Poc freqüent

Contemplar l'albada des del llit,

admirar el circuit del sol pujant pel cel

sabent que avui prescindirem de l’hora que és,

que el despertador ha esdevingut mut,

que no musica avui el nostre ball,
que la mandra esdevé plaer
i s'expandeix en el temps

que estira la llum

pel dia.

Com que això passa de tant en tant

i és tan poc freqüent,

m'agrada celebrar-ho.

Surt el sol

Surt el sol
de matinada.

Fuig la nit,
i és l'albada.

Plat de temporada

És un plat de temporada,
la primavera aquí daurada
l'ha servit amb gran delí.

Cada flor ocupa el seu lloc:
les prímules són al bosc,
la tarongina ambientant-ho tot,
el neret a la muntanya
i al plat, les flors sense nom.

Fotos: Taula parada. Restaurant al camp de la Provence. France
IBM

Efímera

Es difuminen els colors

entre verds i blancors.


Efímera és la flor,

roman son record.

Foto: Petit comette. Flor relativament freqüent a la costa est de Madagascar.
IBM

Mar i cel

Densitat metàl·lica

colors d'acer.


- Flotaran les llàgrimes

si sobre el mar ets ploraner-

li diu al núvol el cel .


El núvol li contesta

que vol ploure sencer

per ser aigua marina

i vida per a cada peix.

Foto: Una imatge de l'Oceà Índic. Ille Saint Marie (Madagascar)
IBM

Llisquen els ànecs

Llisquen els ànecs
per les aigües del llac.
Es capbussen de tant en tant,
s'oculten, és la Second Life.

Surten, i solquen
el vidre líquid
lluint plomatge sec.


***

Foto: Una escena de primavera al Delta de l'Ebre
IBM

Espàrrec

Trena verda,
prima, esvelta
ves amunt,
amunt...

Vegetal de fina silueta
que creix als marges dels bancals
per acabar a la meva panxeta
en format de saborós remenat
o la varietat d'exquisida truiteta.

***

Les fines parpelles del camell

Ni el vent ni la sorra ni la pols

li ennuvolaran al camell la mirada,

que tancarà els ulls quan bufi el vent

aixecat per la tempesta,

i veurà a través de cada parpella.



Veurà el cel del desert,

veurà les valls i les pedres,

veurà de nit les estrelles,

veurà el camell els capvespres

gràcies a la lúcida transparència

de les seves fines parpelles.




***

Foto: Camells al seu hàbitat. Sàhara. Algèria
IBM

Nevarien pètals blancs dels cirerers

Si l'any comencés amb la primavera
ressonarien les campanes cap el cel,
volarien esbojarrades les orenetes
i menjaríem dotze olives amb sajolida i llorer.

Nevarien pètals blancs del cirerers
sobre els camps coberts de verd

i dels núvols caurien ruixats esbiaixats

als bancals florits de molts fruiters.

I un mantell brillant d'estels
i un arc de lluna clara
ens felicitarien l'esdeveniment
i acomiadarien l'any ja caducat i vell.

Seria un adéu al cru hivern,
seria l'entrada al bon temps
amb l'alè de la Poesia.

Seria temporada de vacances
per pujar a les muntanyes,
per solcar mars i deserts...

Floració artificial

Combinació a caprici:
formes i colors
imiten la floració.

Floració natural

Disposa la natura
d'una gamma immensa de colors
per pintar els paisatges i les flors.

Rosa, fucsia, lila sota el sol,
pètals, flaire i floració.

Llum primaveral

Mil moments de boira espessa,
un segon de llum brillant
que il·lumina i multiplica
cada feix de verd al camp.

Enfosquirà el cel al vespre
i la nit plourà foscors
a l'arqueologia dels vells somnis
amarada pels estels.

I arribarà l'albada
imposant la llum primaveral
a cada teula de les cases
i als nius del campanar,

a la morada més tancada,
a les ales del gavià en vol,
a les onades de la platja,

a les flors del meu pom,
a l'escala de la terrassa
i als batecs del teu cor.




***

Cada raig de primavera

Intensament els verds
envaeixen una imatge
amb cada to divers,
doncs la llum hi fa estatge.


És cada raig de primavera
que destaca els matisos,
en regalar protagonisme
al teu passeig visual.


I quan tanquis les parpelles
et quedaran colors a dins
per omplir el pou cromàtic
que el temps anirà esmorteint.

T'aboca la Poesia

Quan el poema neix ja fet,
quan les tecles matinen
i l'albada el beneeix.

Quan s'imposa a tot el vers,
quan l'entorn desapareix
i les paraules són el món.

És què t'aboca la Poesia
a entrar al cau dels mots
per ser rata de la lletra.



***

Cirerers en flor

Ombra espesa densa i ferma
que a l'estiu agrairem.
Flor exquisida, blanca i freda
que ara balla amb el vent.

I el tronc brillant amb les clivelles,
i les branques aviat cobertes de verd,
i, de seguida, al maig, les cireres
pintaran a l'arbre el color vermell.

I els altres colors,
el blau, el groc, el negre,
seran un marc regal del cel
sobre el brunzit de mil insectes.

Plourà un dia a mig gestar la fruita
l'aigua lliscarà, gota a gota,
per la pell turgent de cada cirera,

i la festa de la florida serà un record
que ja haurà deixat el temps enrera
quan ballem al compàs dolç de la collita.



Aquest poema està escrit pensant en la celebració del Hanami, a Paüls, el proper 29 de març.
Podeu trobar més informació aquí .
I aquí.


Que l'oratge sigui favorable; la participació, satisfactòria, i la festa, un plaer.


***

La vida quotidiana dels mots

Es filtren per les escletxes,
s'esmicolen,
fugen eteris de l'espai,
devenen font d'esplai,
traspuen el temps,
flueixen pels sentits
desbordant paràmetres
els mots, oh! vells amics.

Opten per la independència
i de cop i volta fan conglomerats:
necessiten solidària companyia
per precisar fi acotant significats.

Demanen majúscules i accents
per a ser elegants, lluïts i solvents.
Són oportuns, destaquen per l'eficàcia
i per sol·licitar ajut a l'oblit dels vents,
són bàlsam a voltes, són teràpia,
son foc, bombes volcàniques
o les punxes de l'acàcia.

Festegen amb les tecles,
s'inverteixen al mirall,
són articulació, són tinta i són sons,
són pels poetes les veus del cor,
són... els molt estimats mots.




*

Guanyant llum

Mar en calma,

el sol despunta,

va guanyant moments de llum;

la nit dia a dia ja s'escurça,

que l'equinocci ho determina

i l'hivern ha caducat.

*

**

***

Poemes recents traduïts a l'aranés

LUES DE SATURN

A Saturn seishanta lues
e era Tèrra sonqu' ua
entà abastar es nets de lum
e relúder entre bromes e hum.


ETH DIA DETH PARE
Compatint ombres
compartint era lum
compausant eth ritme,
caminant amassa.


ETH DIA DERA POESIA
Ei aué era hèsta poemada,
ei era hèsta dera rima,
un eveniment calid e sublim,
era dança de toti es mots,
era musica hèta paraula,
ritme, veu, letra e jòc,
eth dia dera òsta Poesia.


FLORS
Dancen es flors ath vent
ei era dança dera primauèra
que ditz adiu ath heired
e recep ath camp ua pincèla.


AUÉ MOS RECEP ERA PRIMAUÈRA

Felicitem-mos mutuament
entrem entre bromes en un cèu
cambiant de lum creishent,
bl, esferic, immens e transparent
que mos aufrís aigües braves deth desgèu
en tot sautar pes arriuets des montanhes.

Felicitem-mos mutuament
entrem damb nhòcs de flors
pes granes pòrtes dera net
e flairem es flaires doces
jos es estèles diamants dera foscor
enquia qu’era auba mos pane aquera flaira.

Eelicitem-mos mutuament
ath deuant d’un fluïd calendari
que mos entore damb huelhes ath vent
desgranant futurs damb dies longui,
e panorames d’espectacle
entre tempèstes e nets
signats per mil colors.
Felicitem-mos mutuament, mos recep aué era primauèra!


Moltes gràcies a Na Elisa Salomón i Romero, bona amiga aranesa que ens ofereix aquestes traduccions d'alguns poemes del blog.

Flaire floral

Flaire floral,
colors de març
que arrosseguen primavera
cap a l'hemisferi Nord
del nostre Planeta, la Terra.

***

Poems&blogs, les fotos

Trobada de poetes amb blog
Vilafranca del Penedès
Dia Mundial de la Poesia
21-03-09

Poems&blogs, bategant el cor

Donant la cara,
omplint de mots el món,
sentint campanes
ens delatem en públic,
confesem que vivim
a voltes acaronant teclats,
elaborant poemes,
cantant rimes i ritmes
i pantallant paraules
entre veus i imatges
materialitzats en blogs.

Bategant el cor,
carregant motors,
amorosint les llums,
celebrant un dia
tot fet de Poesia.

El dia de la Poesia

És avui la diada poemada,
és la festa de la rima,
un esdeveniment càlid i sublim,
el ball de tots els mots,
la música feta paraula,
ritme, veu, lletra i joc,
el dia de la nostra Poesia...





*

Flors

Dansen les flors al vent:
és el ball de primavera
que diu adéu al fred
i rep al camp una poncella.




***

Ens rep avui la primavera

Felicitem-nos mútuament,
entrem entre els núvols a un cel
canviant de llum creixent,
blau, esfèric, immens i transparent
que ens regala aigües braves del desgel
saltant pels rierols de les muntanyes.

Felicitem-nos mútuament,
entrem amb poms de flors
per les grans portes de la nit
i ensumem les flaires dolces
sota els estels-diamants de la foscor
fins que l'albada ens furti aquella olor.

Felicitem-nos mútuament
davant d'un fluid calendari
que ens envolta amb fulls al vent
desgranant futurs amb dies llargs,
i panorames d'espectacle
entre tempestes i capvespres
signats per mil colors.

Felicitem-nos mútuament,
ens rep avui la primavera!

Foto: Flors silvestres amb insectes. Xipre
IBM

El dia del pare

Compartint ombres,
compartint la llum
compassant el ritme,
caminant plegats.

Llunes de Saturn

Té Saturn seixanta llunes
i la Terra només una
per abastir les nits de llum
i lluir-se entre núvols i fum.

Totes les peces

Totes les peces,
immòbils,
a cada quadre esperen
ser part d'una estratègia
pel triomf.

Necessiten futur,
referir el pas a un pla comú.

Peons, torres i alfils,
rei, reina i cavalls
solemnes resten al tauler d'escacs
pendents de les teves mans.

Ombres

És un dia avui de l'any

que dibuixa bé les ombres,

delimita siluetes

i les projecta modulant.

Quin contrast!, sol brillant

i ombra negra van ballant

sobre el verd fi de la gespa.

Fulles i branques aqui van.

S'apropa

S'apropa un temps singular
fet de cabrioles tèrmiques,
entre tèrboles albades
i indecisos capvespres.

S'apropa un temps singular
en que cada estona ens sorprén,
que ens porta nits tardanes
amb incandescència al cel
i un seguit de sobtats dies
dissimuladament freds.

Ser poeta

És entrar a un camí per fer
És cercar flors a l’hivern
Rascar ametistas pintades
Comprar diaris gratuïts
Remoure crancs amb coberts de plata
Llogar una cova amb rats penats
Saltar per on volen les papallones
Volar per on canten a l’estiu els grills
Arrossegar-se sota l’ombra del falciot
Mirar la nit amb ulleres de sol
Prendre el sol contemplant com s’apropa la mort
Obrir la finestra per on entren els mots
Per dansar amb ritme a la pantalla
O treure espurnes de fúria en ordenar els records.

Metal·lúrgia

Metal·lúrgia pelegrina
a la nit fosca del cel
que harmònica orbita
sobre llacs, mars i deserts.


Metal·lúrgia pelegrina,
em reclama món enllà
per dormir a redós de tan fina fira
emparada per efímeres guspires al ras.


Al ras.

Fuig l'hivern

Fuig l'hivern per la porta de les coses passades
ens toca viure ara el seu últim cap de setmana
celebrant que la llum triomfa a les vesprades,
i que la primavera arribarà, com sempre, esbojarrada.


Que ens durà el dia de la Poesia,
i pluges, i tempestes amb tronades,
i hores de sol, i el dia florit del Llibre,
i un calendari ja esponjat
amb forats fets de temps lliure.





De temps lliure!