Et rebem, febrer

Fora el primer full del calendari.

Comença ja a córrer l’any
cap el magatzem del què ha passat
i tot a la fi és previsible.

Entra a la vida aquesta nit febrer
amb intenció d’existència lluminosa.

Rebem el mes més curt de l’any
amb l’alegria de guanyar més cada dia
i tenir menys jornades per gastar.

Neix febrer amb flors als ametllers,
indecissió entre les nevades i el desgel,
i garantia d’un animat oratge per vibrar.

El rebem ple de compromisos
amb dies que s’allarguen
manllevant moments a la foscor.

El rebem amb els braços oberts,
el rebem, et rebem, febrer.

Pau

Quan la lluna esdevè argent

i els estels ens fan l’ullet

és de nit a casa nostra,

surt el sol cap a l’orient

i es pregunta molta gent

per l’ eterna resposta...

No és possible tenir pau,

si tots vivim sota el mateix sostre?

Diada de la pau. Els canons, de neu

Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom.



Que totes les batalles

que les guerres i les pors

siguin a partir d'ara

caducats malsons.

Els canons, de neu.

Les pistoles, d'aigua.

Els soldadets, de plom.

El dia 30 de gener és el dia Escolar de la No Violència i la Pau.

Enguany fa 60 anys que van assassinar en Gandhi.

Un paradís

Siguis hutu, o tutsi, o afgà

o ciutadà americà,

palestí, jueu, xiïta, iranià o català,

ets un ésser humà.

Sols un graó per anar sempre enllà.

El teu territori, un paradís.

I el teu veí l'amfitrió exquisit.

A cada indret

A cada indret del Planeta,
a cada prat, a cada vall,
a tots els rius, als oceans,
al racó més amagat
hi ha vida per perdurar.

Equilibri sense conflictes,
mots d’harmonia,
respecte i art
per gestionar les utopies
des del desig a la realitat.

Amb el cap ben alt,
la veu calmada
i el cor en pau.

La tarda s'estira

La tarda s'estira,

el sol la il·lumina

una estona més cada dia.

S'acaba gener,

s'escapa fet vida

entre el rosa i el blanc

de l'ametller i sa florida.

La tarda s'estira.

Mentre dormiten les feres

Som saltimbanquis les tecles,
sou domadors els dits,
és la pantalla guixeta,
fan de pallassos les lletres
i el conjunt sembla un circ.

Mentre dormiten les feres
nosaltres fem aquest escrit.

Sóc un raig

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

Recordo els dies de tardor,
quan al terra dipositava el bosc aquell color
que, anant del groc torrat al roig,
era gradient a la paleta d'un pintor.

Recordo les nits fosques i fredes,
quan als prats i cims i obagues
regnava el silenci dels estels
i un hivern llarg de neu i gel.

Recordo la llenya a cada llar,
i el fum sortint de les xemeneies,
i aquell paisatge blanc
que jo transformava en mirall de llum brillant.

Recordo els dies clars de primavera
que omplien els camps de roselles,
els jardins d'ocells i de poncelles
i les cases d'aromes de la terra.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

I molt m'agradaria
que fossin eterns els meus records,
cada estiu per sempre un cau de vida
i la Terra que a diari il·lumino, un gran món.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel...

Efímera

Efímera

Efímera, matinera i efímera.

Color, ales i vol.

Mira les herbes i les flors primeres

sota un cel de blaus i sol

que anuncia primavera.

*

Pregó del Rei Carnestoltes

Ja sóc arribat

a la vostra ciutat,

vinc per desbaratar

tanta malaurada seriositat.

*

Somieu amb coixins i matalassos

per ficar-hi els nassos,

somieu amb màgics boscos infinits

per contemplar el cel a les nits,

somieu amb fades extraordinàries

que us claven ales a les sandàlies

i amb els follets dels estels

que us renten al matí les dents...

*

I com que el dels somnis

és un món irreal,

nens i nenes de la ciutat,

feu de la festa el gran regne del ball

i deixeu-me que us digui

que aquesta vida és un gran sidral

fet de bombolles:

unes són de sucre. Les altres, de sal.

*

Que comenci el ball!

Enyorem

Mentre esperem en candeletes

que arribin aviat les orenetes,

fruïm d'aquestes quatre fulles

que esclaten al bulb del narcís.



Ensumem la flaire fugissera

dels sarments cremant de cop,

fum i flames de foc

sota els dolços calçots.



Enyorem una generosa pluja

que ompli les cascades i els pantans.

Enyorem olors de verd

i perfums de gessamí.

Enyorem les hores assolellades

que ens regala a posteriori la tempesta.

Enyorem les nits estelades

i les llums calidoscòpiques de primavera.

Enyorem els dies de vacances

que alliberen els rellotges

i fan de tot el temps, tot, seu d'aquell regne

en que mana la tria dels capricis i el caprici dels desigs,

que rescata els somnis d'aquell gran cabàs

etiquetat al món del Nopotser,

un gran planeta amb dos continents:

un de nom Aixoesimpossible i l'altre dit D'aixooblidatén.

L'ordre fi

Un saltimbanqui era maldestre

i es distreia amb les lletres del paper,

capgirava consonants

i posava els signes travessers.

En veure'l un escriba clandestí

amb veu tempestuosa l'advertí:

-Para ja i fuig d'aquí!

Para ja i fuig d'aquí,

saltimbanqui matusser,

que li espantes al poeta l'ordre fi,

puig els mots volen calma i serenor

i les lletres demanen viure amb estil

al regne de l'equilibri, l'harmonia i correcció.

La flor de l'ametller

Ja neix la flor de l’ametller,

ja floreix quan s’acaba gener.

*

I cada nit contempla el panorama
d’un camp viu emblanquinat per la gebrada,
amb un ull a cada estel
i a la lluna la mirada
mentre regna el fred a tota la contrada.

*

HIVERN

Les nits són llargues.

Mirem els estels

a través dels vidres,

que fora fa fred.

(amb la col·laboració de la classe dels peixos)




*

Festa de disfresses (Poema de Carnaval)

Festa de disfresses

Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç...

I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Poema d'hivern

Passaran a ser record

les matinades blanques,

les branques nues de l'ametller

i la grisor de les vesprades.

*

Quedarà arxivat gener

als plecs durs del fred,

fet alè que entela els vidres

per dibuixar amb el dit un mot.

*

Ens sorprendrà un dia qualsevol

la poncella blanca a un tronc,

una mosca primerenca

o el vol d'un abellerol.

*

I l'hivern serà finit

escurçant-hi cada nit

per estirar la llum del sol.

*

I l'hivern serà finit

amb l'esclat cerimoniós

d'una nova primavera, ja per fi.

*

Reneixen

Reneixen tots els mots,

alguns van en coet

d'altres en patinet

viatgen ràpids o lents

pels caps buits o plens.

*

Volen veure la llum,

volen sortir d'aquell llarg tancament.

*

Seran lletres que tapissen el paper,

faran poms inodors

sense tiges ni flors,

oh!, paraules, mots

que ens expliquen com gira el món

o històries de sirenes,

com s'amaguen els follets,

o perquè ens batega el cor.

*

Reneixen tots els mots.

Premi

Aquest blog acaba de rebre un guardó molt preuat:

Gràcies, Arare (http://elmeumar.blogspot.com/)

*

Sé que em toca atorgar-lo a d'altres blogs.

*

"Es tracta de distingir set blocaires que compartisquen idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena: cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament".

*

Amb gust, ofereixo el premi a:

http://pescantidees.blogspot.com/

http://darabuccatala.wordpress.com/

http://www.cagatio.blogspot.com/

http://amicsarbres.blogspot.com/

http://blocdeviatges.blogspot.com/

http://socmestre.blogspot.com/

http://aaausiasmarch.blogspot.com

*

ENHORABONA!

*

Sense lluna

No tanques la persiana:
vols que entri la lluna pels vidres del balcó.
Aquesta nit, però
hi ha lluna nova abduïda per la foscor.

Deixa que regnin els estels
a un cel fred de tardor
a punt ja pel solstici d’hivern...

El sol al cel

El sol al cel
hi posa llum de dia,
i de nit cada estel
un punt de poesia.

I la lluna ens l'aproxima.

*

Volen totes les fulles

Volen totes les fulles,
fan catifa i remolí,
ballen amb la tramuntana,
són ales grogues per fugir.


S’embruta tot el terra,
queden les branques al descobert
transparent roman el cel
quan el vespre instaura el fred.


Ombres i siluetes
emmarquen el blau intens
que llueix al firmament
en aparèixer el primer estel.

<

| View | Upload your own

Un dia espès

S'ha aixecat el dia espès
amb un matí de llum parca
i una boira alta i pesant
que omple totes les hores,
que bressola el gris del cap,
que esmicola les rialles,
les aiguabarreja amb rictus de por ,
i que trenca amb minuts tristos
les alegries i l'humor.


Entela les idees
i enfosqueix la claror.




*

A mestres, bibliotecàries, monitors i poetes

Us agraeixo les mostres de suport, i us convido a que doneu vida als meus poemes.
He rebut suggeriments respecte a que jo mateixa faci les recomanacions per edats, etapes o cicles; em sembla, però, que vosaltres podeu valorar millor les adequades aplicacions per dos motius:
a) Hi ha molts poemes que són polivalents, i que son aplicables a nivells/edats diversos tot adaptant-t'hi la metodologia pertinent en funció de les capacitats i/o expectatives dels nens i les nenes.

b) Una gamma ofertada variada i multitemàtica pot induir a copsar el valor lúdic de la poesia, que mai pot ser una imposició sinó una font de plaer intel·lectual.


Moltes gràcies,

Isabel

Tots els somnis

Cada raig de llum de lluna,
cada ventada d'aire fred,
cada nit amb núvols d'escuma
donen vida a un món d'estels.

Hi circulen tots els somnis
per les vies del firmament,
busquen caus fantàstics
farcits de joies, antulls i anhels.

Hi circulen tots els somnis.

La somnolència

La somnolència és la reina
d'un temps fet de tardor,
tenyit cada vesprada per la pena
d'acomiadar la llum del sol.

Els colors devenen tristos,
oblidem l'estiu de cop
i entrem a viure hores
marcades per la foscor.

Els boscos es perfumen
amb la flaire d'humitat
i les vinyes maquillen
els pàmpols troquel·lats.

Vermells cremats i taronges
batallen per dominar
la natura endormiscada
que rebrà aviat gelades.

I badallem amb l'angúnia a l'alè
i el temps mandròs a les butxaques
mentre el vent aixeca al carrer
remolins de fulles seques.

No sabrem fins l'any que ve
si viurem el suficient
per comprobar el nivell de fred
que ens durà a la pell aquest hivern.

Repetim cada temporada
els comentaris estacionals
com si fos novetat inesperada
el canvi que el clima ens depara.


Intentem dissimular
la somnolència que ens ataca
obrint els ulls sense parpellejar
com titelles mileuristes del quotidià.

És novembre

És el rei de la tardor
és el mes que ens porta el fred,
és el vent que mou content
les fulles de tots els arbres.

És novembre,
cel d'estels quan dorm la llum cansada.
És novembre,
cau del sol que neix tard cada albada.
És novembre,
seu de les cascades pigmentades.
És novembre,
testimoni de les primeres nevades.

Quan dormen els colors

He pintat de blau el cel,
he pintat la lluna blanca
he pintat d'or els estels
i el cor pren color vermell.

Quan dormen els colors
o la llum se'n va i marxa
la foscor pinta de negre
tot l'espai al voltant nostre.

Ha fugit la llum d'estiu

Ha fugit la llum d'estiu
i ha arribat el vell novembre
amb la llar de foc, fum i caliu
per preparar-nos el desembre.

Ens regala fulles mortes,
ens porta mandra i fred,
arrauleix al cau les bèsties
i fa giragonses amb el temps.

Ha fugit la llum d'estiu
i ha arribat el vell novembre...