statcounter

dimecres, 18 de febrer del 2009

Qüestions a evitar quan juguem a poemar


Rimar gerundis i participis,

redundar les obvietats,

fer dels tòpics temes clau,

abusar dels mots massa esperats...


Us he exposat quatre qüestions a evitar

quan sols o plegats juguem a poemar.





De com els mots composen els poemes

Fan cua els mots al cap
per anar sortint pels dits
amb l'harmonia estructural
que els hi atorga el seu propi pàlpit vital.

Es belluguen adients,
concorden,
es reclamen mútuament
sense batusses ni escletxes,
tranquils, fluint serenament.

Apareixen en pantalla,
fent línies, sent lletres.
I entre l'acurada puntuació,
els mots composen els poemes.



Safata transparent

Era avui el mar
safata transparent
irradiant la llum,
irradiant el sol,
mirall del daurat al rosat
envaït pels raigs.

El sol tot el matí
volia entrar a dins.

La ruta dels somnis

Per camins llargs,
per antigues ciutats,
per pobles perduts,
per cims, valls,
barrancs i esculls.


Des dels núvols blancs,
entre ventades llunyanes
convidant les fades
i foragitant monstres
o bruixes enfadades.


Dibuixem la ruta dels somnis
al mapa dels desigs,
esborrant mites,
invocant amb nous conjurs les fites.


Conjurs d'aventures,
conjurs antics de llum i mots de l'art,
conjurs amb compàs de samba,
conjurs d'harmonia entre l'atzar
i les línies que el destí ens ha traçat.


Conjurs per invocar fites
i esborrar mites,
per dibuixar la ruta dels somnis
al mapa dels desigs.




dimarts, 17 de febrer del 2009

El moment del dia

Ha esborrat la boira el mar,
no el veig des de l'atalaia
que em regala al matí l'atzar.

Un blau total i net cobreix el cel,
un tel blanquinós de broma hi ha allà baix.
Al meu voltant
el brogit normal de dimarts a ciutat
posa so al quotidià
i abasteix d'oblit tot el que he vist.

La boira bromosa, el cel més blau,
el paisatge urbà que la llum modela.
I el moment del dia que ja ha existit.



*

Aire lliure

Passadís a l'aire lliure,
sales amb gavines sota el cel,
l'oratge a flor de pell
i a un banc del passeig llegir un llibre.

I esperar, el sostre obert
i la mirada atenta,
que arribi aquesta primavera incipient
per farcir de color cada camp, cada mar,
cada estona d'un dia que vol ser llarg,
cada alè que expels en mirar el cel per la finestra...

dilluns, 16 de febrer del 2009

Mentre la Terra gira


Quan ja no has de fer res,

el teu lloc és a l'Univers

i se t'ha acabat el temps

de passejar per la vida.


Quan no hi ha llum ni foscor

ni fred ni calor ni soroll

ni màgia ni alè ni humor ni alegria

i ja no et batega el cor,

queda a l'aire el record

de ta flaire encara al món.


I per sempre hi seràs a la viva memòria,

cara i veu i silenci i perfum,

moviment i eco al cau etern

d'imatges i mots a l'arxiu anomenat història

mentre la Terra gira i gira.


*