statcounter

dilluns, 21 d’abril del 2008

22 d'abril, Dia de la Terra



http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/04/poesia-infantil-i-juvenil-en-el-dia-de.html






Esclata el brancam



*



Esclata el brancam.

Els verds més tendres

s'enlairen i busquen el cel,

troben llum, volen aigua, senten vent.


*


La natura reneix

i perfuma l'ambient,

una olor fugissera

ens regala primavera.



*



Extracte de flors,

polsim de tempesta,

l'àgil vol d'un falciot

sota un raig que resta.





*




Meravelles de la Terra

que ens sorprèn amb la selva,

deserts, oceans i volcans

i mil racons que encara podem veure.




*



diumenge, 20 d’abril del 2008

Diumenge variable

Pluja intermitent
d’un diumenge variable
sol trampós i vent
,
gotes netes al capvespre.

Quan ja és fosc el cel
els núvols amaguen la lluna,
la nit neix obscura
i un fanal la dissimula.

Els carrers són deserts,
la ciutat esdevé abrupta
cada pas es barreja amb la pluja

i un gos blanc lluminós es mulla.

És el moment de perdre’s,
d’errar el rumb
i fruir del carrers
per clausurar aquest diumenge.

dissabte, 19 d’abril del 2008

Llisquen les gotes

Recordo com si fos ara
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.

Conservo l’aroma de terra regada,
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...



Llisquen les gotes,
m’entren pel coll.
Es colen i em mullen
m’envaeixen el cos.

Xopat el cabell,
les sabates, els peus, la pell,
sóc ja l’aigua clara que plou
i el cel un núvol que mana al meu món.




Recordo com si fos ara
aquell xàfec de tarda
que em va fer córrer esfereïda,
esforç de gran inutilitat
doncs em vaig mullar
de manera integral.
Conservo l’aroma de terra regada,
de l’herba que creix sota aquella intensa ruixada,
de la humitat al meu alè enganxada...






divendres, 18 d’abril del 2008

Per celebrar tota la pluja

L'harmonia amb melodia
sona avui al carrer:
la gotellada inicia una dansa,
i els paraigües fan coreografia.

Els sons de cada esquitx
ressonen rítmicament,
només falta una tempesta
per celebrar una gran festa.

Si de sobte trons i llamps
ens coronessin la ciutat,
el concert seria gran estrena,
i a cada bassal naixeria una cantata.

I sobre els escenaris de la plana
cantarien tots els núvols
per mullar els camps de blat,
bressolant dolcement cada onada.

I als pobles de la costa
les rieres regarien l'horta,
els jardins tindrien flors
per pintar tot de colors.

I a les muntanyes,
els aligots i els trencapinyes
volarien cel amunt
per celebrar tota la pluja...

La llegenda


La princesa amb sa cort

contemplava les muralles,
i en caure el dia
reclamà balls i rondalles,
doncs la jove, pobreta, s'avorria.

Li portaren mags,
arribaren titellaires
però la millor diversió
era contemplar els firaires.

Cridaven mercaderies
mentre reien i bevien,
i oferien manuscrits
a un poble analfabet
que no escrivia ni llegia.

La princesa sobirana
instaurà, en veure el panorama,
una diada aquella anyada
dedicada als llibres i sa volada.
Inventà inflamada
la llegenda encara ara explicada
d'un cavaller valent
que rescatava a una gran dama
de les urpes enverinades
propietat d'un drac ardent.

El poble tenia curiositat
i aprenia, les lletres aprenia...

I és aquesta l'autèntica i veraç
història d'aquesta festa bibliogran.

Fan una festa

Fan una festa ufanes les rates
furgant pels magatzems de prestigioses editorials:
fagociten vells manuals,
roseguen molts incunables.
I els seus fills, els ratolins més petits,
juguen alegres entre els llibres infantils.

Amb tanta nova producció
surten les rates en munió:
felices i contentes
fan una gran concentració
que avui és Sant Jordi,
el dia florit de la seva més preuada alimentació.

I a les biblioteques, entre roses,
lectures i sons, amagades
es somien de nit els animalons
entre els exemplars de nova adquisició.

A les clavegueres hi ha processó,
que totes les rates van a la gran celebració.

dijous, 17 d’abril del 2008

Plou

Plou a dojo,

plou a bots i barrals,

cau un xàfec ben sonor

musicant el ritme de l'abundor.

*

És un ruixat molt esperat,

sent un xim-xim s'ha estrenat.

És un ruixat d'antuvi desitjat

que acarona camps, pobles i ciutats,

que neteja l'atmosfera,

que arrossega polsims ratats,

que fa brillar les arbredes,

que mulla els nostres caps!!!!!

*