Text argumental

Nit i dia, fil que teixeix el text argumental;
a cada estona, obrim parèntesi ocasionals.

(Anècdotes i clams,
càntics, renecs de son i fam
i badalls que amaguen
tendències un poc animals)





I, de tant en tant, l'hipertext
és sovint súper-sensacional!

A migdia surt el sol

A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.

Timidesa del gran astre,
decisió de tots els núvols,
que juguen a passejar
i a ser font d'aiguats de molta bellesa.


Hi ha al cel una batalla
de presències momentànies;
és cosa de la tardor lluir cels
de textura extemporània.


Són dies canviants
d'oratge protagonista
que ens obliga a vestir
com no aprovaria un estilista.


Amb sandàlies i mitjons,
samarreta de coll alt
i mànigues tres quarts.
Amb xal sobreposat,
paraigües com umbrel·les
i gavardines de roba fina.


A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.

Caurà a la tarda una pluja lenta,

adient, gloriosa i compassada
per donar plaer als cargols

que surtiran a fer una desfilada.

Xàfec simfònic

Ni partitura ni batuta,
sols harmonia celestial:
cau amb ritme la pluja
i el vent la porta al ball.


Cau constant,
cau l'aigua que copsa el terra
amb una capa fluïda i brillant.


Colors? gris de l'ambient
i una capa densa i poderosa que hi ha al cel.
Els semàfors s'hi reflectegen,
l'asfalt sembla un mirall
que alterna carbasses
amb verds i roigs d'esclat.

Cerimònia d'una pluja
que el matí ens ha regalat;
és possible que esdevingui
un xàfec simfònic a ciutat.


Trons i llamps de tant en tant,
és jornada d'estar-s'hi a casa
per contemplar el carrer i son trafegar,
és dia de poesia i ment en blanc.

Amanita

Amanita emmetzinada
seu boscosa del follets
vida extrema als bolets

que acoloreixen la temporada.

S'il·luminen

Abans de fugir el sol

s'il·luminen siluetes,

els detalls més acurats,

i la bellesa de les plantes.

Castanyes i panellets

Ja comença a desprendre olor
la plaça i tota la contornada;
és l'aroma de castanyes al foc,
efluvi poderós dels vespres de tardor.

El vent contempla els boscos,
xiula potent entre els carrers,
fumegen el carbó i la llenya
i al poble s'instal·la tranquil el fred.

Es farà fosc molt d'hora,
tindrem temps d'esperar els estels
i quan entri a casa un raig de lluna,
devorarem la safata dels panellets.

-M'agraden els de pinyons,
m'agraden els de maduixa,
els panellets d'ametlla són els millors,
quedaran els de coco a la cuina.-

Caliu de llar de foc,

mil històries de fantasmes,

preparar-se pel fred

acomiadant la bonança de l'octubre.

***

Viatjar i viatjar

Explicar el què veus al caminar,
imaginar com era el paisatge abans,
ensumar les restes que hi perduren,
descriure aquest cel sempre canviant...

I pujar al primer núvol amb places,
deixar que marxi temps enllà,
que et deixi caure a un camp de blat segat
i quedis, en caure, envoltada de pols enlluernat.

I mirar al teu voltant
per descobrir un estiu de sega i batre
que avui hem oblidat.

Viatjar i viatjar,
ser passatgera del temps,
ser astronauta per l'espai
per descubrir que la Terra
és el nostre millor planeta
i l'origen d'una fastuosa biblioteca
que espera als seus prestatges
els nostres lluïts volums.




***

Ves, què hi farem?

Aixecar-te de nit,

esperar que el cel

vagi aclarint,

que el sol aparegui

precedit per llums

canviants i inversemblants,

acolorides i brillants

que només poden sortir

de la vareta d'una fada,

o dels somnis d'un mag.

Colors d'ambre ancestral,

rosats fugint als taronges,

albada que a ciutat

sembla cinema inventat.

Colors que a poc a poc

es van concentrant

als blaus ben convencionals,

d'aquells que et conviden

a sortir de casa i accelerar els pas.

Els blaus dels primers freds,

els blaus tardorals,

els blaus que al cel

comencen a pintar

la monotonia

i el - ves, què hi farem? de cada dia.

Raïm daurat

Raïm daurat
de pell tan fina,
raïm que al sol
has madurat.

Raïm ben dolç
que a la vinya
t'ofereixes
amb esplendor.

Regal i so
a cada gotim,
xuclem el most
amb fruïció.


Excel·lent sabor,
tast de natura.
Nits de lluna,
dies de raigs i pluja...

Dies de vespres grisos

Dies de vespres grisos

i blaus de totes les foscors;

cels d'aigües fredes

i vents sobtats de cop.

***

Taques de vi a les fulles,

branques nues de verdor

que duen aires d'enyor

sota uns raigs tristos

tot dolcesa de tardor.

***

Crema de castanyes,

mandonguilles amb ceps,

raïm gegant,

els últims préssecs,

xocolata desfeta

i cafè amb sobretaula de diumenge.

***

I a la més lluminosa finestra,

imatges dels viatges recents.

Sediments a la memòria

i projectes per viure amb fe.

***

Temps de nous caus,

de collites a les golfes,

d'humitats i d'abundor,

d'àpats densos

sobre estovalles de blancor.

***

De ritmes als astres

i poemes al bosc,

somnis de boletaires

entre pinyes i ombres

que juguen amb el sol,

confonen les hores al rellotge

i ens planten el fred al cos.

***

Anirem al bosc

Anirem al bosc a agafar llenya,

castanyes, bolets i energia

enmig d'aquesta llum pansida

que a la tardor es capfica.

**

Serem gota de pluja,

vent i mort de fulla,

fred de nova factura,

núvols de vell record,

mallerenga que piula,

serem branques-bressol.

**

Serem so de riu llunyà,

escaiot de vaca bruna,

petjada al fang que xucla

i herba que encara té color.

Omplirem de bolets el cistell,

lligarem feixos de llenya,

agafarem castanyes i pinyes,

i els ocres faran barreja

per pintar-nos imatges al cervell.

**

I de nit, a la llar de foc,

crepitaran mil guspires

esclataran les mal tallades castanyes

i serem veu d'històries de por.

**

Anirem a dormir

per somiar amb fantasmes,

visites d'esquelets i esperits

i lluminària de carbasses.

**

Halloween i castanyada,

festes de tardor

que ens decoren les aules

amb la natura al cor

i les llegendes dels morts.

***

Edredons, mantes i vànoves

Edredons, mantes i vànoves,

heu caigut a sobre els llits

per aïllar els somnis solemnes;

benvinguts siau, cobrellits.

***

Càmera d'aire cada una de les nits

embolcall-aïllant pel cos

de les sobtades inclemències

que ens duu l'oratge de tardor.

***

Aixopluc i protecció

mentre duri el fred

al nostre racó de món;

vànoves, mantes i edredons...

***

Benvinguts siau, cobrellits,

càlids amics tèxtils de les nits

***

Grocs i taronges

Acomiadar els grocs

i rebre els taronges.

Entrar al bosc,

essent gota de pluja

i lluentor a cada fulla.

Al laberint del temps,

jugar amb les portes.

Escriure un poema

Escriure un poema,

buidar el cap de paraules

i viatjar amb l'esguard

per un cel de tempesta.

*

Tenir sols un ritme

i teclejar els mots.

El mot del tro que trona,

de la pluja que plou,

del fred poderós

i del vent més ferotge que bufa.

*

De la terra humida,

de l'olor de les fulles

que perderen la vida,

dels bolets futurs,

de l'esclat de mil llavors,

dels ocells que s'ho miren,

del cargol que es sorprèn;

els mots que et brollen a mida...

*

I tancar amb punt final

l'última estrofa,

per acabar amb un vers

que t'acaroni l'oïda

sense oblidar llegir tot sencer

el poema en pantalla

i veure si la rima no falla,

si té el ritme ficat a cada paraula,

si el que dius és verdader,

si el lector s'ho creurà

i tindrà ganes qualsevol dia

de llegir més poesia...

***

Fada malenconiosa

Quan comença a glaçar a les muntanyes

i el vent flueix fresc vora la mar.

Quan la llum esdevé seda

i perd a poc a poc la lluentor.

Quan les tardes es fan curtes

i el records bronzegen tènues l'horitzó.

Quan els silencis al bosc fan basarda

i els cinemes s'omplen d'assassins i morts.

Quan el carrer és lloc de ràpid pas

i a les cases es tanquen els balcons.

Quan succeeix això,

arriba la fada malenconiosa

que ens musica la tardor,

omple taules de bons àpats

i ens sorprèn amb panellets,

castanyes i fruits secs.

***

Les lletres

Pels camins de les paraules
avancem planes enllà,
pugem serralades,
i parem a contemplar
com és de bell el Planeta,
ses plantes, el cel i els mars,
les llums a tothora
els ocells de pas,
les nits amb estrelles
i la glaçada de març.

Trepitjant pedres,
còdols i macs,
demanant a les lletres
ajut al pas,
car són elles les reines
dels textos i les converses,
dels pensaments i els relats.

Les lletres,
sons i grafismes
a les nostres mans.

A les teves mans...



***

Les hores petites

Sentir amb aquest alè de tardor

la gràcia de fruir de les hores petites

emmarcades per l'evasiva foscor

que anuncia els primers raigs...

*

A una ciutat que s'aixeca a diari

remenant vèrtics vitals,

que empeny agosserada als seus humans

a moure's de costat, i amunt i avall,

que atreu projectes ilusos

bastits a les desesperances,

que aixopluga al port transatlàntics i pasteres,

que escarba als núvols de cels nous.

*

Que contempla el primer fred dels sense sostre,

el silenci esgotador de qui no té interlocutor,

que contempla les fisures del temps

i les tempestes que esmicolen agendes.

Que reescriu vides i signa defuncions,

que decora ses places amb obres

i escampa florides empolsegades als balcons.

*

La gràcia de fruir de les hores petites.

***

Als túnels

Res no és mesquí,

ni cap hora és isarda...

Salvat Papasseit

P

Protagonisme dels moments

a la vida intensa i silenciada

de cada ésser que pobla la Terra.

*

El passeig verd de l'insecte-pal,

la meva mirada al primer planeta

que apareix lluminós al cel ja fosc,

aquell udolar l'origen del qual no identifiques,

la marmota immòbil sobre la pedra,

i el nen amb mocs arrebossat d'arena.

*

Tantes hores de feina

d'obrers sense nom ni biografia amb lletres,

fissures i esquerdes a les mans d'una nena,

el balbuceig d'un estranger parlant la nova llengua...

*

Les formigues cooperatives,

els presidents sense premi Nobel,

els habitants dels pobles

i els que omplen els vagons del subsòl

als túnels de qualsevol ciutat.

Als túnels.

*

**

***

Som els guatxi-guatxi 2

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.

No ens agraden les fronteres
ni les penes ni les guerres.

No ens agraden els lladres
ni les mentides a les lletres.

No ens agraden les bruixes vestides de fades
ni els ogres dolents.

Som els guatxi-guatxi,

anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.


***

El Sol i la Terra

Vivim al sistema solar,
vivim al damunt d'un Planeta
que gira i gira al voltant
d'una gran estimada estrella.


L'estrella és molt brillant,
el Planeta a diari la venera
i quan l'amaga la nit
la Lluna ens la reflexa.


El Sol és la nostra estrella
i la Terra, el feliç i bonic planeta.



***

Llumeneta voladora

Una nit d'estels i lluna
vaig veure una llum brillant
abruptament giragonsant

pel damunt dels nostres caps.
*
-Llumeneta voladora,
has trobat un lloc de pas,

t'enlaires a les palmeres,

t'enlaires cap a dalt!-

*

Era una cuca de llum

que competia sota el cel

amb el titil·lar d'algun estel

en atraure de nit la lluna.

*

**

***

Sóc el vent

Sóc el vent més sec que bufa,

sóc el vent que mou els núvols,

el que aixeca fulles sota la lluna

i us fa augmentar les pors...

***

El que xiula i empeny portes,

el que trenca branques contra els vidres,

el que us fa trontollar ànima i cos

el que aixeca tempestes,

el que provoca ones gegants

el causant de molts naufragis

el que empeny veles amb fúria

i estimba els vaixells als penyassegats.

El que es calma quan està cansat.


Sóc el vent, el vent del cel i de la Terra,

el que bufa i s'emporta les promeses,

el que fa volar i empeny projectes,

el testimoni del passat

el que existeix des de temps immemorial...

Sóc el vent.

********

***

Fent l'animal

Aixoplugar-se entre les branques,

cercar dissimuladament el cau,

desaparèixer de la vista estranya.

Protegir la vida,

fugir del temor.

Salvaguardar el que és propi,

espantar la mort.



***

Salines a la platja

Salines a la platja,
mirall de nit al mar tancat;
l'aigua reflexa el cel,
la lluna i els estels.
Mirall, mirall salat nocturn,
pou fosc ple de diamants.


Salines a la platja,
mirall de dia al mar tancat;
l'aigua reflexa el cel,
el blau i el sol extrem.
Mirall, mirall salat diürn,
gran bassal de llum.



***

I... un altre poema de tardor

La tardor es vesteix de boira,

difumina els colors

i enfosqueix prompte la tarda,

que se'n va xuclant records.

Enyorem l'amalgama de calors,

l'ampit que emmirallava el sol

els insectes entre els fruits i les flors

i les llums i els aromes nocturns.

La brisa que enfollia els núvols

i els horitzonts plens de futurs.

Enyorem les hores al ras,

uns minuts de glòria i fast

per a un aiguat amb tronada

i l'olor de l'herba tallada.

Enyorem tots els verds

i la salabror d'alguna albada,

enyorem els coets al cel,

enyorem tantes nits enlluernades...

Turisme de qualitat

Estàtues de militars?
Arcs de Triomf, muralles?
Monuments a les batalles?
No!
Volem trobar jardins amb flors,
mausoleus d'artistes i poetes,
escultures a les places
i a ningú lluint misèria
o assimilant-se als voltors.

Volem trobar museus,
volem trobar parcs d'atraccions,
volem trobar teatres
i sales d'exposicions.

Volem trobar justícia
i arguments o raons
que inutilitzin els canons.

Volem veure harmonia i pau al món,
volem trobar sorpreses cada capvespre
i somiar de nit sense malsons.

Volem que ens despertin les albades,
que la llum clara ens convidi a caminar
per territoris plens de natura,
i pobles amb cultura a vessar.



***

Les tombes dels poetes

Passeig festiu dels diumenges

a visitar les tombes dels poetes.

Hi van, mudats, els habitants de Shiraz

als més elegants mausoleus de l'Iran.

***

Les famílies, els nens,

entre jardins i ocells.

***

Un país sense exèrcit

Vaig somiar un país sense exèrcit

ni soldats ni bombes ni tancs,

vaig somiar un país ple de parcs naturals,

colibrís, papallones i molts més animals.

*

Amb muntanyes i volcans,

aigües sulfuroses, boscos amb bromèlies

pluges tempestuoses i orquídies gegants.

Vaig somiar amb Costa Rica, un país real.

(Jose Figueres, un català, va abolir l'exèrcit a Costa Rica el 1948)

Detalls aquí.

***

D'emocions essencials

Ens parlen els llibres
de roques amb líquens,
ens parlen els llibres
de vells caçadors,
ens parlen d'històries
antigues i drames d'amor.


De grans aventures,
per mars orientals,
de planetes amb llunes
a un vers inventat.


De mags i princeses,
d'emocions essencials
que només en llegir-les
esdevenen reals.


Es col·loquen en filera els mots
i palpiten, si ens parlen al cor.

La bellesa del ritme

Poema dedicat a tots

els usuaris de la poesia,

poetes, lectores, lectors

i fades-madrines del món dels mots.

S'emporta el vent les paraules,
se les emporta al món dels sons,
una biblioteca sonora al paradís dels mots.

I prenen vida pròpia,
i passegen pressumides parlant del què imagines,
sovint inventant històries intemporals
i alguna oblidada hipòtesi de filosofia.

Les capturen els poetes,
les ensumen entre la pluja
i dissimulades navegant a un mar de sobtada tempesta
i a la llum que s'esmicola a les vidrieres d'un palau.

Rimen, les ordenen al cos del vers,
els hi atorguen la bellesa feta ritme
i fan dels poemes obres d'art.

***

Que llisqui el temps

Deixar que llisqui el temps,

sentir el tic-tac del rellotge

o la sintonia del noticiari...

***

Descobrir blau entre els núvols

quan la pluja s'escapa del cel,

patinar pel fang i enganxifar-ho per l'asfalt.

***

Veure després com surt un sol sol,

i no nou, com hi ha al mapa del temps

que ensenyen a la tele els meteoròlegs.

***

I esperar que la foscor

ens bressoli els somnis,

i la nit arribi a poc a poc.

***