Tempestes, ruixats (mantra pro-pluja)

Tempestes, ruixats
que inunden les terres,
que cauen al mar,
que pinten als mapes
raigs, núvols i por.

Aigua celestial
que rega els boscos,
que ens deixa aromes
de bolets i tardor.

Sembla

Foto: Tin 'Agaró (Argèlia)

Sembla un conreu de pedres,
sembla un camp de rocam
sembla un planeta estrany.

És un paisatge de la Terra,
és un escenari gran i sobirà.
Sorra ocre del desert,
i roques esculpides pel temps
que aixopluguen sargantanes.


***

Fuig l'alè

Fuig l'alè dels dies fèrtils,
fuig la llum d'estiu al cel,
ja retornen els horaris
a gelar l'hàlit càlid de la gent.

**

S'ha esfumat el ritme natural,
aquell viure d'esma i res més,
estimar l'oratge i deixar-s'hi bressolar
pel primer raig o els núvols, i volar...



****

Som al temps de les carbasses

Foto: carbasses de l'hort de la Casa Nova de Sant Miquel
Aiguafreda

Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats,
del final de la verema,
som al temps dels dies nobles
i de les nits amb més fanals.


De colors nous als arbres,
dels boscos amenaçats
i de la natura que ens esquitxa
hores pulcres per pensar.

De verd trist i vils caceres,
de sol provisional,
d'agendes atapeïdes
i d'albades ben mandroses.

Som al temps de les carbasses,

dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats.




*****

Quietud

De nit, estels i lluna
i cada finestra, una a una,
escampa vida.

És pluja de llum,
és silenci als vidres,
és la veu dels somnis,
és quietud a dins.

Som els guatxi-guatxi

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

Ens agrada mirar el cel
i veure una nit d'estels.

Ens agraden les ventades
quan són exagerades.

Ens agraden els ruixats
quan cauen pels terrats.

Ens agraden els somriures,
ens agraden les rialles,
ens agraden les brometes
i també les pallassades.

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

La tardor s'ha fet poema (segona part)

Clicant aquí podeu trobar la primera part

Foto: Monasterio de Cañas (La Rioja)

La tardor s'ha fer poema
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.


La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els naúfrags als illots.


La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.

D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.


***

La sirena

"La sirena", M.P.R. (8anys)

La sirena

Nedava pel mar

la sirena més dolça

solcant cada onada

fins arribar al far.

S'enlluernà la sirena

i cantava fins l'alba.

I en sortir el sol,

la sirena callava.

Alternança

Fullaraca a l'ampit de la finestra

dipositada pel vent d'una tempesta.

Escena per celebrar una tardor

que a l’hemisferi sud és primavera.

***

Salta a la vista

Salta a la vista
la paleta que pinta
les fulles de colors,
de grisos el núvols
i de passat les flors.

Salta a la vista
la llum que esvaeix
aquell blau de la vida
que lluïa intens al cel.

Salta a la vista
les ganes que tens
de parar teranyines
pels camins del cervell.
I capturar així idees
per construir poemes
i guardar la collita
de mots i de rimes
a un gran celler.

Salta a la vista.



***

Flotaven les flors

Flotaven les flors
i era primavera,
flotava sa flaire
per tota l'atmosfera.

Eren altres temps.
Rebem ara una tardor
sense crescudes ni flors,
que la natura comença
a donar al camp repós.

És un somni la tardor

És un somni la tardor,
es disfressa d'or i coure
i tramita entre boires
la crescuda de foscors.


Duu llum a les memòries,
hi emmagatzema sol d'estiu
i endreça nous projectes
entre esperances i enyors.


Ens coloca els peus a terra,
ens treu la sorra de entre els dits,
ens fa calçar mitjons i botes
per anar a buscar pinetells, rovellons i ceps.


És un somni la tardor
que ens regala tardas tristes
gotes d'aigua rere els vidres
i aventures noves dins els llibres.


És un somni la tardor.

Ens apropem a l'equinocci

Ens apropem a l'equinocci,
i el fred es vol instaurar
al nostre hemisferi per ara,
i fer-nos en breu hivernar.

Complot d'oratge i calendari,
saben dansar junts al compas
i ritme d'un temps que avança
marcant les melodies de l'any.

Ho va copsar en Vivaldi,
què bé que ho va musicar!
Nosaltres mirem la natura
i trobem tots els matisos al camp.



***

Endevinalla

Pantalla fosca, apagada.

Suport de mil explicacions

amb línia blanca inacabada

de suau guix escribidor…

Ni moderna invenció

ni especial innovació,

és la superfície més usada

que a l'aula té fantàstica funció.

Acull signes i lletres,

idees, nombres i esquemes,

acull eterns mots,

dibuixos, quadres i ninots.

Què és?

**************

Plou amb tota la força

Plou amb tota la força
d'un estiu ressec que s'acaba.

Plou amb tota la força
i els fanals es dupliquen
i les gotes esquitxen;
el terra és mirall
i el cel un tel negre.

Arriba ja el temps
d'aixoplugar-se,
d'estimar un sostre,
d'esperar que l'albada
ens desperti abrigats,
de començar a desplegar
els jerseis de llana,
els diaris per cremar
i els efluvis de la primera tisana.


Plou amb tota la força.

Generosa terra

A punt?

Et capbusses

Et capbusses a la classe
com fa el sol al mar salat.
I, com cada raig, il·lumines
tot el que has d'estudiar.


***

L'esdevenir

Foto: a los Jerónimos (Lisboa)

Endevinem l'esdevenir.
Fred, fosc,
farcit de tardor.

De daurats, d'ocres i plors.
Llàgrimes de nostàlgia,
desgel impossible
d'aquell estiu-enyor.


La platja, ja deserta,
el cel, preludi constant de pluja,
vital el despertador.
I a la vida, obligació.

Al país de les vacances

Foto: Venezia



Al país de les vacances
cada jornada té tres nits:
la primera és per dormir,
una altra per fer volar els estels
i una més, que és la que falta,
per contemplar el temps com salta.

Al país de les vacances
els núvols són siluetes
i el vent, vaixell inquiet
que ens duu a mars llunyans,
a illes verges,
a cràters pèrfids
i a les selves misterioses,
als fulls en relleu
de llibres fèrtils,
a mons de sons brillants
i diamants de talla estranya.

Al país de les vacances
has d'anar sense equipatge
i amb les ulleres sàvies de la màgia.



***

Cauran les fulles

Cauran les fulles al carrer
s'hi amuntegaran allà a milers.

Fugiran les papallones,
s'omplirà el bosc de bolets
i de carabasses roges el celler.


***

Tot el dia

Foto: una paret de Briones (La Rioja)

Tot el dia llum de tarda
i el cel lluint l'enyor
d'un estiu ja quasi mort
que el calendari amortalla...








***

La jota del blog

En Jesus M.Tibau, al seu blog "Tens un racó dins del món", ens ha posat els deures del 126è joc literari: escriure una jota (no ballar-la ni cantar-la!).


La jota del blog


Lo cervell de cada crio
es prepara per saber
com funciona el mecanisme
del teclat tot sencer,
que l'ordenata se li enganxa
com si foooos un xiclet.

Els arxius i les carpetes,
el sofhuer i el mesenger
se'ls hi fiquen, criatures,
per les fissures de la pell.
Ses mirades ja no veuen
més que el windows al pecé.

Les cames s'atrofieeeen
angelets sempre assegudets,
i pooobrets profes i mestres
sense feina i jubiladets,
prenent el sol que mai més
lluiràaaaarà per les nenes i els xiquets.

I aquí s'acaba aquesta jota
que ens fa fer lo Jesus del blog,
el que no para en tot el dia
d'escriure links, llibres i posts
per tal de donar-nos feina
a bloguerus i seguidors.



***

Trota i trota

Foto: cavall. Mongòlia

Trota i trota
un cavall,
trota i trota
camí avall.

Troba un riu,
troba un llac,
troba un prat
florit d'estiu,
i allà es queda
el molt viu.


***

Embranzida tardorenca

Batalla matinera
amb victòria de neixent tardor.

S'imposen els núvols, la frescor,
i una llum grisa a tot l'entorn;
enyorança de cel clar i de calor,
enyorança de lleugera vestimenta,
enyorança d'estiuenc enyor...


Pluja i fang sobre la terra,
un xip-xap ja fet futur.
Paradís humit als boscos
i els camps, preparats per hivernar.



***

Les reserves acústiques

Foto: crepuscle al Passeig de Gràcia. Barcelona



Les que es guarden a l'oïda,
les que tornen amb la son,
les que un dia eren muses
d'antigues remors interiors.

Les que et retornen a la vida
i et fan palpitar el cor,
les que sonaven un dia
als escenaris dels mots.

Les reserves acústiques,
bressol, ritme i cançó.

Rufa

Foto: Rufa

Rufa,
Rufa blanca,
Rufa manyaga,
Rufa, gata maga,
juga amb la Joana.

Pren el sol
al carrer de l'Estela.

I de nit, la lluna de Cistella

Gat-gat

Foto: aquest gat és una gata i es diu Rufa. Cistella (Girona)



Gat duplicat
per mor de la nostra mirada
en aquesta hora assolellada.



Gat- gat.

M'agradaria

Foto: jardí de la Huerta de San Vicente (casa familiar de Garcia Lorca)
Granada

M'agradaria ser mot al teu poema,
m'agradaria ser veu de dolç encís
que digués les paraules més belles
que mai no s'han escrit...

M'agradaria ser vent entre les branques,
m'agradaria ser el primer núvol del matí
que despertés les fulles i els arbres
que dauren tot el jardí.

M'agradaria ser rellotge suís,
m'agradaria ser l'alè d'albada
que et recordés que n'és d'efímer
el nostre temps finit.

***