimbat del tot abaix.
La temperatura ambiental
avui, se'ns ha precipitat...

I la frescor al carrer,
i certes corrents d'aire,
i la grisor del cel,
i els núvols ploraners,
i la ciutat ben d'hora fosca
fan comparsa a aquesta davallada
que no per anunciada és inesperada.

Ens aboca tot plegat
al calendari refredat,
i a l'antesala d'un hivern
que ja deixa anar alguna nevada
als cims més alts de la muntanya.