statcounter

dimecres, 3 de juny del 2009

Es concentren

Foto: Lisboa

Es concentren els humans
en cases amuntegades.

Malgrat això,
n'hi ha que viuen sols.

dimarts, 2 de juny del 2009

Tots els bens immaterials

Tots els bens immaterials
regnen, ens embolcallen,
romanen àvids de ser vitals.


Tots els bens immaterials:
el somriure, la flaire de la terra,
la pluja intensa de primavera,
la salabror del mar, les onades,
el vent, l'horitzó que es tenyeix,
la nit, el sol, la visió, els poemes,
els poemes, els poemes, els poemes,
els poemes, els poemes,
els poemes
i els poemes.


Tots els bens immaterials.



***

Sensor dels temps

Envellirà la primavera,
passarà a ser un arxiu
que ens durà a casa l'estiu
abillat de llum i aquarel·la.

Dipòsit de tots els grocs
amorosits pels blaus dels cels i l'aigua.

Sensor dels temps,

estiu de sorra i rocs
als camins d'anar a les fonts,
als boscos, a la saviesa dels més vells
que es resistiren a perdre els mots.




dilluns, 1 de juny del 2009

Solstici amb revetlla (juny)

Sol a dojo a migdia,
raigs del cel,
fa bon temps,
fa bon dia,
quina llum,
és la que ens regala enguany el mes de juny!

Mes d'herba florida,
d'albades que matinen.
Vespres de mel,
nits de lluna i estels,
focs, espurnes, trons i coets.

Solstici amb revetlla
oratge amb tempesta,
aromes d'herbes remeieres,
esclat d'estiu atrafegat
que ens basteix el món de coloraines.
De somnis de mar blava,
de tramuntana i vacances
de aigües eixerides a muntanya,
de carreres per la platja
sota aquella llum estranya
que ens xucla per a ser aventurers de l'univers.



***




***

diumenge, 31 de maig del 2009

Cada llum

Foto: Burano. Venezia.


Cada llum,
cada color,
cada reflex
del capvespre
justifican esperar una nova albada.



***

dissabte, 30 de maig del 2009

La nit a Barcelona

He vist la lluna al cel,
una lluna creixent
emanant llum prestada
enmig de la foscor estanca.

És monjoia de llimona
o arc sucós de dolça taronja?
És la lluna que ens bressola.

I el batec que flueix a l'ambient
amb suau brisa primaveral
i flaires de flors blanques
signen la nit a Barcelona.



Vaig veure una rosella




Vaig veure una rosella

que tenia un convidat:

era un bonic insecte
que hi havia allà parat.


Un vent lleuger bufava
per doblegar un pètal vermell de cop

que atrapà el cos de l'insecte

i el deixà a la flor incorporat.

Són coses de la vida que hi ha al camp;
entre espigues, herbes i roselles
hi ha un món super-extra-interessant
que cerca nostres mirades amb interrogants.