statcounter

dimarts, 14 de juliol del 2009

Els lemurs




Ens miren els lemurs,
ens miren des de dalt.

I és que cadascú mira
des d'allà on està.





Fotos: lemurs de Madagascar



Glaçons a l'aigua



Glaçons a l'aigua,

líquid que fon el glaç.
Intercanvi constant,
com el que hi ha a les profunditats del cap.
Es dilueixen les idees
entre els mots dels poemes.
I com fa la llum amb els colors,
el vers amolla moltes versions.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Viure a l'arbre

Foto: lemur. Madagascar


De branca en branca,
vora el tronc, al vent.
El lemur, sa mirada.
Viure a l'arbre,
lluny de terra, prop del cel.



***

A Poelàndia

Foto: exposició“Tutankamon: la tomba i els seus tresors
Museu Marítim de Barcelona



El meu poble és Poelàndia

i està fet d'espais tot franges fines
i de temps amb valor inconsistent.

A Poelàndia
l'oratge és d'albades i boires,
crepuscles i vents helicoïdals.

A Poelàndia
la terra és fina sorra i roques,
abismes siderals i penya-segats.

A Poelàndia
la població és d'éssers màgics,
bruixes, fades, mags i cavalls alats.

A Poelàndia
la flora és de plantes que germinen
a deltes i estuaris, vora mar.

A Poelàndia
la nit dura tres quinzenes cada mes
i quatre llunes alternen fases al través.

A Poelàndia
els dies són de calma i moltes hores llargues
que s'esfilagarsen en minuts plens de pensaments.

A Poelàndia
momifiquem els faraons amb capes de tela fina,
lli, or i cotó estampats amb poesia.


A Poelàndia
decorem les balustrades amb rimes vives
i estructures del saber entre fractals de gel i subtils diamants.


A Poelàndia
...............................
..........................................................






Les sandàlies de Tutankhamon




Foto: exposició“Tutankamon: la tomba i els seus tresors”
Museu Marítim de Barcelona




Aixovar exhaustiu a la tomba,
sandàlies, llavors, plats i joies...
Tutankhamon, mòmia morta.




Poesia infantil d'estiu

Directament del seu blog, Bibliopoemes,
aquest muntatge poètic que en regala Sàlvia. Moltes gràcies!




Lluminària

Foto: illa Saint Marie (Madagascar)


Lluminària, reflex.

L'aigua és mirall,
el sol hi aprofundeix.

diumenge, 12 de juliol del 2009

Atemorit

Atemorit
el vaig veure anit,
era un bernat pescaire
atemorit i encongit
a la muralla il·luminada
de les antigues drassanes.


Sobre la vegetació trepadora,
pel damunt de la fosa
coberta per plantes de papirs.


Atemorit
,
el vaig veure anit.

Retícula solar


Retícula solar,
bany a mar.
Bressol planetari.

Al llindar de les llums

Foto: crepuscle a Madagascar



Al llindar de les llums,

quan el capvespre es fa nit
i els núvols són a tocar.

Al llindar de les llums,
quan l'estiu obre el regne
del cel sublim estelat.

Al llindar de les llums,
quan ens embolcalla la flaire
de la florida que transporta l'aire.

Prenen vida els motors
que engeguen amb embranzida els mots
per a dir com t'encisa ara el món...




A les planes dels llibres

Ubicarem un gran mapa al cap
per no oblidar mai els somnis,
col·locarem a les valls
els que són realitzables
i entre els núvols i els cims
els més improbables.


I deixarem els impossibles
allotjats a les planes dels llibres,
doncs al món de les lletres
qualsevol somni és versemblant
si s'ubica a un univers factible
amarat pel
tot és possible.



dissabte, 11 de juliol del 2009

Sostre fumat

Sostre fumat,
cel de carbó,
la nit s'ha ennuvolat

i amaga la lluna plena.


Bufeu, follets i mags!,

aixequeu ventades

que escombrin les vaporades

per veure l'univers encantat.


Voleu fades i bruixes!,

foragiteu tanta negror,
que volem un bany d'estrelles
aquesta nit sinistra de juliol.





divendres, 10 de juliol del 2009

Brollen els poemes

A l'ombra del mots
brollen els poemes.


Són el revers del món,

són la vida amagada,
són anar del bracet d'una fada,

són somiar, són volar,
són bojos teoremes,

són remor, són cançó,

són ressò, són flaire i olor,
són batecs inevitables del cor.




Viuen les paraules

Viuen les paraules
vestides de nit
entre la lluna i el llit.


Sota les estrelles,
amb llum a les lletres
i gust de pastís.


Viuen al teu univers,
són prosa,
són vers.


Viuen les paraules.



***

dijous, 9 de juliol del 2009

Underwood


Li falta un full en blanc,
la cinta negra
i els dits ballant.

Balla el Planeta

Balla el Planeta
la dansa de les estacions.

Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.

Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.
Primavera florida,
estiu calorós,
tardor de camp amb colors,
hivern de neu emblanquida.

Quatre parades
d'un circuit circular
que avança i no para,
anual a la terra i al mar.

Balla el Planeta
la dansa de les estacions.




***

Qualsevol dia plourà

Qualsevol dia plourà,
rebentaran els núvols
i l'aigua ens parlarà.

De diluvis,
de plugims.

De rec, de sèquies,

de fang, de rieres.

De les fonts del Nil,

de les cataractes, del mar.

D'illes oceàniques,

de balenes blanques,
de pingüins polars.

De granotes i tortugues,

de cargols i bromèlies
i paisatges tropicals.

De gotes d'aigua
sobre les fulles dels arbres,
i esclatant amb impacte a l'asfalt.

De gel,
de banquises,
d'icebergs.

Qualsevol dia plourà.




Llorer




Llorer,
Llorers
a Lloret.

dimecres, 8 de juliol del 2009

Em preguntes què vaig veure






Pregunta de cendra,


resposta de mort.


Vaig percebre un cos caducat


-vidre als ulls, pell de plexiglàs-


un rellotge aturat


-velles campanes, tic-tac-


i un plàstic momificat amb mots,


oblidats vestigis d’un antic món.




Em preguntes què vaig veure,


i com que no em pots entendre


et recitaré amb sorolls malcarats


la teranyina mental que he guardat,


doncs sense paraules no pots copsar


l'abast del què vaig veure, del què jo sé.




Brmmmmmm bummm

Prkggrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr frgggggggggg!



Em preguntes què vaig veure...



Aquest text participa al 116è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dins del món"




Animal i vegetal

Posted by Picasa

Vegetal

Posted by Picasa

La vida, un tresor

La vida, un tresor.

Cada batec del cor
l'harmonia interior,
tots els òrgans del cos.

Les passes, els mocs,
les mirades i un esternut.

La tos, empassar-te un mos,
beure l'aigua d'un got,
la calor, la suor, una llàgrima, un plor.

La vida, un tresor.




Capa de núvols

Capa de núvols
que va del blau al plom;
sembla arribar la tardor
quan l'estiu encara no ha viscut.

Neix avui el temps trasbalsat,
ens refreda una ombra sencera
que oculta tots els raigs del sol,
que dispara reviviscent la por,
que evoca amb basarda
dies vells d'absència total de color.

I és precedent d'algunes obres de ciència-ficció...

(Nits i dies d'absoluta negror
en que els humans, ja fantasmes,
són-som- monstres ferotges a un món de foscor).




dimarts, 7 de juliol del 2009

Cel ric







Cel ric, escenari

de temps canviant.
Ruta de núvols,
tour de cent vents,
volum de llum,
vols d'ocells,
a baix, amunt,
figures a l'aire.
Brisa, ball
amb els arbres:
remor de natura
que a l'atmosfera sura...

I jo, a terra,
esperant que caigui la pluja.



Bany





Aigua de mar:
mirall gran de plata
que rep cada albada
al sol amb un bany.

Passat de pirates,
gestes d'antics navegants
floten a la platja,
són records, anem nedant.

Deixen perenne una estela
són aigua, són sal,
són fragments d'història marina,
són llums que reflexen
les auques del mar.



***









dilluns, 6 de juliol del 2009

Pujar al terrat

El silenci,
la foscor.

Veure la lluna fluorescent
d'un daurat incandescent.

Pujar al terrat
amb quatre salts
i dilatar-me les pupil·les
dels meus ulls de gat.
Quedar-me immòbil allà dalt
fins que el silenci rebenti
i la foscor em retalli el cos
contra l'horitzó, a l'horitzó.

El silenci,
la foscor
.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Ha tronat a mitja tarda

Ha tronat a mitja tarda,
s'ha cobert el cel de núvols
i la tempesta amenaçava
mentre bufava fort el vent.

Ha tornat a sortir el sol
per fer lluir flors i branques,
il·luminar un vespre de mel
i salpebrar la llum del cel.

Sense ploure cap gotellada,
ha fugit la nuvolada.
I és què l'oratge ens sorprèn
en capgirar la previsió anunciada.



Flors d'un dia







Flors d'un dia.
Vermell d'harmonia,
cinc pètals de simetria radial.


L'hibiscus: vitalitat
i valentia incondicional.


Del baladre







No estan quietes les branques,
es mouen flexibles al vent.
Fulles i flors del baladre,
verd i rosa dansant sota el cel.


Bonica i harmoniosa,
bonica natura verinosa
que augmenta la bellesa
del meu món estiuenc.


És viu el baladre

i mort el veí pruner nan japonès,
és viu i metzinós el baladre,
convivint amb l'aromàtic llorer.



***



Diumenges

Els diumenges de vacances
són dies malaguanyats;

si dupliqueu els descansos

podeu al final sortir malparats.


Oh, si els poguéssiu traslladar

al període laboral...!

Ballem a mar



Es banya el sol
es banya el cel
es banya el món
em banyo jo
et banyes tu
es banya ell
es banyen elles
ens banyem tots,
banyem els ulls,
banyem el nas,
ballem a mar,
som llum i sal.

Entre dos llums


Al vespre, tons daurats al cel
sector oest, acompanyant el sol que fuig,
i tots els rosats darrera uns pocs núvols
que esdevenen immòbils cap el gris.


La nit, temps fosc amb lluna
entre dos llums en evolució.

A l'alba, solemne és la claror
que comença sent aquarel·la
per acabar al cel en gran lluentor.
Tots els blancs, tots els blaus,
roses i grocs, canviants tots els colors.
Xatracs, gavines i falciots al vol.
Es fa evident molt aviat el sol,
donen llurs raigs ales al nou dia.
Volen les hores, vola el temps,
es succeeixen els moments
fins que torni una altra vegada la vesprada.




dissabte, 4 de juliol del 2009

Temps immens

Temps immens
ple d'interès
que gestiona
hores
profundes
sota el cel.

Moments fora rellotge

que abominen el s'ha de de fer

i estenen xarxes àgils

pel fes el que vulguis, tu mateix.

És el temps de les vacances
sense horaris
ni haver de sortir corrents,

és el temps per perdre el temps,

és el temps d'això és viure, així és.


Perdre el temps
en lectures
pel·lis i aventures,

llargs passeigs,

anar al port,

comptar els estels
i escombrar dels racons vells
les lletres, veus, mots i idees
cap a aquests o altres poemes.


O senzillament, sentir el vent

com et remena els porus de la pell.




Des d'aquí





...veig el món.






***

Podeu ja tornar


He molestat les llagostes,

he fet saltar de l'herba els hostes,
han volat les papallones
i he foragitat un reguitzell de grills.

Ara podeu tornar-hi, us convido.
Ara us deixaré ja tranquils
fins que talli de nou la gespa,
la gespa verda del meu jardí.

Ara podeu ja tornar-hi
i passejar entre plantes i flors,
a mitja tarda amb el rec banyar-vos
fins que la nit us bressoli el cos.




::::::


Horitzó


T'allunya la mirada,
et crida món enllà,
és l'horitzó que et clava
la sageta de voler-lo traspassar.

I com que el Planeta és una esfera,
mai acabes d'arribar,
sempre es desplaça
quan et penses que hi ets a tocar.

L'horitzó, com el futur,
són fites ancorades al mot lluny
i per molt que avancis
no els tindràs pas a l'abast...



***

divendres, 3 de juliol del 2009

Ens mira la lluna

Ens mira la lluna,
des del fons de la nit.

Fanal esgrogueït

de llum misteriosa

que silencia mots

i esclata a la foscor
amb histèries de por.

Passa una bruixa
que accelera audaç
llur escombra de plata
per arribar fugaç
al meu poema, és maga.

I es queda a aquesta estrofa
per contemplar amb mi
la lluna que ens mira
des del fons de la nit.


Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.

Murtra florida


Murtra florida,
blanc entre el verd.
La mar et regala la brisa.
La llum, ve del cel.


***

Bany




Bany de sol,
aigua i sorra.
Bany ben d'hora.




Cada albada

Cada albada,
després del bany de la rosada,
rebre el primer raig de llum.

Cada albada
tancar un capítol de l'aventura
i obrir una plana en blanc.

Cada albada
respirar a consciència, renovar l'alè
i cantar contemplant al cel l'últim estel.

Cada albada
iniciar un any que avui estrenes
amb sabates saltarines blaves i papallones a les cames.

Cada albada
adquirir el compromís d'incorporar una nova paraula
al llenguatge actiu dita amb veu ben armoniosa.

Cada albada
sentir que ets un tros del món
i que ha d'encaixar la teva peça al gran entorn.

Cada albada...





dijous, 2 de juliol del 2009

Xipoetes

L'Estel Julià publica al seu blog xipoetes aquest muntatge.
Si hi entreu, en podeu trobar més que l'Estel ha elaborat, i que són únics i molt valuosos per estendre la poesia entre els xiquets i les xiquetes.





Open publication - Free publishing - More xiquets

Verd sobre verd

A mitja tarda





He podat la parra.

Pàmpols, circells i raïm,
fora a mitja tarda.




***

Pobre parra









Ha crescut amb desmesura,
ha envaït el lloc de pas,
ha omplert el jardí de pàmpols,
és la parra més exuberant.

I ara jo amb les tisores
l'hauré d'anar a podar
per poder conviure amb ella
fins l'hora de veremar.

Pobre parra tan poblada,
la deixaré massa pelada.
Pobre parra que perdrà
grans de raïm amb la podada.

Ha começat el concert

Ha començat el concert,
ja sona tota l'orquestra
compassant el so entre l'herba.

Són els grills més sonors
que es disparen de cop.
Són els grills més sonors
que donen respostes al sol.

És el so de l'estiu,
és el color de la calor,
és el to del cant més groc
quan la tarda traspua foc
i esfilagarsa hores de xafogor.

Brisa africana

Brisa africana,
calor insistent
que embafen i ocupen
el temps estiuenc.

El camp ja està sec
sota el blau del cel,
els núvols s'obliden
de ballar amb el vent.
I el vent s'oblida
d'esponjar l'ambient.
I l'ambient s'oblida
d'amorosir el temps.
I el temps s'oblida
de que tanta calor
indigesta l'humor de la gent.

dimecres, 1 de juliol del 2009

Temps fluït

Benvingudes les vacances,
font de temps il·limitat
emmarcat per vespres i albades
que gestionen els balls celestials.

Temps fluït,
buit de xifres.
Cau d'òrbites
i jocs mentals.
Espai eteri
que amalgama
força immensa
i moltes ganes de volar.
Temps fluït
amb ecos del mar,
de rieres,
rostolls als camps de blat,
so de granotes cap el tard
i la flaire de resina
que desprèn el vent
quan bufa despistat.