Metal·lúrgia

Metal·lúrgia pelegrina
a la nit fosca del cel
que harmònica orbita
sobre llacs, mars i deserts.


Metal·lúrgia pelegrina,
em reclama món enllà
per dormir a redós de tan fina fira
emparada per efímeres guspires al ras.


Al ras.

Fuig l'hivern

Fuig l'hivern per la porta de les coses passades
ens toca viure ara el seu últim cap de setmana
celebrant que la llum triomfa a les vesprades,
i que la primavera arribarà, com sempre, esbojarrada.


Que ens durà el dia de la Poesia,
i pluges, i tempestes amb tronades,
i hores de sol, i el dia florit del Llibre,
i un calendari ja esponjat
amb forats fets de temps lliure.





De temps lliure!

I la ciutat brillava

Núvols prims filagarsats
posaven rosa al cel més clar
que pintava lluminós el vespre.
S'encenien els fanals, i la ciutat brillava.

Cada vehicle, al seu pas,
tots els vianants pels camins aleatoris
que el destí els hi posava pel davant
i jo allà al mig, amb indecisió, parada.

Vaig ser moto, gos i furgoneta,
rodamón amb el carret del supermercat,
banquer repentinat de corbata i cartera,
senyora trista encartonada d'un marquesat,
lluna, foscor, meteorit i estrella,
rètol fent pampallugues i bicicleta.
Vaig ser tot allò que circulava
per gaudir dels circuits que m'oferia la mirada.

Dels circuits que m'oferien les mirades.

Ve la primavera

Parla una veu a la ràdio:
diu que avui farà calor,
que el sol, generós,
ens donarà escalfor.

I és què la primavera
ve, ja no té espera,
ens empeny lluny de l'hivern
per guarir-nos de la foscor i del fred.

Farà esclatar poncelles
i augmentarà desgels,
pintarà de llum les tardes,
t'incitarà al passeig.

Ens decorarà la vida
com al riu l'aiguabarreig,
com al cel el vol d'ocells.

Ens durà noranta dies
per solcar, veles al vent,
sota els blaus del firmament.

Poems&blogs

Amb dolça poesia

Remugar una cantarella,
copsar remors d'un món llunyà,
romandre a l'aguait d'un so
silbant en veu baixa una cançó.

Deixar anar els mots enllà,
descriure els ritmes de la vida,
obrir els canals per comunicar
escribint-ho tot amb dolça poesia.

Esbrinar dels misteris
els trucs mes feixucs
i explicar-los a llestos i rucs
amb rimes i encanteris.

L'albada

Cada moment de l'albada
es vesteix de llum canviant,
lluita amb la foscor passada
i esquitxa vida al seu voltant.

Cuinarem poemes

Cuinarem poemes
a la llar del sol
bressolant paraules
que són flama i foc.

Esmicolant les lletres
enllaçant diftongs,
modelant les rimes,
simulant cançons.

Bullirem els mots
a una cassola viva,
depurarem el suc

amb llums de vidre.

Courem poemes
per fer punts de llibre
i cataplasmes sanes
per guarir ferides.

Avança març

Avança març
capbussant la llum solar
a les hores fosques de la tarda,
foragitant la nit
una mica abans cada dia,
regalan-te escalfor a migdia
i extenent un catifa de pètals florals
a una primavera incipient que ve de pas.

Avança març
amb aires de festival
per sobre el mar,
avança març
per boscos i camps
incitant l'explosió de les florides,
espurnejant verds nous arreu
i obrint a les cases amb ventades
portes, finestres i balconades.

Avança març
com els núvols pel cel,
com l'aigua del desgel,
com els insectes i els ocells...

Avança març.

Verd o blau? Blau o verd?

Jo dubto,
tu dubtes,
ell dubta
ella dubta
nosaltres dubtem
alguns dubtem
tots dubtem
pocs dubtem
vosaltres dubteu
alguns dubteu
tots dubteu
pocs dubteu
ells dubten
elles dubten
alguns dubten
tots dubten
pocs dubten.

Qui dubta?
Veus verd?
Veus blau?

Post inspirat al fragment:

"En xinès i japonès el verd i el blau es perceben com diferents variacions d'un mateix color, que reb el nom de 青."


De l'entrada "Els noms dels colors" del Blog "Idees i contraidees"

Circ al cel

Circ al cel:
pluja d'estels,
aurora boreal
satèl·lit orbital
l'arc de Sant Martí,
un sol rabiut de tempesta,
núvols disfressats de festa,
blau serè nítid i ple,
gris esfosquit,
negre, negre
vespre mel
blanc

brut,
circ,
tel,
cel

és.

Sabor a infinit

Quatre gotes,
un plugim.
Un dia més
a l'escala del temps.

I esperar que no ens detingui,
que ens empenyi vers les nits
de màgia, espai, lluna i estels
plenes d'espurnes i esquitxs.

I allà, gaudir
del sabor a infinit.

B. Còsmica

Cal viatjar a un indret

sense invasió lumínica,

cal que la nit perduri nítida,

cal observar el cel amb calma

per veure passar orbitada

la brillant brossa còsmica.

Harmònica, fluida,

dansant, rítmica,

la brillant brossa còsmica.

Llum majestuosa

Llum majestuosa,
elegant i sumptuosa
que ens fa estrenar un matí
poderós i carregat d'energia.

Resplendeix i simula que és el mar
un cofre embolcallat de cel·lofana
que ens regala la natura perque sí,
entre boires costaneres destinades a fugir.

I lluirà aviat el sol dominant
a un cel blau inimitable,
que tan sols en Sorolla copsaria.
I quan sigui l'hora del migdia,
vindrà el gat al jardí
a fer-nos a les flors i a mi companyia.
I amb la tarda arribarà la mandra
que m'esterracarà al sofà
fins que la pluja de mitja tarda
acompassada em desperti.
I simularem que ha arribat la primavera,
que l'esclat de la natura és imminent
i clausurarà la foscor grisa del hivern.

Estrenar ordinador

Nou teclat,

nova pantalla:

estrenar ordinador,

quina excel·lent troballa!

Escriure sobre tecles de plata,

admirar la brillantor

d'una glamurosa carcassa.

Esperança d'omplir-te el cor

amb frapands abundors,


oh!, portàtil encissador.

Mitja lluna

Mitja lluna

a mitja tarda,

al bell mig del blau cel,

i al mig del cor d'aquest vers.

Ha sortit

per esperar la nit

i rebre ufana els estels.

Ha sortit discreta i blanca

i es vestirà amb la foscor de gala.

El vent de març

Tot s'ho emporta pel davant

el vent que bufa al mes de març.



Els pètals dels arbres en flor,

les puces- saltimbanquis del gos,

el desig de l'aligot d'emprendre el vol,

les espurnes de qualsevol foc, el foc,

i als carrers i a les places, la pols.



La neu, la sorra, la terra, la roba, els mots,

els sostres, els arbres, les cases, els cors,

globus, papers, pancartes, núvols i avions,

perruques, bufandes, barrets, mitjons,

cartells, anuncis, totxanes, mapes del món,

llibretes, fantasmes, onades, vaixells,

les pluges, tempestes i el fred del hivern.

Crear nous poemes

Amor, mar i paisatge
són paraules molt freqüents
a la classe de llenguatge
i a la vida de la gent.

Podem jugar amb els mots,
estirar-los i dansar
per crear-ne nous poemes
a les aules del nostre món.

Hem vist un bell paisatge
dominat pel mar salat
que enamora les sirenes
i els pirates del passat.

Ens ronda l'hivern

Solemne,
explícitament matinera la llum;
el vent, anunciat.

Real el fred
que semblava caducat.

Núvols de pas
que s'emporten pluja enllà.

Encara ens ronda l'hivern
per pintar de blanc els cims,
cremar les restes de llenya
i lluir jaquetes, xals i abrics.

Tènue és la pluja

Tènue és la pluja i constant
que abrillanta llambordes
i llisca per sobre l'asfalt,
demana obertura de paraigües
per omplir els carrers d'anonimat.

Aïllament fantasmal,
transit humà sense ombres,
a corre-cuita, d'aquí cap allà,
sembla que tothom sap
cap a on ha d'anar.

Esquitxades, cel brut
amb núvols blanc tèrbol.
Tinc, tenim set de llum.
I quan es faci fosc,
semàfors i rètols
seran fonts de raigs.
I grinyolarà el transit rodat
per damunt del silenci
que una nit plujosa ha instaurat.

Bunyols de Quaresma

Matafaluga als bunyols,
els dits plens de sucre,
quaresma un dimecres:
l'esmorzar de març.

Pastissos afables
que ens atrapen cada any
amb les safates de puntes
i ganes de ser devorats.

Farcits d'aire o vent,
dolços cossos tendres,
voluptuosos sabors
i aromes antics de forn.

Matafaluga als bunyols,
els dits plens de sucre,
quaresma un dimecres:
l'esmorzar de març.

Colles de poetes

Tenim colles de poetes a les aules,
que pensen, que diuen, que rimen,
que escriuen mots al blanc del paper.

Quan tanquen el ulls,
quan escarben al pou
sense fons dels records,
quan inventen històries dels móns,
quan salten o cauen invocant terrors,
quan veuen, quan miren
i entren amb el cap de passeig pel cor,
poemen, escampen al full
versos i estrofes i rimes
que harmonitzen reflexions amb els sons.

Esmorteeix

Sol dèbil avui,
teranyina blanca nebulosa
que esmorteeix tots els colors,
aplana els relleus
i entristeix un dia
que ha matinat monòton.


Remena pensaments
catalitza humitats,
fa solemne el capvespre
en introduir per fi un canvi
al panorama cromàtic ambiental
que justifica accelerar dissimulant el pas,
contemplar els fanals lluminosos
i enrederir els rellotges
per aturar el temps
i elaborar tranquil·lament projectes
o empolainar antics records.

Seguirem caminant

Mantenint el ritme,

buscant tresors,

saltant pels tolls,

trepitjant el fang,

esquivant les pedres,

prenent el sol,

localitzant planetes

i olorant les flors.

Desxifrant els mapes,

consultant estels,

desafiant els vents,

mirant GPS's,

respirant la pols,

divisant horitzons

d'un immens món

que gira fluït, que gira rodó.

Transitant camins

dibuixant projectes,

musicant els mots.

Coses de març

Queden les nevades
a les blancors de les muntanyes,
s'esqueixen el núvols
perquè ens arribi definit el sol,
que març proclama l'arribada
d'un raig de llum a cada flor.

I així els colors recuperen molts matisos,
interpreten els verds del voltant
i ensenyen la paleta més farcida als falciots,
que volen eixelebrats a tothora
per eclipsar a les orenetes dels nostres terrats.

I rebroten les branques,
i pels camps circulen aromes variats
i obrim les finestres de bat a bat
per deixar entrar a la sala
la flaire del cel,
per deixar entrar a la paret
l'ombra d'un núvol fugisser,
per poder respirar al racó de casa més intern
l'oxígen de mar obert,
com si fos la llar un vaixell
i tripulants mariners els seus habitants.

Com si solqués entre tempestes,
com si navegués al final sobre un mar calmat.

Coses de març.

Molts i molts colors

I el color de gos com fuig?
i el color del cel al vespre?
i el color del paper vell?
i els cent blancs de la neu, el gebre i el gel ?
i el gris de les tristors?
i el negre-nit amb lluentors
dels estels al bell mig de la foscor?

Hi ha al món
molts i molts colors.
Alguns, fins i tot
sense nom.



Poema inspirat en la lectura d'aquest post del blog www.ideesicontraidees.blogspot.com

A redós del temps

Us ha retardat enguany el fred la florida,
han esperat les vostres poncelles a iniciar la sortida;
aneu, ametllers, a redós del temps,
sou termòmetres vivents
que acoloriu els camps
de les nostres contrades,
dels nostres hiverns,
dels nostres deambulars aixopluglats pels cels.

Contemplem les flors petites,
els rosats i els blancs que pinten el panorama,
els troncs que grisegen, brillants, i ens enlluernen
a primera hora de la tarda,
el sòl ressec que alimenta tants arbres,
i el blau i el verd que llueixen al romaní
emparant als marges del tros les esparregueres.

I a prop, les vinyes i les oliveres
recuperen la verdor de passades primaveres,
ompliran els troncs de pàmpols diminuts les unes,
i de fulles d'elegància permanent les altres.

Anuncia cada raig la primavera

Boires baixes
a les planes d'interior,
blau intens al cel vora la mar.

Arreu, les nits serenes,
i a migdia fa calor.

Fuig el fred
amb les ventades
i llueix serè el sol
al nostre hemisferi,
aquí, al nord de l'equador.

Anuncia cada raig la primavera,
anuncia cada raig l'abundor,
anuncia la vida que desperta
a les plantes amb les flors.

Anuncia la vida que desperta
als ocells amb els seus vols.

Anuncia la vida que desperta
als boscos de l'alegria la remor.

Anuncia la vida que desperta
a la natura tota, tota la verdor.

I els conreus i els borrons
i les poncelles de colors,
i els insectes i als camps les flors,
i la llum màgica i excelsa fins la tardor.



*

Poemes per la Vella Quaresma

OH QUARESMA!

(Poema pel dimecres de cendra)

OH QUARESMA!,

DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
SET CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.

(Poema pel primer divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
SIS CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.

(Poema pel segon divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
CINC CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.

(Poema pel tercer divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
QUATRE CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.

(Poema pel quart divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
TRES CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.

(Poema pel cinquè divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
DUES CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.

(Poema pel sisè divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
UNA CAMA AMB MITJA DE LLANA
I UNA COLORAINA A LA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.

(Poema pel setè divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS DUUS
A LES VACANCES DE SETMANA SANTA.
NO TENS CERVELL EN QUARANTENA,
NI CAMES NI MITGES DE LLANA
NI UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS DUUS
A LES VACANCES DE SETMANA SANTA.

*

Gran foscor

Gran foscor
que emmarca un planeta.
Llum brillant gràcies al negre.




*

Ensumar el bon temps

No matina encara aquí el sol,
s'ha aixecat avui tard i mandrós.


I ha deixat sota la llum
un tel de boira allà lluny
que esborra el mar,
que ocupa el cel,
que pinta un matí serè
que ens ofereix moments calmats,
que ens fa sortir ja al carrer
i ensumar d'aquest febrer el bon temps.

Trotem pel curs

Amb la immediatesa
que la feina quotidiana requereix,
traient-hi punta al temps,
sense més reflexió que els propis fets
avancem fluint pel calendari.

Afilant amb contundència
els angles oxidats
i revivint flaixos oblidats
trotem pel curs
amb l'harmonia i solvència
d'un sà cavall andalús
passejant per la devesa.

Menú de Quaresma

Cigrons, ou dur i bacallà

amb bunyols de l'Empordà.

Sardines i arengades

amb llenties estofades

i una truita d'espinacs,

amb panses camuflades.

S'acaba el Carnaval

Guardarem antifaços,
guardarem els barrets,
guardarem globus, cintes i llaços,
hi serem als mirallets
que retenen imatges
de personatges aliens.


Enterrarem la sardina
amb ritual ploraner,
quan la Quaresma arriba
amb les seves set cames
i el bacallà a l'alè.

A la platja

Alçada, blau intens,
cúpula neta
per acomiadar l'hivern.

I el sol flota,
mil diamants m'enlluernen
sobre l'aigua.

Un bany particular
solemne a la platja:
llum, espai, aire salat,

i a dalt, focus solar.

La llum de torn

Els núvols disfressen la llum,
el cel es vesteix de boira, d'albada,
de tarda fosca, de dia antic i trist,
de mapa dels estels o de nit de lluna i fada.

I a la Terra, prescindim sovint
d'un espectacle lliure i gratuït
pel qual no cal fer reserves
ni apuntar a l'agenda compromís.

Alçar la mirada
sentint els silencis del cel,
observar la llum de torn,
rebre la pluja a la cara
o tancar els ulls per manllevar la llum del sol
i condensar-la a dins del cap encapsulada.

Riu el sol

Riu el sol del nostre abric
riu de la bufanda que duu un amic,
riu, riu, ha sortit avui per riure
de les vestimentes hivernals
que llueixen avui ja extemporànies.

Riu el sol amb un càlid raig potent,
amb un altre incasdescent,
mb zumbeig d'abella fruint de la primavera,
riu descarat de la nostra suaera.

Ens deixa la pell vermella
al camp tot ho recrema
quan riu esplendorós
el sol omnipresent a casa meva.


*

Qüestions a evitar quan juguem a poemar

Rimar gerundis i participis,

redundar les obvietats,

fer dels tòpics temes clau,

abusar dels mots massa esperats...

Us he exposat quatre qüestions a evitar

quan sols o plegats juguem a poemar.

De com els mots composen els poemes

Fan cua els mots al cap
per anar sortint pels dits
amb l'harmonia estructural
que els hi atorga el seu propi pàlpit vital.

Es belluguen adients,
concorden,
es reclamen mútuament
sense batusses ni escletxes,
tranquils, fluint serenament.

Apareixen en pantalla,
fent línies, sent lletres.
I entre l'acurada puntuació,
els mots composen els poemes.

Safata transparent

Era avui el mar
safata transparent
irradiant la llum,
irradiant el sol,
mirall del daurat al rosat
envaït pels raigs.

El sol tot el matí
volia entrar a dins.

La ruta dels somnis

Per camins llargs,
per antigues ciutats,
per pobles perduts,
per cims, valls,
barrancs i esculls.


Des dels núvols blancs,
entre ventades llunyanes
convidant les fades
i foragitant monstres
o bruixes enfadades.


Dibuixem la ruta dels somnis
al mapa dels desigs,
esborrant mites,
invocant amb nous conjurs les fites.


Conjurs d'aventures,
conjurs antics de llum i mots de l'art,
conjurs amb compàs de samba,
conjurs d'harmonia entre l'atzar
i les línies que el destí ens ha traçat.


Conjurs per invocar fites
i esborrar mites,
per dibuixar la ruta dels somnis
al mapa dels desigs.

El moment del dia

Ha esborrat la boira el mar,
no el veig des de l'atalaia
que em regala al matí l'atzar.

Un blau total i net cobreix el cel,
un tel blanquinós de broma hi ha allà baix.
Al meu voltant
el brogit normal de dimarts a ciutat
posa so al quotidià
i abasteix d'oblit tot el que he vist.

La boira bromosa, el cel més blau,
el paisatge urbà que la llum modela.
I el moment del dia que ja ha existit.



*

Aire lliure

Passadís a l'aire lliure,
sales amb gavines sota el cel,
l'oratge a flor de pell
i a un banc del passeig llegir un llibre.

I esperar, el sostre obert
i la mirada atenta,
que arribi aquesta primavera incipient
per farcir de color cada camp, cada mar,
cada estona d'un dia que vol ser llarg,
cada alè que expels en mirar el cel per la finestra...

Mentre la Terra gira

Quan ja no has de fer res,

el teu lloc és a l'Univers

i se t'ha acabat el temps

de passejar per la vida.

Quan no hi ha llum ni foscor

ni fred ni calor ni soroll

ni màgia ni alè ni humor ni alegria

i ja no et batega el cor,

queda a l'aire el record

de ta flaire encara al món.

I per sempre hi seràs a la viva memòria,

cara i veu i silenci i perfum,

moviment i eco al cau etern

d'imatges i mots a l'arxiu anomenat història

mentre la Terra gira i gira.

*