Acomiadar el curs

Poemes per acomiadar el curs i rebre les vacances d'estiu

Ens catapulta el temps
Tancarà l'escola portes
És la tarda inacabable
Remor intensa
Poema per acomiadar el curs (P5)
Saltar del curs a les vacances
Se'ns acosten les vacances
Vacances
Poema per acomiadar el curs 7
Poema per acomiadar el curs 6
Poema per acomiadar el curs 5
Poema per acomiadar el curs 4
Poema per acomiadar el curs 3
Poema per acomiadar el curs 2
Poema per acomiadar el curs 1
Quan comencen les vacances
Poemes per l'estiu

Capseta de la poesia

Fica-hi paraules sentides,
esgarrapades, singlots i ferides,
preguntes transcendentals,
records i desigs, alegries i alguna bogeria.

Fica-ho tot a la capseta de la poesia.
Mires a dins de seguida,
fiques la mà i comences a estirar.

Trauràs els mots encadenats
lligats amb la màgia de la capsa
fets poemes curts o llargs,
emocionats, emocionants i rimats.

Poemes del sol, de la lluna,
d'històries d'abans,
de pluja, de fang, de plors i amistats,
d'escoles, de nines, de tresors amagats.

Poemes d'amor,
poemes de flors,
de vols de voltors,
d'abellarols o d'un trencalòs.
Poemes d'estiu al sol.
I de totes les remors.

A la capseta de la poesia.

Aquest poema està inspirat en l'entrada que Sàlvia acaba de penjar al seu blog http://bibliopoemes.blogspot.com

Moltes gràcies, Sàlvia!

Ens catapulta el temps

Ens catapulta el temps
a fruir de les vacances
quan la calor s'instal·la
als nostres cossos i cases,
quan el solstici ens porta
l'estiu, aquest periode sobirà
que ens fa a tothora bategar.

Aquest període sobirà
que en regala llum a dojo,
sol a discreció
i ombres de luxe sota els arbres.

Ens regala hores d'oci,
festes, balls,
revetlles i rebombori.

Banys i nits al ras,
música de les constel·lacions
moltes llunes allà dalt,
i alguna pluja d'estels
entre foscors de somni.




***

Tancarà l'escola portes

Tancarà l'escola portes,
quedaran les aules a fosques
i l'absència es farà evident
als racons plens de buidor.

L'absència de la canalla,
d'enrenou, de crits i veus,
de llibres, deures i cançons.
Sols, ha quedat tan sols
un halo de misteri i pols
atrapat al pretèrit imperfecte
d'una conjugació fantasma.

Hi ha a l'ambient el rastre de mots
ballant per l'aire cercant un lloc,
d'excel·lències desitjades,
de músiques inacabades,
de llàgrimes que esborren un problema ja resolt,
de guix, colors, mapes, murals i fitxes,
d'oblits, records, retalls, somriures i jocs.

Hi ha a l'ambient un eco de sons
bressolats pel gran silenci.
Fugirà la vida cap a fora,
fugirà, fugirà aviat de l'escola.

El cel

Font de llum inversemblant,
de variada i rica factura.
Uns dies, esponjada.
D'altres, densa i emplomada.

Factoria infinita de núvols
i tempestes i ruixats i plugims,
calamarsades i brises assolellades
i pluges d'estels a l'agost, qualsevol nit.

Seu de tots els blaus,
cau d'espai per levitar mirades,
fer volar al vent estels
i retratar capvespres de sol i mel.

Rebost d'imatges i somnis,
pistes fluïdes pels avions
obertes a totes les dimensions
i origen de totes les lluminàries.

Escenari pels coets,
semiesfera sense fi,
cúpula de màgia la nit de la revetlla,
sensor de les aromes al jardí.

Mapa de les constel·lacions,
aixopluc pels ocells, mosquits i papallones,
examen quotidià pel meteoròleg
i refugi celestial pels astronautes.

Llibre blanc per escriure desigs,
estendre a l'aire llençols i competir amb la Via Làctia,
canviar de pla l'escena d'una pel·lícula
i encetar dia a dia a la vida una aventura.

Fons fosc per la lluna.
Lluna plena o minvant o creixent,
la que encanta las nits quan es reflexa sobre el mar,
la que il·lumina gats i fades... El cel

És la tarda inacabable

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.
A l'estiu contrast de sol i ombres
que ens fa córrer sota els arbres.
A l'estiu que daura els paisatges,
que ens regala hores salvatges,
que desglaça els cims més blancs,
que madura a poc a poc les vinyes,
que capgira sobre el mar tempestes,
que pinta als camps flors entre les herbes.

A l'estiu dels dies llargs i vespres pintats,
de jocs a la platja i aventures sota l'aigua,
de converses, sobretaules i migdiades,
de cançons amb ximpleria a les tornades,
de gespa que s'asseca i vol beure,
de llibres plens de màgia a pàgines i lletres,
de vestir robes lleugeres i dur als peus sandàlies,
de pells sobtadament vermelles mendicant crema,
de gaudir d'un temps plàstic, bonic i immens...

A l'estiu de vent que cap al setembre
despulla lentament les branques
i ens retorna a ser titella de cadira i taula,
a la devoció indiscriminada a calendaris i rellotges
i a matinar a diari fent carreres amb l’albada.

És la tarda inacabable
i la llum generós regal del cel
mentre el mes de juny avança
i ens apropa al rovell del temps.

A l'estiu que neix amb les revetlles,
que creix i és univers d'estels
cada nit, a redós del firmament.

M'han tirat flors

M'han tirat flors de bon matí
quan anava pel carrer.
Contundents, directament
dues poncelles seques de clavell
m'han rebotat al cap
i han caigut als peus immediatament

Venien d'un balcó posseït per un vella
que en netejar cada torreta,
llençava tota la brossa al terra.
Són tan polides algunes veïnes!...

Remor intensa

Remor intensa,
veus d'encís.
Eco de pissarra i guix
que romanen molt endins.

Els anirem perdent,
aniran fugint;
les vacances són el vent
que foragita sons i crits,
la musiqueta de les classes
i la sonoritat dels patis.



***

Poema per acomiadar el curs (P5, Educació infantil)

Deixem tres cursos enrera

arxivats aquesta primavera.

Deixem temps d’hores de classe,

de preguntes, de respostes,

de dubtes, cançons i converses,

de lletres , llibres i veus,

d’històries imaginades,

pensaments, i de futurs a les portes

d’aquest món amb molta feina per fer.

Deixem jocs al pati sota el sol,

crits i salts i somriures ,

errors a la paperera,

alguna il·lusió per terra,

i baralles i plors i pors

i alguna que altra agradable sorpresa.

Deixem descobriments, llengua escrita,

paraules noves i antics alès.

Animals, paisatges, llums i estels,

quina invasió encantadora, sublim i exquisida!

Deixem molts dies llargs

freds, plujosos o assolellats

en entranyable compañía

bufant a cor, acompassats.

Ho deixem.

Sense oblit.

Entrem a les vacances amb alegria!

I a una etapa nova de sons, colors,

curiositat sempre infinita… i feliç vida.

A les portes de l'hivern

Esteu a les portes de l'hivern,
se us acaba la tardor
i aviat, aviat rebreu el fred.

Ara, quan nosaltres vivim
la primavera més intensa
i esperem l'estiu de calor extrem.

Estan a les portes de l'hivern,
se'ls hi acaba la tardor
i es preparen per rebre el fred.

Són els residents de l'altra banda del Planeta,
els que viuen a l'hemisferi sud de la Terra.

Saltar del curs a les vacances

Saltar del curs a les vacances,
córrer i saltar a la vora del mar,
tot cercant petxines i estrelles
per omplir-nos totes, totes les butxaques.

Saltar del curs a les vacances,
arxivar al calaix de les feines fetes
els fulls, les fitxes i les lletres
i endinsar-nos a les llums canviants del cel.

Saltar del curs a les vacances,
esperar el vol de núvols gegants
i embrutar-nos les ungles fent figures
amb el fang després de la tempesta.


Saltar del curs a les vacances,
anar amb moltes ganes d'excursió,
dibuixar cors als vidres del cotxe
o mapes a la sorra per buscar tresors.


Recordant aquell bonic conte de classe,
disfressar-nos de princeses o de monstres i actuar.
Nedar, saltar, ballar i cantar.
Olorar una flor d'estiu al camp.
Sentir els grills, veure com madura el blat.
Mirar el cel de nit i localitzar-ne constel·lacions.
Llegir llibres nous,
menjar xocolata amb pa i avellanes,
beure un suc amb glaçons
jugar al tres en ratlla, a l'oca i al parxís,
al othello, als escacs, al penjat i a la wii.

Saltar.
Saltar del curs a les vacances.

***

Avançament d'estiu

Prendre l'aire a mitja tarda
contemplant el mar de juny.
Empassar-te l'aigua de cada onada
assaborint el sol que porta dins,
assaborint la lluna de qualsevol nit.

Deixar que t'esquitxin les gotes,
que et refredin de cop la pell,
que et regalin un avançament d'estiu.
El que ens emanarà aviat del cel,
el que en durà calor i llum i estels,
i les vacances, totes les vacances,
amb sedoses llaçades de bon temps...

Es concentren

Foto: Lisboa

Es concentren els humans
en cases amuntegades.

Malgrat això,
n'hi ha que viuen sols.

Tots els bens immaterials

Tots els bens immaterials
regnen, ens embolcallen,
romanen àvids de ser vitals.


Tots els bens immaterials:
el somriure, la flaire de la terra,
la pluja intensa de primavera,
la salabror del mar, les onades,
el vent, l'horitzó que es tenyeix,
la nit, el sol, la visió, els poemes,
els poemes, els poemes, els poemes,
els poemes, els poemes,
els poemes
i els poemes.


Tots els bens immaterials.



***

Sensor dels temps

Envellirà la primavera,
passarà a ser un arxiu
que ens durà a casa l'estiu
abillat de llum i aquarel·la.

Dipòsit de tots els grocs
amorosits pels blaus dels cels i l'aigua.

Sensor dels temps,
estiu de sorra i rocs
als camins d'anar a les fonts,
als boscos, a la saviesa dels més vells
que es resistiren a perdre els mots.

Solstici amb revetlla (juny)

Sol a dojo a migdia,
raigs del cel,
fa bon temps,
fa bon dia,
quina llum,
és la que ens regala enguany el mes de juny!

Mes d'herba florida,
d'albades que matinen.
Vespres de mel,
nits de lluna i estels,
focs, espurnes, trons i coets.

Solstici amb revetlla
oratge amb tempesta,
aromes d'herbes remeieres,
esclat d'estiu atrafegat
que ens basteix el món de coloraines.
De somnis de mar blava,
de tramuntana i vacances
de aigües eixerides a muntanya,
de carreres per la platja
sota aquella llum estranya
que ens xucla per a ser aventurers de l'univers.



***




***

Cada llum

Foto: Burano. Venezia.

Cada llum,

cada color,
cada reflex
del capvespre
justifican esperar una nova albada.

***

La nit a Barcelona

He vist la lluna al cel,
una lluna creixent
emanant llum prestada
enmig de la foscor estanca.

És monjoia de llimona
o arc sucós de dolça taronja?
És la lluna que ens bressola.

I el batec que flueix a l'ambient
amb suau brisa primaveral
i flaires de flors blanques
signen la nit a Barcelona.

Vaig veure una rosella

Vaig veure una rosella
que tenia un convidat:
era un bonic insecte
que hi havia allà parat.

Un vent lleuger bufava
per doblegar un pètal vermell de cop
que atrapà el cos de l'insecte
i el deixà a la flor incorporat.

Són coses de la vida que hi ha al camp;
entre espigues, herbes i roselles
hi ha un món super-extra-interessant
que cerca nostres mirades amb interrogants.

Divendres

click to create your own

Se'ns acosten les vacances

Se'ns acosten les vacances
per sorprendre'ns cada dia
amb matisos d'espectacle
i llocs que semblen de ficció
entre camins de novíssim transitar.

Flaires mai imaginades,
vespres d'aquarel·la i transició,
nits d'esplèndida foscor
i rius i camps i boscos
de juny, juliol i agost
amb sorolls llunyans o properes remors.

Pots estudiar llavors ocells en vol,
papallones resseguint pètals i flors,
els núvols que es desplacen
mutant del blanc al gris sedós
i camps tot collita o ja rostolls.

Pots pintar paisatges nous,
pots escriure contes màgics,
pots bastir maquetes d'àngels
pots somiar amb vaixells i nàufrags.
Pots dibuixar balenes blanques,
pots llegir llibres fantàstics,
pots construir naus espacials,
pots estudiar com es desplacen
les tortugues pels oceans
o jugar amb vehicles de motor antic i ranquejant.

Pots contemplar la lluna
quan de nit sembli un fanal,
que primer lluirà taronja
i més tard aquell poder blanc sideral.

Pots nedar cinquanta milles
per corrents marins de mars australs,
pots volar amb estels o ultralleugers,
pots simular viure vides
de mítics aventurers.

Cal, però, que sempre a les vacances
arxivis llums, colors, sons i cels
a la memòria, al cor i als papers
i així seran permanents en el temps.

Permanents en el temps...
i els podràs cercar al teu cervell
quan l'hivern sigui massa fred
i la monotonia quotidiana t'aboqui
a un pou de tedi i avorriment.





***

L'oratge és canviant

Gris, fred.
S'ha girat el temps
aquesta tarda
i la pluja ronda al cel.

Quin dia més complet!

Sol al blau més imponent,
regal d'un matí serè i plaent
i ja, un migdia amb vent
ha portat llum de tempesta.

I és què a la primavera
l'oratge és canviant i és valent,
juga amb el nostre abillament.
i sempre, sempre, ens guanya la batalla.




***

Blau plaent

Cel esfèric
color intens,
blau plaent
llum d'orient.

Matí lluent
de primavera,
ambient de festa
a la meva Terra,
ambient de festa
a la nostra Terra.


Cel esfèric
color intens,
blau plaent
llum d'orient.

Els poemes

Camparem amb els versos per l'espai,
llençarem veus d'harmonia a les galàxies
i expandirem pels hivernacles, fets esglai,
els poemes que bastim entre fal·làcies.

Cada mot serà llavors imprescindible,
i la remor que es desprengui del seu so
acaronarà amb dolç perfum nocturn de flor
cada tros de veritat lògica i tangible.

Tindrà així la poesia entitat vital,
hi serà arreu, com l'aigua és a la pluja,
com la tinta habita dins dels llibres,
com la música a una cançó de bressol...

Per si teniu uns minuts...

Manifiesto, de Nicanor Parra









Vídeo manllevat del blog http://bibliopoemes.blogspot.com , procedent de http://www.literalia.tv/

De l'escorça de la Terra

Fotos: Museu d'Història Natural. Lisboa

Tinc

-Tinc
tota la poesia a dins-
va dir un raig de lluna.


La expandiré pels prats,
els pous, els vents i les ciutats.
La expandiré a la mirada dels gats
quan saltin pels terrats.


I quan a trenc d'alba el sol em foragiti,
la vostra memòria col·lectiva serà arxiu diürn
del ball compassat de tots els mots dansants.
Serà la poesia un luxe al vostre abast.

Emmascarat el sol

A mida que avança el dia
el cel se'ns va ennuvolant,
queda emmascarat el sol
i la temperatura va baixant.

Perden brillantor els arbres,
unifica la llum els verds,
les flors es mouen amb el vent
i els pètals van caient.

Ja es prepara la tempesta,
els aiguats van de festa
per refrescar blat i roselles
i esquitxar-nos primavera.

Regalimen els terrats,
s'omple de bassals el terra,
aquells miralls que des de l'asfalt
ens tornen llum d'endevinalles.

Als camins, entre pedres i fangueig
i canals d'aigua ara tèrbola
que arrosseguen el que troben,
es reflexa ja el sol rei de la tarda.


I s'esvaeix de cop
aquell gris que fa basarda
per rebre un vespre acolorit,
antesala per lluir la màgia de la nit.

****

El primer gest

Treure el cap per la finestra,
el primer gest del nou dia:
beure la brisa amb avidesa
i sentir les llums amb alegria.

Endevinar hores plenes de vida
per traginar l'alè amb sensatesa
sota aquest blau lluminós de primavera
pels camins que dissenyem sobre la Terra.

I viure-hi amb afany,
un somriure a la mirada
el cervell abocat al món
i la paraula assossegada...




***

Els dies de maig

Brillants, els dies de maig
llueixen llargs al calendari.

Farcits d'hores de llum,
inquietes, superbes, externes,
amb ocells en simfonia,
i pluges d'aigua tot rebombori.

Amb ventades rebentades
per les esbufegades dels trons.

Solemnes cels blaus marins
inacabables cada vespre,
solcats pels estels més peregrins
que instauren la nit entre els nespres.

I els cirerers i les roses i els préssecs
perfumant l'atmosfera i els camps i les hortes
i els marges i els jardins i les cases
i els nassos i els ulls i les boques.





***

Totes les essències

Aixafo el drac de la malenconia
i els cucs alats que leviten amb les queixes:
calen, per distreure'ns la mirada, bioluminescències
que de nit atorguen les cuques de llum a la gran boira.

I així, de la natura totes les essències
perfumaran amb pulcritud les nostres fes.

I creurem que el futur serà transigent,
i creurem que el temps exercirà justícia,
i creurem que el món girarà amb harmonia
i creurem que per sempre més
viurem entre la rauxa i la follia.



***

A la barana dels teus dits

Cel blanc,
dia espès
han cobert
el teu matí.

Pesa a l'ambient
un son antic
que no ha esvaït la nit,
que es fa palès
a la barana dels teus dits,
quan et refregues les parpelles
amb els dos índexs doblegats
abans de posar-te les ulleres,
després de deixar el llit d'un salt.

I ja, amb la vida pel davant,
les llums t'ompliran les hores.

Text que participa a la convocatòria de Jesus M. Tibau del no-joc literari de maig, que apareix al seu blog "Tens un racó dalt del món".

Passejar per Lisboa

Sota la llum oceànica,
furtiva, lleugera i sagaç
estil pintura de Seurat.

L'estuari amb transatlàntics
contemplats pels navegants
i els carrers amb vies i tramvies,
l'ambient descrit a poesies
i un passat literari a cada pas...

Passejar per Lisboa
amb Camoens o Pessoa.

Passejar per Lisboa
i deixar-te segrestar
per la flaire de flors blaves,
aquelles que plouen
des dels arbres a l'asfalt.

Dracs marins

Coses de Fernando Pessoa

Foto: Lisboa (Túmul dedicat al poeta Pessoa, claustre de "Os Jeronimos")

Alè i vida

Des de la terra dels poetes,

puc escriure moltes lletres.

El millor, però

és aquesta sensació

d'un fluït que m'arrossega

per una Lisboa emblavida,

tota ella alè i vida.

Ser poeta

Ser poeta
és assaborir la primera llum de l'alba
col·locant als camins miralls amb calma.


Ser poeta
és calibrar el gruix de la fulla més alta
quan, impulsada pel vent, és a punt de caure.


Ser poeta
és morir una mica amb cada gota que plou
i ressuscitar palpant l'espurna d'una esquitxada.


Ser poeta
és ordenar en filera els mots que reverberen
al pou dels records, segrestats ja pels projectes.


Ser poeta
és recitar la música i cantar i dansar i pintar
al pentàgrama que dibuixen els fantasmes.


És somiar, renegar i riure.
És cridar, sobtar i reviure.
És escriure per sobreviure.
És parlar amb lletres dúctils,
és bastir un text rimant els mots,
és llegir llavors vives entre els rocs...

***

Solemne desfilada

Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla;

surten, lletra a lletra,

amb la presència coordinada,

doncs no pot estar al final

la que al inici està destinada.

I així, com la pluja que s'estimba sobre el mar,

cauen els mots, i s'aiguabarregen amb cada pensada

per anar bastint amb ritme la rima poemada.

Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla.

Núvols

Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
ens il·luminin els maigs
i facin florir les poncelles.



Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
beneeixin els prats
i regalin tots els verds a l'herba.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
estirin amunt les espigues de blat
i s'estimbin al pètals de cada rosella.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
desglacin als cims el gel
i atorguin aigua a les rieres.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
que volen sentir cantar els ocells
i contemplar l'esclat sublim d'aquesta primavera.


***

Inaugurem el futur

Il·lustració: Dolors Todolí

Papallones i roselles
fem complot
-amb d'altres insectes i flors-
i creixem agosarades
per fer contentes les nostres fades.

Les que planten numerets,
les que agafen la collita,
les que compten els versets,
les que dibuixen poesia.


I amb el cel ple de núvols i estels
inaugurem una altra etapa de la vida.

Post mil (1000)

Il·lustració: Dolors Todolí

Aquest és el post mil
d'un blog de poesia
que va néixer ja fa temps
i creix una mica cada dia.

S'alimenta de la vida,
s'abasteix amb pulcritud
de paraules cada minut
coreografiades per la rima.

Hi ha festa avui al blog
amb ball, sarau i alegria,
que no es celebra cada dia
tenir a dins mil posts.

Solemne i feliç
acumula mots el lloc
amb dibuixos i fotografies
per il·lustrar tanta poesia.

Tanta poesia...

A la selva

Calor i suor extrema
quan camines per la selva.

Ombrívol territori
amb flora exuberant,
animals que s'amaguen
i temperatura constant.

Se sent la remor
d'una trama molt activa,
sorolls inversemblants
i la màgia de la vida.

Per la sabana

Passejar amb el cap per la sabana
entre les herbes daurades.
Contemplar el guepard que fuig,
la zebra, el nyu i la gasela a la plana.

Esperar a que arribin la girafa,
l'elefant i l'òrix vora l'aigua
i que el lleó no tingui gaire gana...


Passejar amb el cap per la sabana
entre les herbes daurades.



***

La girafa

Il·lustració: Dolors Todolí

Passeja esvelta,
passeja altiva,
sense estirar el cap
arreu arriba.

A les fulles de dalt
d'acàcies grans,
als brots més tendres
i a les punxes fines.

És la girafa l'alt animal
que sense estirar el cap
arreu arriba.

L'estiu al cor

Arribarà un dia la revetlla
i el cel fosc s'omplirà de llums;
colors, estels i focs
ens duran l'estiu al cor.

I totes les espurnes
seran ben rebudes,
i l'or als camps
i els grills cantant
i les tardes inacabables
i el temps de jeure al ras
fins que ens regalimi
el cansament pel nas.

I oblidar mirar el rellotge
i niar a un racó d'ombra
per llepar el millor gelat.
I anar, amb fal·lera pel bany,
a tota pressa cap a la platja
i capbussar-te fins crear alarma:
-aquest nen s'ha ofegat!-
i sortir a superfície d'immediat,
i tornar-te a banyar...


Arribarà un dia la revetlla
i el cel fosc s'omplirà de llums;
colors, estels i focs
ens duran l'estiu al cor.

***

Al nou dia

Encantar-te amb la primera llum del sol,
prendre l'alè a la brisa matutina
i oferir-li la benvinguda amb un somriure
convidant al nou dia a que maltracti la rutina.

Fer entrar sorpreses a les teves hores,
regalar-les hi als altres vianants,
i encarar, amb delicadesa de la pluja de maig,
les entropessades, ensurts i estralls.

I esperar que llisqui el matí vers el migdia,
i que la tarda ens aculli amb beneplàcit,
que el capvespre allargui llums cap a la nit
i que els estels ens beneeixin els somnis.

Copsar la llum

Copsar la llum del final del dia,
veient el cel blau marí
de la mar més transparent i fonda.

Rebre reposadament la nit
i deixar que entri per la finestra
fins que aixoplugui els nostres somnis.




****

Sortirem de casa

Sortirem de casa
a esfilegar malsons,
a esvair la boira
a esponjar el món.

I el negre absolut
romandrà al pou profund
per reflexar la llum
i ser un mirall pels ulls,
acer pel cervell
i contenidor d'imatges.

Sortirem de casa
per la catifa blanca.



***

Viurà Benedetti

Estiren els dies les hores de llum,
llueix cada flor son perfum
i es fa etern el blau profund del capvespre.

Es fa etern
fins que la nit sucumbeix al negre
i cada estel fila al cel lluminària celeste.

I llegirem poesia
i a la nostra veu
viurà Benedetti per sempre.