Dies de maig

Ja hem entrat als dies de maig,
lluminosos i llargs.

Aromes de gessamí,
roses a punt de florir,
calor i fred fan dura batalla
perquè triomfi el ruixat.

I les nits es fan amables
per poder mirar el cel
sense patir el fred de l'hivern.

I el sol del matí
ens fa fruir d'uns arbres
que sols ara llueixen flors.

I el migdia ens convida
a buscar una mitja- ombra
que ens dissimuli la calor.

I quan la tarda es fa capvespre
guardem als ulls l'ultim raig
per celebrar que és primavera
i que és bonic el mes de maig.

Ballant amb els estels

Un roser de flors vermelles
ha crescut al meu balcó,
i una esfera d'estrelles
ha dut al cel la primavera.

No puc pas anar a dormir,
que vull estar sempre aquí
per contemplar-li la bellesa
a aquesta nit del mes d'abril.

La lluna en quart creixent
ja travessa la finestra
mentre els somnis obren les portes
a un món de màgia, llum i contes.

Desfilen fins l'albada
les bruixes i les fades
ballant amb els satèl·lits i els estels
que esvairà el primer raig de matinada.

Sóc un raig

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

Recordo els dies de tardor,
quan al terra dipositava el bosc aquell color
que anant del groc torrat al roig
era gradient a la paleta d'un pintor.

Recordo les nits fosques i fredes,
quan als prats i cims i obagues
regnava el silenci dels estels
i un hivern llarg de neu i gel.

Recordo la llenya a cada llar,
i el fum sortint de les xemeneies,
i aquell paisatge blanc
que jo transformava en mirall de llum brillant.

Recordo els dies clars de primavera
que omplien els camps de roselles,
els jardins d'ocells i de poncelles
i les cases d'aromes de la terra.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

I molt m'agradaria
que fossin eterns els meus records,
cada estiu per sempre un cau de vida
i la Terra que a diari il·lumino, un gran món.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel...

Sant Jordi ha passat

Sant Jordi ha passat
i un record m'ha deixat:
llegeixo un llibre
claret com el vidre,
oloro les roses
que al gerro hi poses.

Princesa o cavaller

Cal disfressar-se de princesa

o de cavaller valent

per triomfar com llum encesa

al capvespre sota el cel.

Poema de Sant Jordi

Cavaller de les creuades,
lluitador fort i valent,
senyor de moltes contrades
contra dracs lliurant batalles.

Triomfares a la Capadòcia,
a terres de Grècia, Itàlia i la Bretanya,
ets sant excels d'Etiòpia i l'Aragó
i de Catalunya el sant patró.

Cada rosa que neix

El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.

La lluna i els estels
cada nit il·luminen
cada rosa que neix.

La diada de Sant Jordi

La diada de Sant Jordi

És una jornada especial

amb agenda festiva

dins l'horari de dia normal .

Cal dur uns bons guants

blancs fins i elegants

per agafar amb solemnitat la rosa.

Cal saber llegir seguit

el llibre sense neguit.

Cal contemplar els dracs

que dissimulen sa presència

amagant-se al punts de llibre,

a les bosses de regal

i a la foscor d'alguna esglèsia.

Cal disfressar-se de princesa

o de cavaller valent

per triomfar com llum encesa

al capvespre sota el cel.

Preparant la festa de Sant Jordi...

La rosa vermella

Avui és Sant Jordi

busco espigues d’ordi;

el cavaller mor el drac

i el fica dins d’un sac.

Entre l’ordi una rosa

de tija verdosa,

punxes com anells

i pètals vermells.

El cavaller a la princesa

li vol regalar

la rosa vermella

tan sols per a ella.

El desert

Paisatge ample sota un cel immens,
sorra color ocre que aixeca el vent
per esculpir les dunes
amb un art excels.


Acàcies, camells,
gaseles i estels,
espiadimonis i ocells
fan un paradís damunt del desert.

La llegenda que em va explicar l'Abderraman al volant del Nissan Patrol

(Transcripció lliure)

Hi ha llegendes al desert
que sobreviuen a les acàcies, les gaseles
i a segles de tempestes.

Una caravana nombrosa marxant cap a l'oest
formada per la població de nou tribus diverses
i la parafèrnalia adient d'estris i camells,
anava fent camí amb el brogit corresponent
confiant en les indicacions d'un avesat i perspicaç guia
que una tarda emmalaltia i l'endemà no despertà.

Inútils van ser els esforços dels savis aquella nit per guarir-lo,
i quedà la caravana a la intempèrie del destí, indefensa i sense rumb.
Discussions i arguments inútils basats en la ignorància
portàren a persones i animals a la desorientació més caòtica.

Es desmembrà la caravana i en dividir-se cap aquí i cap allà
caminaren per grups, i , sense guia ni aigua,
anaven caient esgotats quasi tots els camells i gran part de la gent.

Quan semblava que els pocs que quedaven encara vius
moririen per aquell destí implacable derivat del nefast infortuni,
aparegué al cel un estol d'ocells esquitxant gotetes d'aigua
a sobre d'uns moribunds que recuperaren de sobte l'esperança ,
doncs intuïren d'immediat que havia un pou no gaire lluny.

La feliç trobada, gràcies a aquells “mula-mula”,
els ocells de l'antifaç negre que nosaltres anomenem “botxins”,
va salvar el que quedava d'aquella inicialment considerada segura caravana.

És ara el pou en qüestió un punt de pas imprescindible
pels viatgers que circulen per aquella contrada.

I diu la tradició que és un senyal de la fortuna
veure un “mula-mula” quan s'amaga la lluna.

Del desert II

Corre la gasela,
àgil s'allunya.
Fuig amb una facilitat extrema,
sigil·losa amb la velocitat del vent.

La veig.

Queden carbassetes a l'espera,
i d'altres menges per a ella,
que quan la distància li garanteixi la pau
tornarà a aquest indret la gasela.

Del desert I

Les roques, les pedres que el gel nocturn ha trencat,
la sorra sota el sol a cada esquerda esculpida,
totes les hores que al cel van de pas, les nits,
Orió i totes les constelacions,
les ombres, les llums.

Totes les llums i la lluna
i totes i cada una de les dunes
i aquell silenci que et fa ser tu.

Mona de Pasqua

La mona, ih, ih,
la mona és aquí.

Xocolata cremosa,
la gallina hi reposa.
Molts ous petites
d'aire farcidets...

La mona, ih, ih,
la mona és aquí.

La granota Primavera

• 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  

La granota Primavera
va topar-se amb un lleó
i va parlar ella la primera:
-ets tu el rei de la selva?,
jo sóc la reina dels estanys!

I el lleó, que era educat,
va respondre-li d'immediat:
-no sé si sóc rei, príncep o animal,
però la selva no és pas la meva llar:
jo visc a la sabana,
oh! gran reina dels estanys.

És així com la granota Primavera
va desfer la creença popular,
doncs no viu el lleó a la selva
sinó a la sabana,
la gran pradera africana.

La poesia és... (Dia mundial de la poesia)

La poesia és el motor,
és l'aeròbic dels mots,
és l'acudit rimat,
l'endevinalla embalada,
el gerro de les flors,
la paràbola il·lustrada,
el riu que va al mar,
sobre el mar cada estela,
un vaixell mogut,
la veu que s'ofega,
el fil fi del seny,
la cova d'una idea.

La poesia és el camí més abrupte
que va del buit del no res fins al tot més dens.

Que floreixin les branques tardanes

i esquitxi la llum colors als jardins,

que niïn les orenetes d'abril,

que els núvols esclatin sovint

mullant les poncelles, fanguejant els camins,

regant les terres i els boscos de pins,

i que la glicina no li ombregi la flor al gessamí.

Que les tardes creixin ses hores,

que s’obrin les finestres al cel,

que s’esvaeixin arreu els temors,

que només la nit ens dugui foscors,

que la primavera sigui un cau d'aromes

per a ubicar-ne un món de savis records .

L' E L E F A N T

Viu l'elefant a la sabana africana
amb el papa, la mama,
el germà i la germana.

Va al riu la manada
per a buscar l'aigua.


L'elefant es banya
amb el papa, la mama,
el germà i la germana.

Primer de març

Es respira primavera

aquest primer de març,

que ens bateja amb caloreta

sota un cel assolellat.

Deixa enrere el fred

fugint del hivern,

neixen els espàrrecs

floreixen els fruiters.

Ensumem el romaní,

dels boscos amb delí,

i busquem de nit la lluna

que ens ve a beneir.

Viatge a un ametller

He viatjat a un ametller
cobert de flors rosades
plantat fa temps
a un camp rogenc
vora unes pedres eternes.

Esparregueres i romaní,
carrasca i algun pi
posen verd a aquell paisatge,
que els borrons dels fruiters
són encara poc visibles.

I els cels són infinits,
de colors indescriptibles,
amb llums del blanc al gris
entre núvols increïbles.

Poemes de biblioteca

I

Arraulit vora un atles antic
t’he trobat jo, ratolí.
Et veig amb el bigoti encongit,
espantat, amagat i embadalit.


Ja pots ratolinet viure tranquil,
que et buscaré un indret pel teu repòs,
perquè visquis sense temors
i amb aliment per fer un mos.

No li diguis a ningú,
serà un secret entre tu i jo
viuràs al costat de l’ordinador
amb llum, vida i escalfor,
menjaràs bon esmorzar
(les engrunes del meu entrepà).

Seràs un gimnasta per la taula,
rebràs carícies dels meus dits
viuràs per sempre connectat
i el nostre amic serà el teclat,
ratolí, amic fidel il·luminat !






II

La lluna aquesta nit
ha entrat per la finestra
i ha deixat un raig de llum
pujant paret amunt.


S’ha fet de dia,
ha caigut el raig a sobre un llibre
que quan matina i s’espavila
li enganxen les lleganyes tots els fulls.


L’anima el raig i el fa reviure,
el transforma en desitjat.
Respira fort i de cop el llibre
és l’exemplar més estimat,
doncs la màgia de la lluna
li ha atorgat un toc sagrat.


Tothom se’l disputa,
tothom el vol llegir,
corrents va de mà en mà,
doncs un bocí de llum de lluna
l’ha deixat tocat.

III


Cansats de pols els diccionaris,
ferits de vibracions els llegats,
despintats els lloms daurats
i esmorteït el color dels breviaris...


Cada exemplar des d’avui
tindrà un cuidador- i - padrí
que vetllarà pel benestar
del tresor bibliòfil d’ací.


IV


Sense espelmes ni encens,
sants amb corones ni angelets,
el temple de les lletres
t’encén mil flames al cervell.


T’omple el cor d’aventures
i el dia de preguntes,
els somnis d’esperances
i el cap de bons desigs.


Pots volar sobre els deserts,
veure tresors al fons del mar,
ser un assassí amagat a la boira negra de la nit
o un feliç aventurer entre camps de blat daurat.







V

Una biblioteca...

És el temple de les lletres.
És la seu del gran saber.
És la cuina dels projectes.
És el taller dels llenguatges.
És l’hotel dels idiomes.
És el mirall del cel obert.
És la pantalla del univers.
És el temps de glòria i goig.
És el kleenex per mocs i plors.
És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.
És el cau de les respostes.
És l’origen dels interrogants.
És el teatre dels éssers tintats.
És el museu de temps passats.
És la bodega d’una gran collita.
És el fum del foc sagrat.
És la vareta de les fades.
És el color de l’estiu al camp.
És el reducte del record.
És l’emoció del nouvingut.
És el vent de la renovació.
És el fanal de tots el calendaris.
És el refugi de la por.
És el pou de l’aigua fresca.
És el silenci i la remor.
És l’alegria de la vida.
És el botí de la cultura.
És el cofre immens dels mots.
És el laboratori de la creació.
És el telenotícies dia a dia.
És el molí dels cavernícoles.
És el mar de la serenitat.
És la lluna al meu terrat.
És de l’espiga el gra de blat.
És l’estam a la flor del safrà.
És el diamant que cada poble ha d’admirar.

Quaresma

Dimecres de cendra

marxa en Carnestoltes

i arriba la Quaresma,

una vella amb set cames,

un bacallà a cada mà

i quaranta dies per meditar.

Arquitectes

Materials de construcció,

dissenys i vibració...



Arquitectes, feu projectes

que volem sostres ben ferms,

parets fortes amb finestres,

aixoplucs als quatre vents.


Cases pels nostres,

cases per tots,

cases pels pobres,

cases pels mots.





Arquitectes,

feu projectes

d'edificis,

de casetes,

biblioteques,

gratacels,

balnearis

i hotels.

Somni

Vas entrar amb els ulls a dins del llibre
i et quedares allà a viure.

Sobrevolant el camp de blat,
prenent el sol de migdia,
contemplant els colors dels núvols
i esperant que el capvespre
obrís pas a una nit d’estels brillants.

Presidint llavors la lluna el món
somiares despertar amb la màgia de les lletres
i esmorzar poemes ben rimats.

Ratolí

Ja fa fred
a la paret,
i a les lleixes
tu t'escalfes.
I apareixes,
ratolí,
et decideixes
a sortir.
Et passeges
entre els llibres,
et passeges
pels papers.

No te’ls mengis,
no encara,
ratolí!
No te’ls mengis,
ratolí!...
que són llibres
per llegir.

Al cel

Al cel, el sol.
Al sol, el foc.
Al foc, la llum.
El cel, el sol, el foc, la llum...
Tot es fica dins de l’ull.

Truca a la porta

Truca a la porta
un raig de llum blanca,
obro i entra a ma casa
la lluna i sa dansa.

El gat

El gat

Es belluga el color al cel,
es tanquen les umbrel•les,
l’hibiscus dorm ses flors,
el sol toca l’horitzó.

Arriba puntual
el gat pèl lleopard,
apareix mai sé per on,
salta alçant les potes del davant
des de sa mida gran
i gresca d’ésser jove.
Em mira transparent
i s’amaga rera el vent.

No atrapa les papallones,
mai no caça els mosquits,
persegueix aquella fulla
d’una tardor avui prematura...
Només corre, només juga.


S’acaba l’espectacle
amb un plat de llet al terra,
llengua blanca llepant
i la nit d’estiu mirant.

Hi ha un gat al meu jardí

Hi ha un gat
al meu jardí,
hi ha un gat
gris i tigrat.

Ve al matí
quan jo esmorzo,
em mira atent
i jo li dic:

-Què vols gatet
que jo et doni?
Què vols gatet
que et doni jo?

Si vols fuet,
te’n donaré.
I si vols llet,
també ho faré.

Sota la lluna

Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!

Cada nit una lluna
enamora a mil gats.
I cada gat pensa
tenir més sort
que els altres gats.

Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.


Però...ell no ho sap!

Tot el blau

Tot el blau al cel
ha acumulat avui un hivern
disfressat de primavera
incipient, renovadora, intensa.

Llum a l'aire:
se'ns escapa la mirada
rere una gavina despistada
que fa alta una volada.

I en tancar els ulls
il·lumina el sol la vista interna
amb la il·lusió d'endevinar
l'atmosfera de vida plena.

Els canons, de neu

Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom.



Que totes les batalles

que les guerres i les pors

siguin a partir d'ara

caducats malsons.



Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom