Quanta vida interna!

Quanta vida interna!

Invisible a ull nu,

mòbil, tancada, plena,

agitada i alhora serena.

La teva pell externa

és llur infranquejable frontera

que només al final es trenca.

Ets atractiu de mena

i quan et veig,

m'injectes l'alegria en bena.

Malgrat tanta vida interna,

malgrat el manat de cucs

que et devoren amb avidesa extrema.

Malgrat tot, rovelló,

et tinc en estima intensa, 

t'agafo, i et deixo anar amb pena...

No marxis

foto: l'Atlàntic (costa de Guinea Bissau)

Et direm no marxis,

et direm t'estim

et direm reviu

et direm que ets màgic

benvolgut estiu.

Amb la pota ranca,

esgotat del tot,

sense alè ni esma

ja se't para el cor.

Com a herència ens deixes

un bonic record,

dies fluïds de vacances

i l'esplendor del sol.

No et mors del tot,

que et conservaràn els mots

als poemes nostàlgics i a les cançons.

I ara, tots a escriure-li

unes paraules d'amor

amb la tinta gris del mig dol...

Estrenarem aula, aire i temps

Estrenarem aula, aire i temps,

estrenarem llum cada dia 

i sol i brisa i calma o vent...

Ens acolliran quatre parets,

un sostre d'l·limitada alçada

i les paraules dels docents.

Horaris acolorits,

finestres ben obertes,

somriures de retrobada

i mirades esperançades.

Les normes de la classe,

molts rètols nous

i les veus que s'escolen

per passadissos i racons.

Estrenarem aula, aire i temps.

Que aquest curs sigui potent

Que aquest curs ens estimbi

els dubtes pel rierol dels interrogants,

que canalitzi l'art amb les aigües braves

i ens ofereixi la llum poderosa

que encén el desig de coneixement.

Que aquest curs sigui potent,

que ens regali imatges de bells paisatges,

aromes solemnes de vespres i estels

i somnis pels mapes d'un nou univers...

Sorpreses als llibres,

raigs d'alegria al quotidià esguard

i mots rimats o rodolins pels racons.

Patis florits a l'aire lliure,

jocs i joguines de fils i cartrons,

molts dies de festa

i un pou de poemes, danses i cançons...

Li demanem al mes d'agost

Li demanem al mes d'agost
que doni ales als seus dies
lliscant per les emocions
de les vacances i la vida.

Plenes de dèries,
plenes d'afanys,
hores embolicades d'alegries
i de sibarites bretolades afegides.

I ser vaixell de fons transparent
o alça sobtada a la jornada borsària,
estrofa càlida al més gèlid poema
i alhora boia surant malgrat la tempesta.

Esperar albades intenses,
pluges grises sobre boscos i llacs,
caminades per desconegudes muntanyes,
i evolucionar amb un llibre entre les mans.
Copsar els reflexes dels capvespres,
admirar una nit les pluges d'estels,
passejar amb el cap ple d'imatges
per una col.lecció de nous paisatges,
salvar records que ens vol escombrar l'oblit
i reposar-los al celler, com el most primerenc.

Li demanem al mes d'agost
el benefici d'hores cautes,
d'espurnes sobre carrers i camps,
de setmanes carregades de mandra.
Li demanem certes dosis
d'aventures entre màgies d'elixirs
i, sobretot, trajectes vitals
traçats pel pinzell anònim de la serenitat.

Cada dia de juliol

Cada dia de juliol

matinem jo, la llum i el sol

per anar a fer un bany a mar,

contemplar al camp cada color

i inventar el que hi ha

més enllà de l'horitzó.

Un bosc de ginebró,

una bruixa que descansa,

un feix de llenya amb màgia

o un pou d'aigua  sagrada.

Cent cavalls alats,

una cançó mai cantada

amb tres tambors de fons

i un vals antic de fades.

Un paradís de verds novells,

de fruita fresca mil safates,

flors i llaços en garlandes

i temps d'estiu farcit d'hores.

Dies i nits en equil·libri,

rosada blanca a l'albada,

aromes suaus d'herbes superbes

i serenor als capvespres...

Conillet

Dibuix d'en Martí (3 anys)

T’agraden les pastanagues?
T’agrada el seu gust dolcet?
Claves allà les teves dents
perquè no et creixin eternament.

Et dius a casa nostra conillet
i ets rabbit en anglès.
No necessites abric pel fred
que la natura ja te’l ha ofert.

Ets flonjo i tou,
silenciós et mous,
conillet et dius,
conillet com vius!

Ratpenat

Dibuix d'en Pau (5 anys)


Voles, ratpenat, al capvespre sense ser au, insecte o ocell, ni avió, ala delta, parapent, helicòpter o ultralleuger... Fas ziga-zaga per l'aire sota els últims raigs del sol i reps la lluna i els estels amb la màgia excelsa del teu vol. T'amagues a l'alba a coves i baumes entre la humitat i la foscor, que la llum del dia et fa recloure a recer de pedres i molses, sense por.

Mirar al cel

Mirar al cel

i veure la capa gris i blanca

que oculta el blau

i reaviva l'esperança.

De plugim serè i constant

o tempesta sobtada,

de regal plujós de dalt

per iniciar amb encert 

l'esperada temporada

de rovellons, ceps i altres bolets

i pel bosc alguna esgarrinxada...

Dia gris de llum tènue

Dia gris de llum tènue

que s'empassa els records

d'un estiu que albira setembre

amb ganes de claudicar.

És la fi de la calor extrema,

és la fi d'un sol rei del món,

és l'inici del goig rovellat al bosc

i de les tempestes furtives que s'empassen la pols.

S'acaba agost, comença setembre...

Comença el temps polifacètic

ple d'hores en quadrícula,

fet de projectes, de desitgs,

amb un sol que ja declina

i que abreuja l'arribada de la nit.

S'acaben les llums a dojo,

la blavor més contundent,

el sabor de sal als llavis

i els dies amples de l'agost.

I a cada àmbit trobarem que els colors

s'aprimen, esdevenen tènues poc a poc

mentre sedimenten els recents records

que les vacances guarden en conserva.

Que sigui benvingut setembre,

mes de verema, mes d'abundor,

mes de rebaixes a la calor,

cau dels inicis, de les rutines 

i dels capvespres suaus 

que equilibren els núvols amb la blancor...

Activitats per a l'estiu

Sonet del mar

Mar Mediterrànea, Cala Canyelles (Lloret de Mar)

Navega la brisa per sobre del mar,

navega ufana i aixeca escuma 

que juga àgil al blau més transparent,

mirall de la lluna, mirall dels estels.

I quan a l'albada continua el vent

i els núvols pinten gris i blanc al gran cel,

les onades s'animen i palpiten

amb força fent l'espectacle més complet.

Tot harmonia del constant moviment,

és coreografia al nostre univers

i sortidor de mots per escriure un vers.

El mar i el sol i jo i tu i el cel i el 

vent som vida cada nit, cada dia,

ballant plegats una dansa infinita.

És un dia clar

Flora d'Uganda



 

 

És un dia clar

de factura blava,

cel lluminós

i serena calma.

És un dia més

que el temps genera,

és un dia més,

una data a la cantera.

I a tots els continents,

a la Terra sencera,

hi ha gent que pateix,

hi ha gent que festeja,

hi ha pobles que lluiten

hi ha éssers que somien.

A cada racó

esclaten dia a dia

episodis de vida.

Elogi a les vacances d'estiu

Matinar sense pressa,

aixecar-te a poc a poc,

vestir-te de qualsevol manera

i mirar cada flor com si fos la primera.

Entrar a cada raig de sol

com el vers entra al poema,

sentir la calor al cap i al front,

muntar amb caragols una carrera.

Sentir-te lliure,

i gaudir de cada una de les hores

pintant el rellotge

amb els colors més estimats.

Cantar, sentir, llegir, flairar els aires,

passejar per la vinya mirant el mar,

saltar la sèquia espantant espiadimonis

i fer, un dia de pluja, figuretes de fang.

Sortir a mullar-te una tarda de tempesta,

esperar immòbil l'arc de Sant Martí,

recordant com era de canviant l'oratge en primavera

i esperar que la tardor ens porti un gran festí...

Fer-te amic de les abelles,

tractar amb carinyo als mosquits,

descriure el vol parabòlic d'una mosca,

i il·luminar-te amb cuques de llum qualsevol nit.

Quan arriba l'estiu...

Quan arriba l'estiu

i ensumem flaires dolces.

Quan arriba l'estiu

i el cel emblaveix sobre els sostres.

Quan arriba l'estiu

i som bitxos del grup de les cuques

sabent que a l'estiu

tota cuca, tota, viu.

Quan arriba l'estiu

les nits són brillants,
els dies ens regalen

tempestes sobtades

i ensumem l'olor picant de la sal

barrejada amb aromes d'algues vora mar.
Es dauren els camps,
les polsegueres s'escampen
pels camins de la calor
entre flors i espigues als marges.

Arxiveu, quan arriba l'estiu,

l'estoig i els deures al fons del calaix

i ja sou vent entre els arbres

o espeleòlegs per estranyes coves llunyanes,

sou ara onades a qualsevol oceà

i flors blanques al voltant d'un pou artesià.

Sou, a caprici dels llibres, éssers del demà,

aus migratòries cap al continent africà

o bacteris que el plàncton transportarà

fins a unes illes volcàniques est enllà.

Viureu mil històries viatjant al tren de les lletres,

els gelats tindran gust de suc tropical,

la vostra mirada albirarà l'univers sideral

i cada jornada serà d'aquell color especial

que pintarà els quadres al vostre personal
museu secret memorial.

Que surti el sol!

Un altre dia rúfol,
blanquinós i fresc,
emboirat i humit.
Abillat de jornada tardoral,
allunyat d'acolorides perspectives.

Només conserva de la primavera
la dolça flaire de quatre flors blanques
amagades pels balcons,
els verds i taronges dels aparadors,
i el desig immens
de que arribi un dia el bon temps...

Que surti el sol
i ens il·lumini els paisatges!
Que surti el sol
i ens dauri els camins!

Volem veure el groc
als camps de blat,
el mar d'un blau calmat
entre la platja i el far
i les papallones volant
sobre les flors d'un prat.

Que surti el sol!

Entre aromes de primavera

A un escenari ric i fred

prepara el maig la retirada,

que ha d'entrar un juny vigorós

impulsat per la força de la llum

i el ritme bressolant de la ventada.

Arriba jove, madur i fastuós

entre aromes de primavera,

poms de flors plens de colors

i l'albada clara més matinera.

Són llargues les tardes,

són canviants els cels

i ens sorprèn sovint l'oratge.

El dies, assolellats,

tardans els vespres.

Nítides les nits,

esclatants, estrellades,
vestides de festa
emparant les nostres millors vetllades
vora la mar,
a les terrasses...

Moments de calma

Arrambada a l'ombra i quieta vora el mur

veig el balanceig de les branques,

ballar les fulles amb la llum

solar, diürna, càlida i plaent,

i també com el blau juga amb els verds

a recer de tots els vents.

Són moments de calma al meu univers,

són segons de vida plena,

que quan surti a córrer al camp

de perills se m'omplirà la carrera

sota aquest cel clar de primavera.

Sóc gossa de caça, vella,

dormo de nit emparada per les estrelles

i cada matí busco una veu de poeta

perquè m'escrigui a mi aquest poema...
A una gossa vella.

A Mollerussa

Fa uns dies vaig anar a Mollerussa per tal d'oferir uns tallers poètics a dues escoles. Fruït d'aquella experiència, són les imatges i els poemes que podeu veure a continuació.

                                                                      

Sensació

Un gat a la teulada

arraulit entre la boira,

xemeneia de maons

amb niu de branques seques,

els camps verds

i ensenyant vermell,  unes roselles...

Tot ho veig

des del tren

i de seguida

queda enrere.

Arribo a Les Arrels

-és l'escola que m'espera-

plena de nenes i nens

tocats per la primavera.

Amb els braços oberts,

les veus de versos plenes,

els poemes a les parets

i a les mirades que m'estrenyen.

És bonica sensació:

sota una pluja d'aigua clara

veig la feina que allà queda,

veig l'empeny dels docents

per obrir les subtils portes

al món dels sons i els poemes.

Veig tant i tant treball fet,

veig la immensitat del temps,

veig un món de nit i estrelles,

veig el blau a un cel immens,

veig un paradís de mots i seda...

     Isabel,

      maig  2013

(POEMA  DEDICAT  A  L’ESCOLA

LES  ARRELS,  DE MOLLERUSSA)                                 

***

Poemes al Siloé

La tarda era gris,

el camp es mullava

i us jo vaig parlar

de com poemava.

Les vostres mirades

a la veu clavades

em feien viatjar

per rimes i paraules.

Us vaig regalar

primers versos

impresos

i encara la tarda

ens bressolava

veient dracs marins

dansant a la pissarra…

  Isabel, maig 2013

POEMA  DEDICAT A  ALUMNAT  I  PROFESSORAT

DE  L’ESCOLA  SILOÉ,  DE  MOLLERUSSA