statcounter

divendres, 19 de setembre del 2008

Nit d'estels

Nit d'estels,
llums sobre el mar
que a la foscor del cel
lluint-se espurnegen.

El meu vaixell
solca l'aigua
com si fos de dia,
que la Polar ens guia.

Nit d'estels,
fosca i sense lluna.

Quan surt el sol,
la negror s'oblida.
I en contemplar els blaus,
un poeta somia.









Viatgem de nit

Viatgem de nit
al món dels somnis.
El tren és el llit,
la via el desig.

L'estació és la son.
I si un malson t'ataca,
has d'obrir els ulls
i mirar la lluna blanca.

dijous, 18 de setembre del 2008

S'estira la nit


S'estira la nit
entre el capvespre i l'albada,
s'expandeix lentament,
com la llum de la lluna creixent,
com la vida a la terra enfangada,
com el fred al pic de l'hivern,
com els colors rogencs a la tardor imminent,
com els núvols que qualsevol matinada
reben el primer raig i t'afalaguen la mirada.






dimecres, 17 de setembre del 2008

Transparència




Descansa la libèl·lula,
deté el seu vol
a dalt de la branca
d'aquest fonoll.

Aromes i color
entre la terra i el sol,
transparència a les ales
d'un ésser volador.

dimarts, 16 de setembre del 2008

La tarda ja s'escurça

La tarda ja s'escurça
i la llum s'apaivaga dissimulant.
Entra a la vida el temps d'espera,
aquell temps que el pervindre ens defineix
i els projectes entusiastes perfilen.
Entra a la vida un cel pintat d'enyor
acaronat per blancs efímers.
I tempestes elèctriques amb promeses ponderades.
Entra a la vida un escenari il·luminat per focus màgics de bombetes polièdriques,
un escenari tot atrezzo fet de vells drames i elixirs,
fet de fades sumptuàries i d'antics contes sufís.

La tarda ja s'escurça
i la llum s'apaivaga dissimulant.




dilluns, 15 de setembre del 2008

Poema per començar



Cau la fulla més agosarada,

cau a l'asfalt espantada.



El sol la il·lumina,

la gent la trepitja

mentre s'acaba l'estiu

i l'escola s'omple i reviu.




Poema de setembre




Al llindar de re-emprendre el quotidià,

enmig d'un final, a les portes d'un principi:
a cavall de l'estiu finit i de la tardor anunciada.

Espavila la pluja,
espavila collites
entre mores i figues,
sota un sol descarat
que vol amagar-se
cada cop més aviat.

Discret, elegant,
solemne i puntual.

Carregat d'apertures,
d'oblits i principis,
d'inauguracions, de cursos i propòsits,
d'un futur previsible ple de dies daurats,
d'un futur ple de dies,
d'un futur ple,
d'un futur.

És un mes passarel·la
entre esquivar els esbarzers
i propulsar els ulls enllà, a altres cels.