Pregó del Rei Carnestoltes

Ja sóc arribat

a la vostra ciutat,

vinc per desbaratar

tanta malaurada seriositat.

*

Somieu amb coixins i matalassos

per ficar-hi els nassos,

somieu amb màgics boscos infinits

per contemplar el cel a les nits,

somieu amb fades extraordinàries

que us claven ales a les sandàlies

i amb els follets dels estels

que us renten al matí les dents...

*

I com que el dels somnis

és un món irreal,

nens i nenes de la ciutat,

feu de la festa el gran regne del ball

i deixeu-me que us digui

que aquesta vida és un gran sidral

fet de bombolles:

unes són de sucre. Les altres, de sal.

*

Que comenci el ball!

Enyorem

Mentre esperem en candeletes

que arribin aviat les orenetes,

fruïm d'aquestes quatre fulles

que esclaten al bulb del narcís.



Ensumem la flaire fugissera

dels sarments cremant de cop,

fum i flames de foc

sota els dolços calçots.



Enyorem una generosa pluja

que ompli les cascades i els pantans.

Enyorem olors de verd

i perfums de gessamí.

Enyorem les hores assolellades

que ens regala a posteriori la tempesta.

Enyorem les nits estelades

i les llums calidoscòpiques de primavera.

Enyorem els dies de vacances

que alliberen els rellotges

i fan de tot el temps, tot, seu d'aquell regne

en que mana la tria dels capricis i el caprici dels desigs,

que rescata els somnis d'aquell gran cabàs

etiquetat al món del Nopotser,

un gran planeta amb dos continents:

un de nom Aixoesimpossible i l'altre dit D'aixooblidatén.

L'ordre fi

Un saltimbanqui era maldestre

i es distreia amb les lletres del paper,

capgirava consonants

i posava els signes travessers.

En veure'l un escriba clandestí

amb veu tempestuosa l'advertí:

-Para ja i fuig d'aquí!

Para ja i fuig d'aquí,

saltimbanqui matusser,

que li espantes al poeta l'ordre fi,

puig els mots volen calma i serenor

i les lletres demanen viure amb estil

al regne de l'equilibri, l'harmonia i correcció.

La flor de l'ametller

Ja neix la flor de l’ametller,

ja floreix quan s’acaba gener.

*

I cada nit contempla el panorama
d’un camp viu emblanquinat per la gebrada,
amb un ull a cada estel
i a la lluna la mirada
mentre regna el fred a tota la contrada.

*

HIVERN

Les nits són llargues.

Mirem els estels

a través dels vidres,

que fora fa fred.

(amb la col·laboració de la classe dels peixos)




*

Festa de disfresses (Poema de Carnaval)

Festa de disfresses

Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç...

I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Poema d'hivern

Passaran a ser record

les matinades blanques,

les branques nues de l'ametller

i la grisor de les vesprades.

*

Quedarà arxivat gener

als plecs durs del fred,

fet alè que entela els vidres

per dibuixar amb el dit un mot.

*

Ens sorprendrà un dia qualsevol

la poncella blanca a un tronc,

una mosca primerenca

o el vol d'un abellerol.

*

I l'hivern serà finit

escurçant-hi cada nit

per estirar la llum del sol.

*

I l'hivern serà finit

amb l'esclat cerimoniós

d'una nova primavera, ja per fi.

*