M'ha parlat la biblioteca!

-Et diré a cau d'orella
els versos d'un poema
que parli de la nit
o de l'albada més bella-

-Et diré mil mots,
et recitaré l'Odisea
et diré paraules de poeta-

M'ha parlat la biblioteca!

La lluna s'ha quedat

No té la lluna rellotge,
no sap quina hora és.

Ha matinat el dia
i la lluna s'ha quedat.

Les paraules

Pinten les paraules un paisatge,

expliquen com mil llums

il·luminen un capvespre

i traspassen sensacions

que ens foraden els records,

que retallen pètals grocs

al bell mig d'un hivern nu.


D'un hivern nu, fred,

gris i blanc i negre.


Pinten les paraules un paisatge.

Bressolarem els sons

Bressolarem els sons
a ritme compassat del vers,
aniran fluint els mots
per la ruta més serena.


I les veus seran compàs
i les direm amb la boca plena
si les paraules troben un lloc
al bell mig d'un nou poema.



Avançarem, lletra a lletra,
pels camins del ja està escrit
i les cruïlles d'aquí es queda,
que anem a tractar un altre tema.

Poques respostes

Esfilagassarem les estrofes d'un poema,
sometrem els mots a un joc de dispersió,
tractarem amb mel de tarongina la rima
i comptarem les síl·labes de cada vers.

Esbrinarem pels pensaments d'un poeta
les seves dèries i cabòries,
indagarem els motius de llurs silencis
i alçarem veus i crits sonors
amb els perquès brollant del cor.

Esperarem poques respostes,
sols el fluir del verb
entre les idees i la bellesa,
i aquella florida loquaç dins del poema.

La tardor ve de visita

Càlida i ja daurada llum al cel,
que la tardor ve de visita.

Foragita el sol d'estiu, i ens el declina
per dipositar-nos a recer de la brisa
un coixí iridisat amb mots farcits de vida.


Poema pel 113è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dalt del món".

Rebre el primer fred

Mirar al matí al cel
i rebre el primer fred
amb la jaqueta preparada
i l'emoció a la mirada.

Esperar a que comencin les nevades,
i frisar amb la blancor i el glaç silent
que ens durà aviat un avançat hivern...

Per l'escala de cargol

Per l'escala de cargol
va pujant lenta la vida
mentre la llum regna al dia.


I de nit,
quan s'amaga el sol,
l'activitat global declina.


Així és, com una molla
que s'arronsa i s'estira.

El vent mou

Sol·lícit, el vent mou
fulles i branques,
frega l'ampit de la finestra
s'estimba ferotge contra els vidres
i travessa les cruïlles d'altres temps.

Fa volar pel cel
bruixes amb escombres,
fades d'ales de gel,
núvols de nata i llet
poc visibles amb llum de dia,
evidents quan el sol és fugisser
i s'inaugura el capvespre.

I ja, de nit
s'atura el vent
i la lluna il·lumina
als éssers de màgia.

L'esfera

L'esfera que bota
és una pilota.

L'esfera que gira
és la lluna que ens mira.

L'esfera que puja
és un globus que juga.

L'esfera de casa...
La Terra? és massa!

L'esfera que es mou
és la closca de nou.

M'agrada l'esfera
que bota
que gira
que ens mira
que puja
que juga
que roda
i que es mou!

Ombres ben dibuixades

S'estrena avui un dimarts
d'ombres ben dibuixades,
els raigs de sol més prepotents
i un blau celestial omnipresent.


A recer de la tardor,
cauen fulles, fan estora,
i el carrer és un passeig
de vent i gent que roda.

Si fossis un mirall

Si fossis un mirall,
jo et regalaria
un cel de mil estels
lligats amb fils de plata,
perquè enlluernessis
de nit una mirada.



Si fossis un mirall,
series aigua clara,
series mar, series llac,
series un hivern de glaç,
series llum clara reflexada,
series sol nou d'albada.
Series glop de lluna blanca,
tast de fruita esberlada,
reflex d'aquesta tarda,
pluja fina amb ventada,
series ja, música i paraula.



I jo, m'hi veuria reflexada.



Ets, però, poema en pantalla
amb ritme natural
i rima improvisada,
ets poema i bategada.

Lluna plena de llum freda

Lluna plena
de llum freda,
esfera blanca
fluorescent,
has crescut
de nit al cel.

T'emmarca
un fons negre de foscor,
tens a l'entorn
una boirina de colors.

Lluna plena,
suc de vida,
reina de les marees
i far als oceans.

Testimoni dels meus somnis
que generes al camp activitat,
màgia als contes ancestrals
i imatges de misteri imaginat...

Vent de tardor

Vent explícitament àgil,
tàcitament silenciós
que, d'acord amb els arbres,
eleva pels aires
remolins de colors.

Bufa pacient,
sol·lícit i fràgil;
aixopluga tardors
i ens bressola els mots.
Vectorial, orbita esfèric
en trajectòries variables,
flexibles, canviants...
Serà que els núvols tenen tos?

Comença el festival

Comença el festival

de les fulles seques i llur vol,

dels colors del sol i el foc

sobre el gris de les llambordes.



De les branques canviants,

dels arbres que muden d'aspecte

sota les hores de poca llum

i competint bellesa amb el capvespre.



Les nits seran de vidre,

els estels, punts de llum brillant,

la lluna, de les fulles un mirall.



I amb l'albada, seguirà el festival.

Estrenem novembre

Estrenem novembre
amb crisantems pels morts,
timidesa del sol
i colors punyents a les branques.

Contundència d'una tardor
que ens escampa, sàvia,
l'empenta amb brins d'enyor.

Núvols i boirines,
flocs de neu als cims,
pluja de passeig pels vidres
i ventades selectives d'aire fi.

S'aixeca el dia

S'aixeca el dia,
la llum ja t'empeny
a viure la vida,
a anar-hi fent.

Composarem melodies,
parlarem del temps,
esperarem que plogui
i que arribi l'hivern.
Que la roda giri,
que el que volem
sigui un fet.
Que perdurin a casa
el ramet del vesc,
el foc i la llenya,
el salari del mes.


S'aixeca el dia,
la llum ja t'empeny.

S'acaba l'octubre;
la vinya s'adorm,
el bosc s'arreplega
i els cims seran blancs
qualsevol albada
mentre madura el most
a la barrica més bona
i el vi novell ens sorprén
fluint de nou ben d'hora.


El temps no té rellotge,
la natura s'esmuny
i nosaltres correm
fent carreres amb els moments;
som sovint sords i cecs,
no sentim com marxen els ocells,
no veiem els matisos del cel
ni la llum dels capvespres.


S'acaba l'octubre,
i els mesos vindran
amb l'ordre de sempre,
primer serà el torn de novembre,
i de seguida, ens atraparà desembre.

Fum, mel

Fum, mel,
terres i foc.
Taronja i groc
pinten la tardor.

Cauen les fulles,
declina el sol
i ballen els núvols
amb ganes d'enfangar
la terra que espera
pluja en abundor.

Serenes jornades
en evolució,
ens feu anar des de la calor,
per les escales del canvi
cap a la més llarga foscor
de nits blanques i fredes,
d'albades de gel,
de dies minsos
amb poques hores de sol.

I serà ja temps del hivern,
d'orfes i desarrelats avets,
de lluminosa parafernàlia
i de treves a les batalles.




S'esmuny el temps
passejant oratges variats
i cíclics decorats
per la nostra vida,
al teu pas, al meu pas.

El vent i les paraules

S'enduu el vent les paraules,
capgira les frases,
volen a l'aire
i es perden,
remolins d'ones
sonores cap a l'oblit.

A buscar castanyes

Anirem al bosc
a buscar castanyes,
les courem al foc
quan es faci fosc.

Cantarem cançons

i explicarem històries,

cantarem cançons

de pluja, nit i trons.

Aquell feix de llum de lluna

Un feix de llum de lluna,
Júpiter al mig del cel
i una mirada que recapta
un espectacle nocturn tan bell.


I segueix la gent amb pressa
formiguejant pels carrers
mentre algú s'entrompessa
amb l'estorat per la sorpresa.


Ja són quatre els encantats
i fan a la vorera una barrera,
obturant el veloç pas
dels que venen al darrera.


I és així com a poc a poc,
els vianants queden apilats
contemplant massivament

la lluminària de la nit ritual.

S'aturen les carreres

queda tothom contemplant

aquell feix de llum de lluna

i Júpiter a dalt regnant.

***

Carabasses endolçades

Carabasses endolçades
amb flames inflamades,
fades màgiques fumades
escapades ja del foc.

Cantonades amb aranyes,
cucs, cadàvers i castanyes,
remolins de fulles seques
i tempestes amb molts llamps.

Penjarem els rats penats
esquelets i velles mòmies,
farem festes amb les serps
com les bruixes d'altres temps.

Ballarem i cantarem
entre sang i mans tallades,
ballarem i cantarem,
llums i ombres de fantasmes.

Petita cançó de tardor, amb castanyes i olor

Les castanyes fan olor
si les torres, si les torres,
les castanyes fan olor
si les torres dins del foc.


Te les menges, te les menges
les castanyes de tardor,
te les menges, te les menges
mentre cantes la cançó.

Castanyada

Ensumar l'aroma dolç
de les castanyes torrades,
volar entre el vent huracanat
i el fred que la tarda ens ha portat.

Tancar els ànecs avui aviat
i esperar una nit en calma
per celebrar la castanyada
al caliu més càlid de la llar.

Rememorar passats octubres
amb cels tenyits als vespres,
i somiar que sempre es festa
i que podem gaudir dels cels com sants.

Pessigar pinyons dels panellets,
i amagar-los entre els altres
fins que no podem dissimular
i admetre que estan tots foradats.

Ensumar l'aroma dolç
de les castanyes torrades,
volar entre el vent huracanat
i el fred que la tarda ens ha portat.

Ens agraden els poemes

Ens agraden els poemes
amb música per dins,
ens agraden les rimes
boniques per senzilles.
I les paraules fluides al vers
que ens parlen amb harmonia,
amb la veu dels núvols i el cel.


Ens agraden els passeigs
pels textos amb paisatge,
les textures que abelleixen
les llums i els raigs
de moments determinats.


Ens agrada el pensament
que avança i que explica
reflexions del nostre món,
ens agraden les paraules
que ens regalen aixopluc,
ens agrada l'eix planer
que defensa a l'indefens,
el saber que recolza
el desig d'anar enllà...

I tornar a la poesia
per coreografiar la vida.

Cel blanc

Cel blanc de mitja tarda
que amaga els raigs de sol,
fa sentir tristor a la cara
i l'enyorança a dins del cor.


Enyorança dels cels blaus,
dels banys al mar tranquil,
d'un estiu que ja ha fugit,
dels dies llargs de més calor...

El gruix de tela

Entra el sol per les finestres

i els raigs, inclinats, fan brillar el terra;

la tardor ens endinsa al món dels vents,

als canvis sobtats del cel

i al paradís de les més crues tempestes.





Caducat l'estiu fa temps,

anirem mudant la roba

fins adaptar el gruix de tela

a la temperatura ambient.






Quan d'aquí un temps regni l'hivern

trobarem amb facilitat la vestimenta adient.

Les boires

Cada matí les boires
fan un dens coixí,
el mar està tranquil
i el sol no acaba de reeixir.

La tardor ens dibuixa a diari
un cel nou per gaudir
dels núvols que es desplacen
i del raig que vol lluir.

Sortirem de casa amb ganes
de contemplar les novetats
tant si es tracta de l'oratge
com d'assumptes generals.

Crisantems

Un ram de crisantems

a un gerro d'aigua clara

entre el marbre i el xiprer,

a l'ombra freda de la tarda.

Tres dies de color

a cada pètal de les flors;

quedarà pansit el pom,

caducarà al mig de la tardor.

I en començar les nevades,

quedaran colgats els crisantems.

***

Amb cara de por

Llums de fanals
i espelmes blanques,
cohort d'esperits,
monstres i fantasmes.


I a cada cantonada,
una gran carabassa
amb cara de por
i raig de tremolor
en veure, a la foscor,
com volen les escombres
amb bruixes
fetes d'ossos i ombres.


S'omple de nit el poblat
s'omple de boira cada terrat,
de vent tempestuós tot l'arbrat
i el meu cor és ja a punt de l'infart...

Gira la Terra

Gira el Planeta,
gira i gira
i al nostre món
batega vida.


Al voltant del Sol,
dia a dia,
gira el Planeta,
gira i gira.


Gira la Terra
i ens duu amb empenta
al temps de llum
per un cel
de foscor extrema.


És la suau dansa
per l'univers
d'un Planeta
ple de poetes
i amants del vers.

Juguen els mots

Juguen els mots pel cervell,

salten i salten del cap cap el cel.

Bategen estels,

foragiten boires,

saluden el sol,

expliquen històries.

Juguen els mots pel cervell,

fugen, són veu, són vers.

***

T'enganxen les paraules

T'enganxen
les paraules,
són cau de somnis,
bocins de llum,
són ales que volen,
són veu de boira,
són foc i fum.

Són rima i llibre,
trossets de temps,
espai d'ones,
veu imponent.

Et bressolen
com al mar el vent;
les necessites,
és evident.

Lluna blanca

Lluna blanca,


ull de la nit


joia i maga,


llum al llit.

Il·lumina els teus somnis,

passeja fina pels llençols,

travessa vidres i balcons

la desplaça a l'alba el sol.

Lluna blanca,

llum gelada

que acarona pels terrats

roba estesa i algun gat.

***

Trobar raons

Tenen ritme,
tenen so,
tenen música els mots,
tenen rima
a dins del cor.

Només cal trobar raons
perquè brollin els mots.

La bellesa de la nit,
la remor del camp sovint,
una foguera de palla i carbó
o les penetes de l'amor.

Només cal trobar raons,
i els poemes surten sols
si saps mirar l'entorn.

El primer constipat

El primer constipat

m'agafa per sorpresa,

em surten fluïts pel nas

i la tos estentòria s'hi repenja

per omplir d'horribles sons

i folls sorolls el meu entorn.

No em falten els esternuts

ni la veu d'ultratomba

que des del misteri retomba

i provoca massa ensurts.

Prenc taronjades i aspirines,

vull guarir-me en pocs dies!

En commemoració del dia de la Biblioteca

Gràcies a M. Dolores Insa Ribelles,

i a tots els poetes que hem colaborat.

Temps de foc i flames

És un temps de foc i flames,

de torrar pinyes i castanyes,

d'explicar històries de por

i fer la festa gran de la Tardor.




Carabasses als fruiters,

raïm, magranes i fantasmes,

cops de vent i fulles mortes

que ballen amb aires de tristor.





És la festa de la vida,

és la festa de la mort,

és la festa que ens convida

a fruir de tants colors...



Panellets i enrenou a casa,

nit de finestres i portes tancades,

plugim, i al cel alguna nuvolada.

Esclat al foc de castanyes mal tallades.



Aromes de bosc i de bolets,

d'herba humida i de pluja amb vents

enfeinats que matinen amb l'albada,

i sopars de llarga sobretaula.

Les castanyeres

Ressuscitaran les castanyeres
totes vestides de fosc
amb faldilles de llana
i aromes de fum i foc.


Es repartiran per les cantonades
envoltades de castanyes
sota un cel gris de tardor
i cantaran amb suau remor:


-Paperines calentetes,
paperines de dolçor.
castanyes torradetes
madurades sota el sol.

Horari d'hivern

Hem entrat al horari d'hivern,

es farà fosc de seguida

i la tarda ens quedarà esquifida.

Vint-i-cinc hores té avui el dia,

ens aixequem amb el sol ja al cel

i la nit ens durà aviat tots els estels.

***

Efectes secundaris

Repetir mots encadenats,
dir els versos, musicar sons,
donar veu a les paraules
i poder-les recitar.

Llegir un poema que t'enganxi
produeix greus efectes secundaris:
l'has de dir de tant en tant
i et crea dependència
quan t'arrela dins del cap.

L'aprens,
el dius,
et surt a bafarades,
se t'incorpora,
és ja teu a tothora.

I tu ets poesia
que batega cada dia.

El dia de la Biblioteca 2009

Cel net d'un gran matí

que ens regala hores noves.

***

És un dia per jugar,

és un dia per llegir,

és un dia per fruir

de molts llibres

que et faran gaudir

d'històries, contes,

aventures i poemes.

***

Cel net d'un gran matí

que ens regala hores noves

per omplir les biblioteques,

els grans palaus de les lletres.

.

***

Després de la tempesta

Foto: L'arc de Sant Martí a la Rambla Catalunya. Barcelona





Volia sortir el sol
quan el vespre declinava,
fugien els núvols de cop
i la llum del cel brollava.
I és que, després de la tempesta
acostuma a regnar la calma.

L'arc dels set colors
sencer apareixia
i totes les mirades
cap a ell es dirigien.

Volia sortir el sol
quan el vespre declinava.
I és que, després de la tempesta
acostuma a regnar la calma.

Pluja de poemes de pluja

Festa gran

(poema per Infantil i Cicle inicial)

Festa gran al bosc

i al cel molta alegria,

ballen feliços els cargols

el plugim és generós!

Festa gran a la ciutat

i al cel molta alegria,

corre la gent fugint dels llamps,

l'aigua cau en estampida!

Cau la pluja

(poema per Cicle Mitjà)

Cau la pluja a dojo,

el cel ha ennegrit de cop.

Quin migdia sense sol!

Les gotes són gruixudes,

les esferes cauen fortes

i rebenten contra el terra

semblen fonts amb sortidor.

Són mil fonts d'abundor

que ens reguen patis i terrats,

i embruten vidres al gran ritme

d'un xàfec amb trons de tremolor.

No valen paraigües ni impermeables,

marquesines ni capes ni ai, déu meu senyor,

ens mullarem sense perdó

quan sortim al carrer.

Cau la pluja, reina de tardor!

Una estrella lluminosa

Una estrella lluminosa
que ens ve a visitar,
s’amaga a la vesprada
i torna sempre de matinada.



Font de vida i calor
al hivern i a la tardor.
Ens regala llum el sol
a qualsevol estació.




***

Totes les hores del dia

Totes les hores del dia
tenen llums força especials.

Són més i més variades
els dies de tempesta,
quan els núvols van de festa
i conviden vents i aiguats.

Hi ha matins ben transparents
que juguen a ser rogencs
o a esgrogueir tossuts l'albada;
emblaveix després el panorama,
o es deixa esvair entre els grisos
que s'entesten a regnar.

I els migdies,
i les tardes,
i el vespres,
i les nits
van pintant per moments
pinzellades lluminoses al cel .

Agraïments, xifres i... fins demà

AGRAÏMENTS

Gràcies per totes les vostres visites,

pels comentaris i les opinions.

Per les paraules de confort,

pels silencis i les paraules omitides.

Des de Califòrnia,

i de Nova York,

des de Vitoria

i de la Safor.

Des de les illes

i els continents.

XIFRES

Cent mil visites,

mil quatre-cents posts

i quatre anys poètics

dins d'aquest blog.

i... FINS DEMÀ !

La primera nevada

Ha caigut la primera nevada

a territori de muntanya.

Benvingut siguis, hivern!

A poc a poc ens aniràs atrapant,

i faràs de l'ambient regne del fred,

pintaràs de blanc el territori

i abastiràs de neu glaceres i llacs.

***

Coses dels mots

Reposen de nit els mots,

prenen la rosada a l'alba.

S'aixequen per estrenar el dia

i anomenar les coses de la vida.

***