Ruixats i xàfecs

Ruixats intermitents

que reclamen la tardor,

acompanyen les fulles

en caure cap al terra

i ens refresquen l'atmosfera.

Gotes generoses,

passeig de l'aigua,

bellesa i vida feta pluja.

Soroll harmoniós,

ritme de la natura,

rimes rere els vidres...

Rememorar velles escenes.

Algun fangueig

amb xip-xap incorporat

i aquells xàfecs inesperats,

que un dia ens revitalitzen.

Anar a mar,

veure com tot esquitxa

i respirar aquella barreja

de salabror i aigua estricta...

***

Telescopi al prat

Quan la foscor més profunda
se'ns instal·la al voltant
plantem el telescopi al prat
per desentrellar els misteris
de les negres nits estelars.

Serà gran la collita:
aprendrem a mirar
i preguntar als planetes,
a les nebuloses,
als meteorits siderals
i a les constel·lacions espacials
difícils qüestions astronòmiques
que intriguen als humans.

Mesures i distàncies,
magnituts colossals,
i secrets orbitals
entre antigues llegendes celestials
i la més actual brossa còsmica...


***

El sol i la lluna

El sol i la lluna
dansen tot d'una.


El sol amb les mosques,
la lluna a les fosques.





***

Escriu l'estiu un poema...

Recupero un poema que l'estiu passat va escriure a l'hivern; com que al final parla la tardor, és molt oportú per a un dia com avui, en què sembla que la climatologia es posa d'acord amb el calendari.

Parla l'estival poema
d'una calor extrema,
d'uns dies daurats,
de la brisa vora mar,
dels àvids mosquits,
de les festes amb ball
i dels passeigs llargs
pels camins i els camps.

Parla d'alguna tempesta,
d'una gran lluna plena,
de les olors de les flors
i de com reviu el bosc.

Parla dels ocells en vol,
parla de ruscos d'abelles,
parla de nits de revetlla
i del batecs alegres al cor.



Li contesta l'hivern
amb paraules de gel
explicant-li un panorama
de boira trista i blanca.

De foscor i de fred,
de nits inacabables,
de llargs geners
i de penes immenses.

De plors i renecs,
de nuvolades denses,
d'albades gelades
i de grips i nevades.

Se li congelen els mots,
pobre hivern, al poema.




Intervé tot seguit
la sàvia primavera
per cantar-li a la vida
una serenata sencera
i esvair així la tristor
d'un hivern prou enfeinat
amb el seu propi estat.




I ara vol parlar la tardor
per recordar que és l'estació millor:
-jo us regalo a tots
excel·lents collites,
varietats de colors
i llums de textures infinites.


***

Núvols a capes

Núvols a capes,
gris, blau i blanc,
i a sobre del mar
tots els rosats.

Són jocs dels raigs,
són matins normals,
són la millor excusa
per mirar a dalt.

I veure un cel
emocionant,
ple de matisos
i llums canviants.

La natura viva
ens va envoltant,
cal mirar-la sempre,

tenirla a mà
i fer-li un poema
per recitar.

És la tardor

És la tardor estació taronja.

Taronja de taronges,
de caquis i mandarines,
de moniatos i carbasses,
de tertúlies i alegries,
de lluna gran
i vinyes adormides.

De fulles mortes.
De nits llargues vora el foc,
taronja de magrana esberlada
i del sol que fuig a mitja tarda.

De gita de bruixa
de cirereta d'arboç que ja madura.
De pinetell, d'ou de reig,
de camagrocs i rovellons al cistell.
De remenat amb dos rovells,
de sobretaula al Montseny
endevinant, rere els vidres,
un bosc de castanyers.

Taronja d'una tarta-tatin de figues
amb moscatell de la Marina en copa fina,
de formatge amb confitura espesa de codony,
taronja de l'hora incerta d'entrellums,
de la saviesa amb certidumbre i dubtes,
taronja de barreja.

Una pinzelada vermella
i quatre groguenques.
Taronja.



***

Ets la vida

Habites la primera llum de l'alba,
el vent que s'endú la primera fulla,
habites l'amanita més verinosa,
habites el cor d'una tardor mandrosa.

Hi vius. Pintant de carbassa els vespres,
de vi novell les estovalles blanques,
de gris rata els núvols que ens amenacen,
de rosa suau el camí i les esperances.

Ets sol,
ets bosc,
estel i lluna.
Ets aroma i granet de móra.
Ets pollastre amb rovellons.
Ets la vida al teu entorn.
Te la regalen les mirades i els mots.
Ets tot.

***

He trepitjat

He trepitjat terres humides,
fang que et xucla el pas,
terres sorrenques,
estepes altes,
prats d'abundor,
selves tupides
i sabanes d'or.

Terrenys erms,
velles vinyes,
solcs de collites,
pedres i roques,
dunes de llum,
camins feréstecs,
boscos ben bruts,
asfalts de tots els grisos,
cims nevats...

Volcans,
granit,
basalt,
glaceres,
temples
i monestirs,
palaus antics,
castells reials,
fronteres,
platges
i zones monumentals.

Fulles seques,
brossa i fems,
carbó i llenya,
molsa, pinassa,
mausoleus,
ruïnes
i cases grans.

Amb bones soles,
barret al cap
i la mirada oberta
cap a un món que està d'oferta.

Res es fa estrany
quan t'interesses
sense prejudicis
ni esquemes fets
amb l'afany
d'aprendre
i comprendre
gaudint dels cels,
solcant els mars,
sentint el vent...


***

Compartint espai i temps

Sol de llum daurada
-fa el ronso i no acaba de marxar-,
i lluna plena sobirana
-ha sortit, és ufana esfera blanca-
superposen simultànea presència
a aquest immens cel.

El sol, cap a l'oest
i la lluna és a l'est.

Dues llums: una càlida,
l'altra freda...




***

Vaig trobar una vaca

Anant a buscar bolets
per una pineda de la Cerdanya,
passava per aquest idíl·lic indret
i em vaig trobar de cara una vaca.

Ella hi anava pasturant
i jo escombrant el terra amb l'esguard;
ens miràren, i vam continuar
cada una, com si res, en un llarguíssim instant.

Rosat al cel

Foto: la serralada del Cadí des de Músser (Cerdanya)


Rosat al cel i als cims,
capvespre tènue de calma i llum difusa
que aviat ens farà només contemplar la lluna.

Serà record la serralada
i cada bosc un lloc fosc;
tan sols el cel tindrà entitat
per enfocar nostra mirada.

Festa gran

Fan festa gran els cargols,
celebren la festa anual:
gimcana al camp de cols,
llançament de bava amb salts,
carreres, girament de pedres
i escalada lliure per l'herba.

Mengen bolets,
beuen suc de tempesta,
ballen sardanes i minuets
ensumant flaires de les figueres.

Vull

Vull veure una vinya feréstega,
vull retornar a un lloc sense temps,
vull sentir el soroll d'una fulla
quan s'estimba al mig del camí
i ser el vent que la voleia
quan la foscor empeny la nit.

I tenir els ulls del mussol
i un olfacte de fura
i el pèl de la guineu.
Ser un regal de la natura...



***

Collita de primera

Sublim serà la cacera,
i generós el terra
amb una collita de primera.

A la vora dels pins, rovellons.
Amagant-se entre la molsa, camagrocs.
I els ceps, emmarcats per la fullaraca del bosc.




***

Juguen els núvols

Foto: a un racó del Tibet




Juguen els núvols al cel,
viuen dies i dies d'oci
i ballen cofois amb el vent.

Fan formes,
es mouen i volen,
s'alcen i baixen,
canten mantres als raigs de sol,
a la lluna variable i nocturna,
al fugir sobtat de la gent
quan les gotes gruixudes són pluja,
als vidres que fan dibuixar formes a l'aigua,
a l'arc iris llunyà,
a l'horitzó que reclama atenció
i als rossinyols, ceps i rovellons
que ens regalarà enguany la tardor.


***

M'espantes

Foto: núvols etíops

M'espantes quan passes pel cel
i sembles un fantasma
de llençol boterut i condemna perpètua.

M'espantes quan t'enfosqueixes
i ens envies por gris, quasi negra,
als diminuts mortals de la Terra.

M'espantes quan trones amb aquell soroll
summa decibèlica de terratrèmol i volcà
pròpia de país tropical en vies de millora.

M'espantes, núvol de tempesta,
d'evolució tardoral,
de nata muntada amb matís de glacera.

M'espantes.

És octubre un espai

Foto: llums i ombres a l'illa de Santa Margarida. Budapest

És octubre un espai,
és tancar aviat les finestres
és sentir que les nits
t'atorguen més hores pels somnis,
és celebrar xàfecs i sobtades tempestes,
és gaudir d'una lluna gegant equinoccial
que es reflexa a les aigües més quietes.

I esperar novetats teatrals
i pel·lícules llargament anunciades
i recloure les plantes, ja sense flors, a l'interior
i sentir la progressiva absència
al cel d'ocells, i els seus cants, i els seus vols.
Retratar al jardí l'última flor,
remenar als calaixos per trobar
una recepta de llenegues en conserva.

I reservar una matí per collir aranyons,
buscar una pineda seu de rovellons
i trepitjar-la amb sublim lleugeresa
escannejant amb l'esguard cada pam de terra,
i atansar-se amb la mirada al color rosat
que pinta l'horitzó el pinzell del capvespre.

I contemplar els castanyers disfressats de tardor,
i els pàmpols inversemblants que perden ja els ceps
i els taronges capritxosos escampats entre els verds
allà, al vessant assolellat d'aquella muntanya...

És octubre un espai.

Bon dia

Foto: albada a un paisatge malgatxe. Madagascar

Ens rep a diari la vida:

t’aixeques al matí,

i el sol ja brilla

a un cel blau que et mira.

I et poses en marxa,

el primer núvol et parla

i desitja que tinguis bon dia.

***

Mirada al terra

Foto: llambordes de Lisboa

Una mirada al terra
ens proporciona gran informació,
doncs és allà la frontera
de tota precipitació.

Pètals blaus,
pinyes noves,
fulles seques,
nius estiuencs.

Pluja forta,
basal-mirall,
reflex dels núvols
d'un cel canviant.


***

S'acaba setembre

S'acaba setembre,
la llum remet
i el cel s'omple de núvols
si s'entesta el vent.

Neix el nou temps,
de tempestes sobtades,
del passat immediat
que s'oblida d'un salt.

De projectes i grans llunes
que il·luminen les nits.
D'esperances i voluntats,
de fulles fugisseres
tenyides de colors.
De sentits que amplifiquen
les aromes del bosc.
De l'inici de gelades,
del regne fosc,
de guspires que crepiten,
de fum i de foc.
De vespres humits
recollint llenya
i esperar que arribi la nit
de reverenciar la foguera.
De caleidoscopis
i vidres polièdrics,
de llums daurades
i terres enfangades.

D'enyor i calidesa
esperant els freds sobirans.


********

Tenint la vinya a tocar

Foto: una vinya de la Rioja




No et cal mirar el calendari
tenint la vinya a tocar.

Daurats i vermellosos a diari,
variada paleta per admirar
i veure com juguen els colors
amb les llums solemnes de la tardor.

Els follets

Juguen àgils
els follets,
i es banyen dins
les gotes d'aigua
fins que la nit
irromp al bosc
amb el tel més fosc
de silenci i calma.

Busca cada follet així
entre els bolets un llit
amb llençols de boira,
plomes al coixí,
molsa humida
i herba a l'alfombra.

I quan és l'albada
corre la veu
d'un bolet a l'altre:
- sortiu follets,
que arriben uns ogres
de peus gegants
i mirades d'escombriaires.
Són de la tribu dels boletaires!

Reialme del taronja

Reialme del taronja,

caquis, magranes

pinetells i carbasses,

el cor de les flames

i les fulles dels arbres

color llar del bosc.

***

Repós, reflexió.

Les vinyes, oxidades

ànima de ferro

als pàmpols i als solcs.

***

Esperit i vida,

antesala del roig

que empeny i esperona

la victòria del foc.

***

Arxiu de collites,

present d’abundor

passat de verds tendres,

futur de fredor.

***

Reialme del taronja

amb halo de tardor,

que acull i acarona

el temps del temps millor.

***