statcounter

dilluns, 28 de gener del 2008

A cada indret


A cada indret del Planeta,
a cada prat, a cada vall,
a tots els rius, als oceans,
al racó més amagat
hi ha vida per perdurar.

Equilibri sense conflictes,
mots d’harmonia,
respecte i art
per gestionar les utopies
des del desig a la realitat.
Amb el cap ben alt,
la veu calmada
i el cor en pau.

La tarda s'estira

La tarda s'estira,
el sol la il·lumina
una estona més cada dia.
S'acaba gener,
s'escapa fet vida
entre el rosa i el blanc
de l'ametller i sa florida.
La tarda s'estira.

divendres, 25 de gener del 2008

Mentre dormiten les feres

Som saltimbanquis les tecles,
sou domadors els dits,
és la pantalla guixeta,
fan de pallassos les lletres
i el conjunt sembla un circ.

Mentre dormiten les feres
nosaltres fem aquest escrit.

Sóc un raig





Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

Recordo els dies de tardor,
quan al terra dipositava el bosc aquell color
que, anant del groc torrat al roig,
era gradient a la paleta d'un pintor.

Recordo les nits fosques i fredes,
quan als prats i cims i obagues
regnava el silenci dels estels
i un hivern llarg de neu i gel.

Recordo la llenya a cada llar,
i el fum sortint de les xemeneies,
i aquell paisatge blanc
que jo transformava en mirall de llum brillant.

Recordo els dies clars de primavera
que omplien els camps de roselles,
els jardins d'ocells i de poncelles
i les cases d'aromes de la terra.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

I molt m'agradaria
que fossin eterns els meus records,
cada estiu per sempre un cau de vida
i la Terra que a diari il·lumino, un gran món.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel...








dijous, 24 de gener del 2008

Efímera


Efímera


Efímera, matinera i efímera.

Color, ales i vol.

Mira les herbes i les flors primeres

sota un cel de blaus i sol

que anuncia primavera.






*

dimarts, 22 de gener del 2008

Pregó del Rei Carnestoltes

Ja sóc arribat
a la vostra ciutat,
vinc per desbaratar
tanta malaurada seriositat.
*
Somieu amb coixins i matalassos
per ficar-hi els nassos,
somieu amb màgics boscos infinits
per contemplar el cel a les nits,
somieu amb fades extraordinàries
que us claven ales a les sandàlies
i amb els follets dels estels
que us renten al matí les dents...
*
I com que el dels somnis
és un món irreal,
nens i nenes de la ciutat,
feu de la festa el gran regne del ball
i deixeu-me que us digui
que aquesta vida és un gran sidral
fet de bombolles:
unes són de sucre. Les altres, de sal.
*

Que comenci el ball!