Gotes

Finestres

Escenaris són les finestres,

veiem passar-hi llums:

de nit lluna i estrelles,

de dia, sol, núvols i fum.

I, cap a dins,

les cases prenen vida.

Els batecs són infinits.




I tot seguit, aquest poema en versió aranesa.
Traduït per l'Elisa Salomó

HIÈSTRES

Scenaris son es hièstres,

vedem passar-i lums:

de net lua e estèles

de dia, solei, brumes e hum.

E, tà laguens,

es cases prenen vida.

Es batècs son infinits.

*

Cada fulla

Cada fulla troba un lloc

quan subtilment cau de l'arbre,

es deposita a poc a poc

oportuna entre les altres.

*

Les móres

Les móres prenen el sol,

els esbarzers projecten ombra.

La fruita, dolça,

acoloreix marges i sots

per lluir natura de color.

Mentre collim el raïm

i tastem alguna figa

ens saluda la tardor,

que ja arriba de visita.

Et farem volar

Els



et farem volar



pel cel de l'imaginari.



I quan aterris, seràs mil·lionari.



*

La tarda

Solemne, la tarda ens serveix encara hores de llum;
versàtil, distribueix a mida fragments de temps.

Quan l'escanyi aviat i sense pietat la nit
haurem d'encendre espelmes i bombetes,
haurem d'il·luminar la foscor més negra,
haurem de reverenciar les minses estones de sol,
haurem d'aprendre a conviure amb el fum que fa el foc,
amb l'escalfor sobtada de les flames, i amb la neu de l'exterior.

I l'hivern regnarà ufà al tron del nostre hemisferi.

Cançó de tardor

Obriu la porta gran,
que han d'entrar les ventades,
els ruixats, els plugims i la rosada,
tot el temps sobtat que la tardor ens regala!

Obriu finestres i terrasses,
sortiu als balcons i a les places,
mireu l'horitzó, viatgeu a valls, mars i muntanyes,
voleu, voleu com les fulles bressolades pels aires!

I que les pluges caiguin serenes,
que els boscos ens rebin generosos
i ens regalin plaer pels sentits...



*