Tempestes, ruixats
que inunden les terres,
que cauen al mar,
que pinten als mapes
raigs, núvols i por.
Aigua celestial
que rega els boscos,
que ens deixa aromes
de bolets i tardor.
statcounter
dissabte, 26 de setembre del 2009
Tempestes, ruixats (mantra pro-pluja)
divendres, 25 de setembre del 2009
Sembla
Sembla un conreu de pedres,
sembla un camp de rocam
sembla un planeta estrany.
És un paisatge de la Terra,
és un escenari gran i sobirà.
Sorra ocre del desert,
i roques esculpides pel temps
que aixopluguen sargantanes.
***
Fuig l'alè
Fuig l'alè dels dies fèrtils,
fuig la llum d'estiu al cel,
ja retornen els horaris
a gelar l'hàlit càlid de la gent.
**
S'ha esfumat el ritme natural,
aquell viure d'esma i res més,
estimar l'oratge i deixar-s'hi bressolar
pel primer raig o els núvols, i volar...
****
dijous, 24 de setembre del 2009
Som al temps de les carbasses
Aiguafreda
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats,
del final de la verema,
som al temps dels dies nobles
i de les nits amb més fanals.
De colors nous als arbres,
dels boscos amenaçats
i de la natura que ens esquitxa
hores pulcres per pensar.
De verd trist i vils caceres,
de sol provisional,
d'agendes atapeïdes
i d'albades ben mandroses.
dels camps ja cansats.
*****
Quietud
dimecres, 23 de setembre del 2009
Som els guatxi-guatxi
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.
Ens agrada mirar el cel
i veure una nit d'estels.
Ens agraden les ventades
quan són exagerades.
Ens agraden els ruixats
quan cauen pels terrats.
Ens agraden els somriures,
ens agraden les rialles,
ens agraden les brometes
i també les pallassades.
Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.
La tardor s'ha fet poema (segona part)
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.
La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els naúfrags als illots.
La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.
D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.
***
La sirena
La sirena
Nedava pel mar
la sirena més dolça
solcant cada onada
fins arribar al far.
S'enlluernà la sirena
i cantava fins l'alba.
I en sortir el sol,
la sirena callava.
Alternança
Fullaraca a l'ampit de la finestra
dipositada pel vent d'una tempesta.
Escena per celebrar una tardor
que a l’hemisferi sud és primavera.
***
dimarts, 22 de setembre del 2009
Salta a la vista

Salta a la vista
la paleta que pinta
les fulles de colors,
de grisos el núvols
i de passat les flors.
Salta a la vista
la llum que esvaeix
aquell blau de la vida
que lluïa intens al cel.
Salta a la vista
les ganes que tens
de parar teranyines
pels camins del cervell.
I capturar així idees
per construir poemes
i guardar la collita
de mots i de rimes
a un gran celler.
Salta a la vista.
***
Flotaven les flors
Flotaven les flors
i era primavera,
flotava sa flaire
per tota l'atmosfera.
Eren altres temps.
Rebem ara una tardor
sense crescudes ni flors,
que la natura comença
a donar al camp repós.
dilluns, 21 de setembre del 2009
És un somni la tardor
És un somni la tardor,
es disfressa d'or i coure
i tramita entre boires
la crescuda de foscors.
Duu llum a les memòries,
hi emmagatzema sol d'estiu
i endreça nous projectes
entre esperances i enyors.
Ens coloca els peus a terra,
ens treu la sorra de entre els dits,
ens fa calçar mitjons i botes
per anar a buscar pinetells, rovellons i ceps.
És un somni la tardor
que ens regala tardas tristes
gotes d'aigua rere els vidres
i aventures noves dins els llibres.
És un somni la tardor.
Ens apropem a l'equinocci
Ens apropem a l'equinocci,
i el fred es vol instaurar
al nostre hemisferi per ara,
i fer-nos en breu hivernar.
Complot d'oratge i calendari,
saben dansar junts al compas
i ritme d'un temps que avança
marcant les melodies de l'any.
Ho va copsar en Vivaldi,
què bé que ho va musicar!
Nosaltres mirem la natura
i trobem tots els matisos al camp.
***
Endevinalla
Pantalla fosca, apagada.
Suport de mil explicacions
amb línia blanca inacabada
de suau guix escribidor…
Ni moderna invenció
ni especial innovació,
és la superfície més usada
que a l'aula té fantàstica funció.
Acull signes i lletres,
idees, nombres i esquemes,
acull eterns mots,
dibuixos, quadres i ninots.
Què és?
**************
diumenge, 20 de setembre del 2009
Plou amb tota la força

Plou amb tota la força
d'un estiu ressec que s'acaba.
Plou amb tota la força
i els fanals es dupliquen
i les gotes esquitxen;
el terra és mirall
i el cel un tel negre.
Arriba ja el temps
d'aixoplugar-se,
d'estimar un sostre,
d'esperar que l'albada
ens desperti abrigats,
de començar a desplegar
els jerseis de llana,
els diaris per cremar
i els efluvis de la primera tisana.
Plou amb tota la força.
dissabte, 19 de setembre del 2009
Et capbusses
L'esdevenir
divendres, 18 de setembre del 2009
Al país de les vacances

Al país de les vacances
cada jornada té tres nits:
la primera és per dormir,
una altra per fer volar els estels
i una més, que és la que falta,
per contemplar el temps com salta.
Al país de les vacances
els núvols són siluetes
i el vent, vaixell inquiet
que ens duu a mars llunyans,
a illes verges,
a cràters pèrfids
i a les selves misterioses,
als fulls en relleu
de llibres fèrtils,
a mons de sons brillants
i diamants de talla estranya.
Al país de les vacances
has d'anar sense equipatge
i amb les ulleres sàvies de la màgia.
***
Cauran les fulles
dijous, 17 de setembre del 2009
Tot el dia

Tot el dia llum de tarda
i el cel lluint l'enyor
d'un estiu ja quasi mort
que el calendari amortalla...
***
La jota del blog
En Jesus M.Tibau, al seu blog "Tens un racó dins del món", ens ha posat els deures del 126è joc literari: escriure una jota (no ballar-la ni cantar-la!).
La jota del blog
Lo cervell de cada crio
es prepara per saber
com funciona el mecanisme
del teclat tot sencer,
que l'ordenata se li enganxa
com si foooos un xiclet.
Els arxius i les carpetes,
el sofhuer i el mesenger
se'ls hi fiquen, criatures,
per les fissures de la pell.
Ses mirades ja no veuen
més que el windows al pecé.
Les cames s'atrofieeeen
angelets sempre assegudets,
i pooobrets profes i mestres
sense feina i jubiladets,
prenent el sol que mai més
lluiràaaaarà per les nenes i els xiquets.
I aquí s'acaba aquesta jota
que ens fa fer lo Jesus del blog,
el que no para en tot el dia
d'escriure links, llibres i posts
per tal de donar-nos feina
a bloguerus i seguidors.
***
dimecres, 16 de setembre del 2009
Trota i trota
Trota i trota
un cavall,
trota i trota
camí avall.
Troba un riu,
troba un llac,
troba un prat
florit d'estiu,
i allà es queda
el molt viu.
***
Embranzida tardorenca
Batalla matinera
amb victòria de neixent tardor.
S'imposen els núvols, la frescor,
i una llum grisa a tot l'entorn;
enyorança de cel clar i de calor,
enyorança de lleugera vestimenta,
enyorança d'estiuenc enyor...
Pluja i fang sobre la terra,
un xip-xap ja fet futur.
Paradís humit als boscos
i els camps, preparats per hivernar.
***
dimarts, 15 de setembre del 2009
Les reserves acústiques
Les que es guarden a l'oïda,
les que tornen amb la son,
les que un dia eren muses
d'antigues remors interiors.
Les que et retornen a la vida
i et fan palpitar el cor,
les que sonaven un dia
als escenaris dels mots.
Les reserves acústiques,
bressol, ritme i cançó.
Rufa
Rufa,
Rufa blanca,
Rufa manyaga,
Rufa, gata maga,
juga amb la Joana.
Pren el sol
al carrer de l'Estela.
I de nit, la lluna de Cistella
Gat-gat
M'agradaria
M'agradaria ser mot al teu poema,
m'agradaria ser veu de dolç encís
que digués les paraules més belles
que mai no s'han escrit...
M'agradaria ser vent entre les branques,
m'agradaria ser el primer núvol del matí
que despertés les fulles i els arbres
que dauren tot el jardí.
M'agradaria ser rellotge suís,
m'agradaria ser l'alè d'albada
que et recordés que n'és d'efímer
el nostre temps finit.
***





