statcounter

dimarts, 12 de maig del 2009

Mil perills


Il·lustració: D.Dudin (9 anys)



Apressava la tortuga

el seu pas ranquejant,
doncs ensumava al seu voltant
mil perills que la empenyien a la fuga.

Corria per la platja cap al mar,
que qualsevol depredador la podria capturar
per fer-se aquella nit un entrepà de tortuga.
Són, aquests, assumptes complicats de la natura.


***

Poema de por, por

Em van xuclar la sang
tots els monstres, tots els monstres,
em van xuclar la sang
i se la endugueren cap a dalt.


Em deixaren sense vida,

em deixaren ressecat.


Sóc jo ara mòmia errant
i els vius, vampirs que van xuclant.

No hi ha més gran desgràcia
que aquest món de mort i sang.

No hi ha més gran desgràcia
que ser mòmia i anar errant.


******

Poema del desert

Foto: una duna de Mauritània



Cel constant i sense núvols,
cel amb sol ben contundent
que daura cada duna
i fa de la sorra un món calent.


S'hi passegen les aranyes,

sobrevolen els ocells
i avança la caravana
amb la parsimònia dels camells.


Pujarem damunt d'un d'ells,
i tancant ben bé la boca,
cavalcarem a contra vent

com fan les onades del desert.

I se'ns ficarà la sorra
entre la roba i la pell,

a les orelles, les parpelles i el cabell

i serem per sempre més
uns grans aventurers!


***

dilluns, 11 de maig del 2009

Menjar d'ase



Foto: a Mauritània, una espiga sota el sol



Pols en suspensió,
sorra etèria que levita
i tenyeix el blau del cel
fins semblar plom- teranyina.

I bevent la llum del sol,
veig la maduresa d'una espiga
que serà aliment d'ase
o imatge estiuenca de la vida.

Poema de por

M'espanta la nit
quan s'omple de boira
i no veig llum vora el llit.

M'espanta aquella mirada
sense cos, cap ni cara,
són ulls d'un terrible esperit.

Em tapo amb la manta
i em bufa alè fred i bava de gel
al clatell, al coll i a l'espatlla.

M'espanto amb la foscor
i el terror d'aquell monstre
que viu al meu somni
i es desperta amb mi
a un món sideral de dos habitants:
l'ésser que us he explicat i el meu jo espantat.

I ja mai més tornaré
a ser el de sempre,
ni a viure al meu poble
ni a ser com abans.

Ara ja em quedaré
a dins d'un malson
tremolant de por,
rebregant-me,
podrit al mig del no res,
convertit en un monstre
amb la mirada fixa al teu clatell
i la bava flonja i verda i freda, de gel.


T'espaaaantaarà la niiiitttttt!


Boira

Foto: Etiopia


Esvaeix la realitat,
esborra el paisatge
i llueix l'immediat.


Aiguabarreig
d'espai i temps.
A la boira, buceig.



Germina






Germinen les llavors

als gots, entre cotó.

A la classe,
pels racons.

-Jo he plantat
tres mongetes i un cigró.

-Tu has plantat
cinc llenties i un pinyó.

Sortiran ja de seguida
unes tiges eixerides,
fulles noves i arrels.

-Mira, mira,
com germina ja la vida.

-Mira, mira,
tot aquí, a dins del got.