Amunt

Una ombra, un raig,

foscor amb estels i lluna,

és el cel un lloc

sostre màgic món.

Per apaivagar pors,

per protegir la son,

per il·luminar-nos els dies,

per viatjar entre els núvols

com fan els avions...

Només cal mirar allà,

i volar amb el desig,

fer-te amic de la brisa,

fer-te amic de la pluja,

fer-te amic del sol,

guanyar alçada amb la vista,

imaginar anar ben amunt...

Així

Passem l'any sencer

mirant el cel per la finestra;

-ara fa sol, mira els núvols!,

cau un plugim, tot és gris.

I a poc a poc cau la nit...

Brilla un planeta, 

surten els estels,

la lluna, ja qüasi plena,

sembla una cara amb vel.

I amb l'albada

una llum blanca

entra pels vidres,

inunda les parets,

anuncia un nou dia,

ens regala més temps.

I així passa una setmana,

passa un mes,

arriba la calor, arriba el fred,

així la vida ens empeny...

Poesia sota el sol

A la nit esclat d'estels
i de dia sol intens,
poesia a totes hores
mentre els mots fan nous cels.

A les cases, poesia,
a la mar i al camp i al cor,
poesia sota el sol
i amb la lluna el teu vers...

Punt de llibre

L'harmonia de les lletres,

ritme del brodat sobre blanc,

punt de llibre,

marca, clau de pas.

El dia del llibre

Del núvol immens de les paraules

plouen sovint mots aïllats

sobre la terra fèrtil que has abonat.

Germinen versos,

poemes, contes i faules,

creixen històries,

creixen relats

i llegendes de temps passat...

I ara tens la collita al teu davant:

llibres que per Sant Jordi 

els carrers dels pobles han inundat.

Bon dia Primavera!

Bon dia Primavera!

És el sol el teu coixí,

la manta l'herba verda

i les flors al teu destí.

Bon dia Primavera,

has vingut amb els núvols

plens de pluja,

amb el cel de llum farcit,

perfum d'estels cada nit

i dies llargs per gaudir.

Serà un dia Primavera

Serà un dia Primavera,

el vent esdevindrà brisa,

l'abric, camisa,

i la nit alegria i festa.

Vida acolorida,

activitat als prats,

enrenou a les arbredes

i xerinol·la a les ciutats.

Càlid l'ambient,

aus volant al cel,

brogit entre les pedres

causat pel desgel.

Serà un dia Primavera,

ho diu aquest Poema...

Llum de febrer

Ens afalaga la llum de febrer,

la que obre les poncelles de l'ametller, 

aquella que il·lumina els camins

i ens allargassa progressivament els dies.

Mentre regna encara el fred

sabem que l'hivern és finit,

que té les hores comptades,

que arribarà el caliu vora les cases.

Que serà un matí, de cop, primavera.

Que els jardins s'ompliran de colors,

el cel i el mar de clara blavor

i les valls i els camps i les vinyes, 

de totes les verdors, de vida densa,

calmada, intensa...

Panellets

• 
  

Fan olor de pineda, de sol i d'atmella,

fan olor de caliu a la vora de la llenya,

és aroma de ganes d'estiu a la primavera,

que ens recorda a la Natura quan hiverna,

ens obre la gana especial de castanyada

amb fum i vent de tardor i una nit estelada...

Flocs de llum

Flocs de llum, 

pluja viva entre les branques

nascuda als raigs del sol:

fluïd ardent que tremola

entre la brisa lleu i l'ombra.

Cauen les fulles mortes

es llencen, vol lleuger

en òrbita suau helicoïdal;

la Natura les desprén

i el terra humit, silent, les rep.

Quin bany de blau i vers!

tots els ocres, tots els verds

i al capdavall, la pell sedosa

d'un Planeta bell i immens...

Flames i foc

El cel no és tan blau
-esdevè quasi blanc-
ni les fulles tan verdes,
deriven ja a torrats i ambres.
La tardor arriba tard
carregada d'ordres,
de nous colors als arbres
i ganes d'amorosir les tardes.

Allargassa les nits,
dóna corda als fantasmes,
encén flames i foc
per coure les castanyes.
Passeja l'alè
dels vius per les tombes,
justifica pluges i vents
i ens apropa al dolç encant de l'hivern.

Quanta vida interna!

Quanta vida interna!

Invisible a ull nu,

mòbil, tancada, plena,

agitada i alhora serena.

La teva pell externa

és llur infranquejable frontera

que només al final es trenca.

Ets atractiu de mena

i quan et veig,

m'injectes l'alegria en bena.

Malgrat tanta vida interna,

malgrat el manat de cucs

que et devoren amb avidesa extrema.

Malgrat tot, rovelló,

et tinc en estima intensa, 

t'agafo, i et deixo anar amb pena...

No marxis

foto: l'Atlàntic (costa de Guinea Bissau)

Et direm no marxis,

et direm t'estim

et direm reviu

et direm que ets màgic

benvolgut estiu.

Amb la pota ranca,

esgotat del tot,

sense alè ni esma

ja se't para el cor.

Com a herència ens deixes

un bonic record,

dies fluïds de vacances

i l'esplendor del sol.

No et mors del tot,

que et conservaràn els mots

als poemes nostàlgics i a les cançons.

I ara, tots a escriure-li

unes paraules d'amor

amb la tinta gris del mig dol...

Estrenarem aula, aire i temps

Estrenarem aula, aire i temps,

estrenarem llum cada dia 

i sol i brisa i calma o vent...

Ens acolliran quatre parets,

un sostre d'l·limitada alçada

i les paraules dels docents.

Horaris acolorits,

finestres ben obertes,

somriures de retrobada

i mirades esperançades.

Les normes de la classe,

molts rètols nous

i les veus que s'escolen

per passadissos i racons.

Estrenarem aula, aire i temps.

Que aquest curs sigui potent

Que aquest curs ens estimbi

els dubtes pel rierol dels interrogants,

que canalitzi l'art amb les aigües braves

i ens ofereixi la llum poderosa

que encén el desig de coneixement.

Que aquest curs sigui potent,

que ens regali imatges de bells paisatges,

aromes solemnes de vespres i estels

i somnis pels mapes d'un nou univers...

Sorpreses als llibres,

raigs d'alegria al quotidià esguard

i mots rimats o rodolins pels racons.

Patis florits a l'aire lliure,

jocs i joguines de fils i cartrons,

molts dies de festa

i un pou de poemes, danses i cançons...

Li demanem al mes d'agost

Li demanem al mes d'agost
que doni ales als seus dies
lliscant per les emocions
de les vacances i la vida.

Plenes de dèries,
plenes d'afanys,
hores embolicades d'alegries
i de sibarites bretolades afegides.

I ser vaixell de fons transparent
o alça sobtada a la jornada borsària,
estrofa càlida al més gèlid poema
i alhora boia surant malgrat la tempesta.

Esperar albades intenses,
pluges grises sobre boscos i llacs,
caminades per desconegudes muntanyes,
i evolucionar amb un llibre entre les mans.
Copsar els reflexes dels capvespres,
admirar una nit les pluges d'estels,
passejar amb el cap ple d'imatges
per una col.lecció de nous paisatges,
salvar records que ens vol escombrar l'oblit
i reposar-los al celler, com el most primerenc.

Li demanem al mes d'agost
el benefici d'hores cautes,
d'espurnes sobre carrers i camps,
de setmanes carregades de mandra.
Li demanem certes dosis
d'aventures entre màgies d'elixirs
i, sobretot, trajectes vitals
traçats pel pinzell anònim de la serenitat.

Cada dia de juliol

Cada dia de juliol

matinem jo, la llum i el sol

per anar a fer un bany a mar,

contemplar al camp cada color

i inventar el que hi ha

més enllà de l'horitzó.

Un bosc de ginebró,

una bruixa que descansa,

un feix de llenya amb màgia

o un pou d'aigua  sagrada.

Cent cavalls alats,

una cançó mai cantada

amb tres tambors de fons

i un vals antic de fades.

Un paradís de verds novells,

de fruita fresca mil safates,

flors i llaços en garlandes

i temps d'estiu farcit d'hores.

Dies i nits en equil·libri,

rosada blanca a l'albada,

aromes suaus d'herbes superbes

i serenor als capvespres...

Conillet

Dibuix d'en Martí (3 anys)

T’agraden les pastanagues?
T’agrada el seu gust dolcet?
Claves allà les teves dents
perquè no et creixin eternament.

Et dius a casa nostra conillet
i ets rabbit en anglès.
No necessites abric pel fred
que la natura ja te’l ha ofert.

Ets flonjo i tou,
silenciós et mous,
conillet et dius,
conillet com vius!

Ratpenat

Dibuix d'en Pau (5 anys)


Voles, ratpenat, al capvespre sense ser au, insecte o ocell, ni avió, ala delta, parapent, helicòpter o ultralleuger... Fas ziga-zaga per l'aire sota els últims raigs del sol i reps la lluna i els estels amb la màgia excelsa del teu vol. T'amagues a l'alba a coves i baumes entre la humitat i la foscor, que la llum del dia et fa recloure a recer de pedres i molses, sense por.

Mirar al cel

Mirar al cel

i veure la capa gris i blanca

que oculta el blau

i reaviva l'esperança.

De plugim serè i constant

o tempesta sobtada,

de regal plujós de dalt

per iniciar amb encert 

l'esperada temporada

de rovellons, ceps i altres bolets

i pel bosc alguna esgarrinxada...

Dia gris de llum tènue

Dia gris de llum tènue

que s'empassa els records

d'un estiu que albira setembre

amb ganes de claudicar.

És la fi de la calor extrema,

és la fi d'un sol rei del món,

és l'inici del goig rovellat al bosc

i de les tempestes furtives que s'empassen la pols.

S'acaba agost, comença setembre...

Comença el temps polifacètic

ple d'hores en quadrícula,

fet de projectes, de desitgs,

amb un sol que ja declina

i que abreuja l'arribada de la nit.

S'acaben les llums a dojo,

la blavor més contundent,

el sabor de sal als llavis

i els dies amples de l'agost.

I a cada àmbit trobarem que els colors

s'aprimen, esdevenen tènues poc a poc

mentre sedimenten els recents records

que les vacances guarden en conserva.

Que sigui benvingut setembre,

mes de verema, mes d'abundor,

mes de rebaixes a la calor,

cau dels inicis, de les rutines 

i dels capvespres suaus 

que equilibren els núvols amb la blancor...

Activitats per a l'estiu

Sonet del mar

Mar Mediterrànea, Cala Canyelles (Lloret de Mar)

Navega la brisa per sobre del mar,

navega ufana i aixeca escuma 

que juga àgil al blau més transparent,

mirall de la lluna, mirall dels estels.

I quan a l'albada continua el vent

i els núvols pinten gris i blanc al gran cel,

les onades s'animen i palpiten

amb força fent l'espectacle més complet.

Tot harmonia del constant moviment,

és coreografia al nostre univers

i sortidor de mots per escriure un vers.

El mar i el sol i jo i tu i el cel i el 

vent som vida cada nit, cada dia,

ballant plegats una dansa infinita.

És un dia clar

Flora d'Uganda



 

 

És un dia clar

de factura blava,

cel lluminós

i serena calma.

És un dia més

que el temps genera,

és un dia més,

una data a la cantera.

I a tots els continents,

a la Terra sencera,

hi ha gent que pateix,

hi ha gent que festeja,

hi ha pobles que lluiten

hi ha éssers que somien.

A cada racó

esclaten dia a dia

episodis de vida.

Elogi a les vacances d'estiu

Matinar sense pressa,

aixecar-te a poc a poc,

vestir-te de qualsevol manera

i mirar cada flor com si fos la primera.

Entrar a cada raig de sol

com el vers entra al poema,

sentir la calor al cap i al front,

muntar amb caragols una carrera.

Sentir-te lliure,

i gaudir de cada una de les hores

pintant el rellotge

amb els colors més estimats.

Cantar, sentir, llegir, flairar els aires,

passejar per la vinya mirant el mar,

saltar la sèquia espantant espiadimonis

i fer, un dia de pluja, figuretes de fang.

Sortir a mullar-te una tarda de tempesta,

esperar immòbil l'arc de Sant Martí,

recordant com era de canviant l'oratge en primavera

i esperar que la tardor ens porti un gran festí...

Fer-te amic de les abelles,

tractar amb carinyo als mosquits,

descriure el vol parabòlic d'una mosca,

i il·luminar-te amb cuques de llum qualsevol nit.

Quan arriba l'estiu...

Quan arriba l'estiu

i ensumem flaires dolces.

Quan arriba l'estiu

i el cel emblaveix sobre els sostres.

Quan arriba l'estiu

i som bitxos del grup de les cuques

sabent que a l'estiu

tota cuca, tota, viu.

Quan arriba l'estiu

les nits són brillants,
els dies ens regalen

tempestes sobtades

i ensumem l'olor picant de la sal

barrejada amb aromes d'algues vora mar.
Es dauren els camps,
les polsegueres s'escampen
pels camins de la calor
entre flors i espigues als marges.

Arxiveu, quan arriba l'estiu,

l'estoig i els deures al fons del calaix

i ja sou vent entre els arbres

o espeleòlegs per estranyes coves llunyanes,

sou ara onades a qualsevol oceà

i flors blanques al voltant d'un pou artesià.

Sou, a caprici dels llibres, éssers del demà,

aus migratòries cap al continent africà

o bacteris que el plàncton transportarà

fins a unes illes volcàniques est enllà.

Viureu mil històries viatjant al tren de les lletres,

els gelats tindran gust de suc tropical,

la vostra mirada albirarà l'univers sideral

i cada jornada serà d'aquell color especial

que pintarà els quadres al vostre personal
museu secret memorial.

Que surti el sol!

Un altre dia rúfol,
blanquinós i fresc,
emboirat i humit.
Abillat de jornada tardoral,
allunyat d'acolorides perspectives.

Només conserva de la primavera
la dolça flaire de quatre flors blanques
amagades pels balcons,
els verds i taronges dels aparadors,
i el desig immens
de que arribi un dia el bon temps...

Que surti el sol
i ens il·lumini els paisatges!
Que surti el sol
i ens dauri els camins!

Volem veure el groc
als camps de blat,
el mar d'un blau calmat
entre la platja i el far
i les papallones volant
sobre les flors d'un prat.

Que surti el sol!

Entre aromes de primavera

A un escenari ric i fred

prepara el maig la retirada,

que ha d'entrar un juny vigorós

impulsat per la força de la llum

i el ritme bressolant de la ventada.

Arriba jove, madur i fastuós

entre aromes de primavera,

poms de flors plens de colors

i l'albada clara més matinera.

Són llargues les tardes,

són canviants els cels

i ens sorprèn sovint l'oratge.

El dies, assolellats,

tardans els vespres.

Nítides les nits,

esclatants, estrellades,
vestides de festa
emparant les nostres millors vetllades
vora la mar,
a les terrasses...

Moments de calma

Arrambada a l'ombra i quieta vora el mur

veig el balanceig de les branques,

ballar les fulles amb la llum

solar, diürna, càlida i plaent,

i també com el blau juga amb els verds

a recer de tots els vents.

Són moments de calma al meu univers,

són segons de vida plena,

que quan surti a córrer al camp

de perills se m'omplirà la carrera

sota aquest cel clar de primavera.

Sóc gossa de caça, vella,

dormo de nit emparada per les estrelles

i cada matí busco una veu de poeta

perquè m'escrigui a mi aquest poema...
A una gossa vella.