Al mar, tot el sol

Al mar, tot el sol.

Mirall de metall
que retorna cada raig
multiplicant la lluminària
d'una albada rutinària.

Ens enlluerna, cabal,
des de temps immemorial
i ens atorga espurnes de glòria
surant brillants per sobre l'aigua.

Al mar, tot el sol.

Retalla la llum

Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.
El vol, d'ascens.
La gavina, blanca.
La llum, focus d'intensitat extrema.
L'hora, de nit.
La nit, negra, espesa i rosada.
El cel, boirós i tapadot.
Escenari, les muralles de les Drassanes,
a tocar del mar, del port.
A Barcelona, capital de l'exotisme;
després de navegar amb en Zhen Hue,
passejo sota els arbres del pa,
les palmeres, els pins i els baladres.

Fracàs de l'expedició oriental?
Èxit de l'expedició personal.
Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.

Procés

Cerquen els dits les tecles,
miren el ulls les lletres,
ballen els mots pel cap
per saltar en lingüística coreografia
assajada des de temps immemorial
per un idioma que passeja
des de la història per la nostra geografia.

Lluminosa la pantalla,
crida a les paraules que en harmonia
van fluint per sobre el focus blanc.
Es depositen, queden, sempre hi seran.

Escalfa el sol

Escalfa el sol vidres i façanes,
vol entrar i ballar a les sales
amb les partícules de pols i la soledat
de l'interior d'algunes cases.

Aquelles que queden orfes
cada dia laborable,
aquelles a les que només el raigs
gosen entrar com si fossin lladres.

Escalfa el sol vidres i façanes.

Que m'esquitxin

M'agrada bussejar pel mar de les paraules,
que em bressoli la veu el moviment,
que m'empenyin les onades
a solcar dansant-hi amb enteniment.

I buscar a l'aiguabarreig dels idiomes
l'expressió lligada al "ui això és el que jo vull dir".

I que m'abelleixin els mots,
que m'esquitxin tot d'espurnes
traços de signes i de lletres
entrelligats amb l'harmonia
que ens hi atorguen els enginyers-lingüistes,
i els paletes i els arquitectes i els jardiners,
els que laboren fent camí des del cor fins a la ment.


I que sovint aquell so mut que té el silenci
ens ajudi a reposar, com fa el corall al fons del mar
o el reflex de la lluna una nit qualsevol allà surant.

Raigs

El sol encara ara amb els raigs les pedres,
les roses, la terra i les herbes,
que quan es vesteixi amb fulles la figuera
quedarà tot sota l'arbre ombrejat.

Serà estiu o final de primavera,
i el fred haurà passat.

El cel, el sol, els núvols, el vent...

Al matí, un sol de dia clar;
a migdia, tots els núvols
pinten el cel de gris i blanc
mentre el vent fa de les seves.

No serà pas gaire estrany
que una tarda aigualida
ens remulli avui el passeig.

Esclaten els borrons

A branques i branquillons
i als nusos dels troncs
esclaten ja els borrons,
que seran fulles i flors.

I és així, com fa el pinzell
d'un gran pintor famós,
que acoloreix sa presència l'ametller
al bell mig del mes de febrer.

Ho veuran les oliveres
des del seu constant verd-gris,
ho veuran les orenetes
quan arribin anunciant la primavera.
Ho veuran mosques i mosquits,
ho veuran els peregrins pels camins,
ho veuran els estels i les bruixes de la nit
i les aranyes que teixeixen amb bava de seda
entre alzines, pins i esparregueres
les seves fines fràgils puntes de coixí.

Esclaten els colors

Quan els dies de febrer
s'estiren lluminosos,
quan les nits són encara
nius de fred,
quan els ametllers
escapen de l'hivern
i esclaten els colors
als grisos de ses branques.

Quan el mes més curt
pinta sol i estels al cel
i ens convida a veure'ls
per fruir del panorama,
és que el calendari vola
i ens fa lliscar pels fulls de l'any.

Es disfressen

Es disfressen cims i valls,
s'abillen de primavera
quan l'hivern encara és viu
i l'oratge ens congela.

Ametllers florits als camps,
branques de blancs i rosats
sota un cel blau lluminós
que ens convida a emprendre el vol.

Volaríem sota el sol,
volaríem entre núvols,
volaríem sobre els prats.
Vol d'alçada planejant fins el vol ras.

Els poemes

Hi ha poemes torrenters,
hi ha poemes com un delta,
n'hi ha que modelen les lleres.

A mi m'agraden els que salten
per les roques de la serra,
els que ho pinten tot d'aquarel·la
quan arrosseguen herbes i terra,
i els poemes que embolcallen
d'emocions subtils les idees.

Massa fums

Les motos tiren pets,
els cotxes moltes llufes.
Quan el semàfor es posa verd
surten els vehicles cagant llets.

I és què quan el carrer
va cap amunt i fa pujada
cal un esforç del motor
i contesta la maquinària enfadada.

Massa fums,
pudors i gassos,
massa tufos
emessos pels tubs.

Cançó per despertar

El rellotge diu que amunt,
que ja la nit s'acaba.
És fosc el cel encara
i aviat serà tot ple de llum.

No et quedis al llit,
deixa de dormir.
Aixeca't!, fora mandra,
que el sol vol l'esmorzar
compartit amb tu a la taula,
i veure com el mires
quan banya tota la casa,
el camí pel carrer,
els arbres de la plaça
i el dia d'avui, tot sencer.

El sol gelós

S'ha aixecat avui el sol gelós,
té enveja de la lluna.
Cremava intens cada raig,
m'enlluernava surant per l'asfalt.
Clars els colors
sota un cel tot llum i blanc,
núvols horitzontals passejant
entre els grisos i els rosats
jugant amb l'aigua del mar
i els edificis fulgurants de la ciutat.

Poderós senyor del foc
no envegis mai la lluna,
que el món t'estima molt,
t'afalaga i t'adora,
oh astre rei gran sol!

Lluna blanca

Lluna blanca
ull de la nit,
satèl·lit sobirà,
esfera de llum estanca,
bola de vidre per les bruixes,
fanal de la nocturnitat,
dansaire d'òrbita sideral.

Misteri que sura a l'aigua
i estira marees del mar,
entra sense permís
als dominis de l'albada
i desapareix amb els despertars.

Boumerang del firmament,
edelweiss gegant celest,
bugia cèrea dels capvespres,
blanquejador de la bugada,
reflectant dels cims nevats,
padrina de les prímules dels prats
màgia al pas dels núvols,
decoració sublim per a un glaciar,
raigs des de l'obliqüitat
fanalet d'algun malson,
esperança inert pels somnis
geometria cíclica de torn,
mirall de la llum del sol...

Al record, la dolçor

L'antesala de la nit
pinta el cel de rosa i gris,
el capvespre ha tenyit
els núvols de seda i llum.

I se'ns ha enganxat al nas el fum
i al record la dolçor de cada calçot
diluïda a aquella salsa d'exquisida amalgama,
i a la mirada la saba que amb la flama supurava,
i la llenya impulsiva de l'alzina
i la fumarola que ens fumava a caprici de cada ventada...


*

No paren les merles

No paren les merles,
remenen la gespa,
aixequen la terra,
voleien brins d'herba,
i busquen al jardí
les zones més tendres.

Salten a l'espera
de pujar a l'antena,
per cridar
i fer-se veure.
Anuncien les merles
que no som lluny de la primavera.

Després de la pluja

Queden gotes sobre el verd,
el sol les il·lumina,
terra, bosc, camps i senders
són mines plenes de vida.

Amagar la identitat

Amagar la identitat
amb una màscara,
o un antifaç sofisticat.

*

Amagar la teva cara
camuflant la realitat.

*
Nassos, ulls,
barrets i tuls
al ball sota la llum:
arlequí, bufó
o marqués del cul rodó.
Mag, pirata, lluna,
bruixa, unicorni o petit nadó.

*

Llueix, diccionari

Fulls de missalet,
flaire de biblioteca,
bagatge eteri de la llengua,
vano etern de paper.

Matisos, tocs, trets,
saviesa ancestral
que les Acadèmies actualitzen
amb un lleuger retard.

No t'amaguis, diccionari,
ensenya'm les paraules ordenades,
canta'm a l'orella l'alfabet,
tria'm mots específics,
adients, concrets i rítmics,
traeix-me amb paranys
o explica'm veritats.



Llueix llom
amb lletres d'or,
llueix el cos a la prestatgeria,
llueix arreu el teu cor,
afable, generós, subtil
i a tothora útil,
imprescindible diccionari.

Ets, llibre solemne,
cau de la saviesa,
pentagrama pels mots,
amic dels lletraferits,
i pou dels llenguatges vells, nous, rics...

Fer poesia

És senzill fer poesia,
sols has de deixar fluir
una paraula rere una altra
amb silencis rítmics pel mig.

Surt com les espurnes de la llenya,
com les bombolles del sabó,
com el crit que ens provoca l'ensurt,
com la tinta del calamar, del boli o del pop.

Una imatge, una visió,
unes paraules, una expressió,
un gest, un pas, un retall de món,
l'avaria inesperada, una sorpresa,
la lluna plena, o la llum d'una posta de sol.
Qualsevol moment és bo;
necessites, però,
moure't per una mina de mots,
cert sentit del so
i plasmar amb celeritat
els inputs d'immediat fets traç.

Sense tallers ni materials,
ni pinzells, teles, gúbies ni instruments,
sense horaris ni ajudants.
Només amb la pintura dels sons
i l'aventura per la selva de les lletres.

La pluja és insistent

La pluja és insistent,
el paraigua m'acompaya.
Fa tres dies que no para,
cau amb molts ritmes l'aigua,
deixa els carrers brillants
i ens reflexa llums al pas.

Diferents són els sorolls,
el trànsit rodat escandalós,
el xapi-xapi omnipresent
i les petjades molt sonores.

Ens esquitxen els cotxes,
se'ns mullen les sabates
i arrosseguem un flou d'humitat
tot el dia al cos enganxada.

Ens atrapa amb fluïdesa l'aigua,
esdevenim cargols celebrant diumenges,
esdevenim nens d'un poblat nedant al riu,
esdevenim sirenes misterioses entre les algues,
esdevenim fangueix endevinant la floral flaire
que un dia qualsevol, molt aviat, regnarà a l'aire.

Satèl·lits

Són intenses les nevades,
les muntanyes llueixen blanc,
les nits dibuixen sobre el negre
estels i llums a un cel mig ennuvolat.

I amunt, amunt, amunt
circulen els satèl·lits
en òrbites traçades
per l'espai universal.

Ens envolten, ens retraten,
giren a diferents velocitats,
transporten les imatges,
passegen per la bellesa sideral.

Viatgem amb la mirada
del cims fantasmals a l'horitzó
fins que el fred ens fica a casa
i el llit esdevé un cau de son.


Són intenses les nevades,
les muntanyes llueixen blanc,
les nits dibuixen sobre el negre
estels i llums a un cel mig ennuvolat.

Grip

Sentiràs calfreds i una munió de mals,
et rascarà a cada empassada l'irritat ganyot
i no et desempallegaràs amb facilitat
dels esternuts, els atacs de tos i els mocs.

Et sentiràs fatal, no podràs fer els deures,
tindràs mal de cap i febre,
seràs cau de molèsties dolors i pors.

T'acostumaràs a viure al llit,
a arrossegar-te pel sofà,
a confondre el dia amb la nit,
a fer-te el malalt sense pietat.

T'abandonaran les forces,
seràs un titella sense director,
i quan la grip arribi a la seva caducitat
podràs tornar a ser persona d'activitat.

Estaràs curat.
Curat!

Ens mirarà la lluna

Ens mirarà la lluna aquesta nit
veurà els somnis volant per l'aire,
veurà com dormim plaents al llit,
veurà que l'albada ens abraçarà amb sa flaire.


I escriurà al llibre d'or
que les llunes guarden al racó dels tresors
que hem somiat un món farcit
d'estels fugaços carregats de mots.

Mots per anomenar els raigs,
per anomenar onades,
per donar identitat a cada núvol,
a cada cop de vent,
i a cada llunyà i estrany udol.

Per referir-nos a un somriure,
o a aquell vol del falciot
que un dia vaig veure
sota el roig ataronjat del sol.

I escriurà la lluna
que l'albada ens ha robat la son.

Estrenem febrer

Estrenem febrer amb l'abric a mà,
l'hivern a tocar i el cacau als llavis.

Estrenem febrer ordenant molts desigs,
guardant records i arxivant propòsits.

Estrenem febrer esperant florides,
preparant vacances, visites a nous paisatges,
gestionant projectes, estrenant futurs
i buscant al cel els canvis de llums.

Estrenem febrer imaginant disfresses,
dissenyant fumerals a les teulades de les nostres llars
amb coloraines, bromes, boires i espurnes,
i fums irisats que expandeixen per la Terra els somnis.

T'acomiadem, gener

T'acomiadem, gener
fins que tornis l'any que ve.

Netejant la safata dels torrons,
guixant a una agenda encara blanca,
remenant a les segones rebaixes,
fruint d'unes tardes que s'allarguen
i patint les destrosses del cicló.

Tenim esgotades les piles de les joguines,
els llibres d'instruccions encara per llegir,
les poncelles amb ganes de florir,
els atmetllers despertant de la letàrgia,
les ponsèties músties, amb el vermell tot trist,
els calçots més sans buscant sarments en flama,
i els espàrrecs bladers amb ganes de sortir.

T'acomiadem, gener,
amb els paraigües oberts,
la pluja contra els vidres
i un guant de màgia a cada mà.


T'acomiadem, gener,
fins que tornis l'any que ve.

Santa Bàrbara

Santa Bàrbara la beneeix,

Santa Bàrbara l'amaga,

que no pot sortir a la llum

tanta mortífera arma.

*

Si defensar-se és l'excusa,

jo els ataco amb paraules,

que els assassins no només són els que maten,

són també els que teixexen les xarxes.


*

Hi ha massa camps amb mines antipersones,
hi ha massa criatures sense mans, braços o cames

a Laos, a Cambodja, a Mozambic o a Colòmbia

i a d'altres països, molts països del nostre Planeta.

Hi ha massa fàbriques d'armes.

Algunes, per Santa Bàrbara apadrinades.



*

Fent de pagès

A un camp erm
sembra rancúnia,
menyspreu i supèrbia.
Recolliràs guerra,
odi, mort i misèria.


A un camp erm
sembra tendresa
després de llaurar la terra
i adobar-la amb cultura i saber,
dubtes, art, preguntes,
llibres, mapes, astrolabis i seny.
Recolliras reflexió, expectatives,
comprensió, fluïts pensaments,
pau, concòrdia i vies d'enteniment.

Pau

És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.

S'enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d'oliveres
entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables qüestions?

Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia, gaudir de l'estrena
del més fràgil mot.


Tot preparant el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), el 30 de gener

Lluna nova

Nit fosca,
lluna nova,
freda és cada hora.

Cru hivern,
fred polar,
remor de vent.

I a l'alba,
boires baixes sobre el mar
i llum al cel.

A la cerca

Se'ns acaba un mes d'inici,
el que ens aboca ja al futur,
el que ens embala a la cerca
al cel de la primera oreneta,
d'un esclat imminent de la primavera.

Del desgel sota la llum hivernal sobre la terra,
de les nits que t'esclafen al llit,
dels migdies que t'estarrufen al sol,
de projectes florals al jardí,
de bunyols ensucrats, dolços de vent,
de nevades despistades als cims,
de matinades blanques,
de vespres amb cels filagarsats,
de la farigola amb flaires blaves,
d'herba tendra que comença a reeixir,
de boscos que espavilen,
de demàs cada dia més il·luminats,
de sortir del cinema al xàfec inesperat...

I ens regalarà el calendari un canvi,
entrarem a fruir del febrer
de les disfresses i dels primers espàrrecs als marges,
de la feina continuada, densa, concentrada i sagaç,
distanciada de les vacances
-les passades ho són molt
i les futures encara lluny-,
de les carxofes arrebossades,
de les bufandes o els colls alts,
d'anar a la platja a mirar el mar,
de podar el roser, l'hibiscus i l'olivera,
d'esperar que esclati l'estrelitzia,
que procreï la merla
i que s'aixequi el sol a la mateixa hora que jo.

Rosa d'hivern

Rosa d'hivern,
florida fresca, nova i sana
que el bosc del fred resguarda.

Passejant la mirada

Fotos: Gaibiel (Castelló)

No és Ulan Bator ni Adelaida,
és el camp que ens envolta, que ens guaita.

És el camp que al gener floreix
sota un cel lluminós. I clar, llueix.


(Nota: a Ulan Bator, Mongòlia, ara* estan a -30º C. A Adelaida, Austràlia, a 30 º*. A Gaibiel, a 12ºC*)

*dia 23 de gener 2009, 12:10 pm. Hora de Barcelona

Cançó de bressol

Illa de llum,

ulls de mirall

pell amagatall

d'alè i perfum.

Estiu etern a cada gest,

ritme i harmonia en vers

amb essència condensada

de la lluna i els estels

que solquen amb tu l’univers.

Illa de llum,

ulls de mirall.

Paraules

Cada mot,

cada veu que sona,

cada so.

Paraules en qualsevol idioma

que algú entén si atén i escolta.

Amaguen compàs,

amaguen cadències,

amaguen les paraules

corol·laris de vivències.


Obren tresors,

obren idees,

obren els mots

obren mil temes.

Som

Ingerim aire a cada moment,
se'ns acumula la vida a l'interior
i ens empeny cap al davant el temps.

L'espai ens regala un lloc
i ens envolta la sort d'un entorn.

Existim, som éssers del món,
som vius vosaltres i nosaltres,
som vius ells, elles, tu i jo.
Existim, som éssers del món.

No marxeu!

Papers i llibres

es perden per la taula,

obliden per moments

quin lloc han d'ocupar.

Es traspaperen,

obliden la ubiqüitat per sempre més,

fugen amb dissimul estoïcament

per fer-me quedar del tot malament.



Papers fermosos, no marxeu!

Us busco i no ens trobem.

Quedeu-vos a aquell indret

adequat del començament.

Llum del sostre

Llum del sostre
entre els vidres,
llum del sostre
anti-reflectant,
llum del sostre
amb llàgrimes
del segle passat.

No enlluerna
ni ens eclipsa
la llum natural.
Si entra el sol
per les finestres,
delicada s'apaga
fins que la foscor
encesa la demana.

M'han dit

M'han dit que la lluna algunes nits
entra al fons de les cases,
que il·lumina les sales
en obrir de bat a bat les balconades.

M'han dit que quan la lluna minva
s'amaga entre els núvols i està trist,
que serà nova d'aquí a poques nits,
lluna nova invisible...

M'han dit que tornarà feta un fil
corb i prim, com un dibuix d'artesania,
com un vaixell solcant el cel,
que un dia estarà plena, que anirà creixent.

M'han dit que fa temps rebè astronautes,
que hi passejaren satisfets,
m'han dit que la lluna és un lloc fosc
i que rep la llum del sol i ens la regala.

M'han dit.

Esvairà nits i tenebres

Agosarat el sol ens vindrà a veure,
esvairà nit i tenebres,
s'obrirà pas entre les boires
que ens enteranyinen els ulls o els panorames.

I un nou dia amb hores de llum,
brogit, colors i vida
ens rep per millorar el món
amb tallers oberts del riure,
mots, acudits, idees sàvies i cançons.

Amb bones cares, girs i cabrioles,
amb un circ ple d'equilibristes dins del cor.

Titelles

Titelles de ball rimat,
ulls de mussol
i cabells d'espart.
Ballem, titelles, ballem
amb els fils ben lligats
i el guió estructurat.

Un somriure

Com que estem a l'any de l'Astronomia
i als països del Planeta s'ha de notar,
com que ens agrada observar el cel
des de el nostre raconet de la Terra,
com que volem conviure en pau,
us convidem a compartir amb nosaltres un somriure.

Hi ha qui compta els estels

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui tanca les finestres,
hi ha qui ignora sempre el cel,
hi ha qui és beneït pel vespres.

Quan la llum no es decideix
a rebre un nom concret.

Quan encara el firmament
no ha proclamat la nit severa.

Quan el cel és transparent
i veiem que la lluna ja hi navega.

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui és beneït pels vespres.

Les hacs

Fan les hacs coreografia,
van buscant-ne les vocals,
ballen pel text amb harmonia
i fan de tant en tant un mal pas.

Són freqüents a la grafia,
necessàries entre el text
són mudes i no es noten
quan hi ha algú que llegeix.

Ai de tu si no les poses
al lloc on han d'estar!
Ai de tu si les escrius
als mots de forma errònia!
Hem de procurar que les hacs
es quedin allà on han d'estar.

Lluna plena

Nit serena de gener
cel negre amb lluna plena;
disc de llum que hi navega,
disc daurat de l'univers.


Nit serena de gener,
cel negre amb lluna plena;
fa més fosc el seu entorn
i em demana aquest poema.


Per lluir de nit la llum del sol,
per embellir les hores més fredes,
per daurar la neu i el gebre
ha sortit avui la lluna plena.

Llisquen les paraules

Llisquen les paraules
com la pluja contra el vidre,
com els dits sobre el teclat,
com la llum damunt del mar,
com el vent sobre les fulles,
com el fum damunt del foc...

Llisquen i són vers
per composar les rimes.
Llisquen, ja són veu
les lletres que aquí veus
quan les pronuncies.
Llisquen les paraules pel cervell
quan sonen els poemes.

Ha nevat

Ha nevat ja vora mar,
les vinyes s'emblanquinen
i les branques de pins i alzines
s'arquejen sota el blanc.

Volves fredes des del cel,
imatge gélida, és hivern.