statcounter

diumenge, 20 de setembre del 2009

dissabte, 19 de setembre del 2009

Et capbusses




Et capbusses a la classe
com fa el sol al mar salat.
I, com cada raig, il·lumines
tot el que has d'estudiar.


***




L'esdevenir


Foto: a los Jerónimos (Lisboa)






Endevinem l'esdevenir.
Fred, fosc,
farcit de tardor.

De daurats, d'ocres i plors.
Llàgrimes de nostàlgia,
desgel impossible
d'aquell estiu-enyor.


La platja, ja deserta,
el cel, preludi constant de pluja,
vital el despertador.
I a la vida, obligació.

divendres, 18 de setembre del 2009

Al país de les vacances


Foto: Venezia



Al país de les vacances
cada jornada té tres nits:
la primera és per dormir,
una altra per fer volar els estels
i una més, que és la que falta,
per contemplar el temps com salta.

Al país de les vacances
els núvols són siluetes
i el vent, vaixell inquiet
que ens duu a mars llunyans,
a illes verges,
a cràters pèrfids
i a les selves misterioses,
als fulls en relleu
de llibres fèrtils,
a mons de sons brillants
i diamants de talla estranya.

Al país de les vacances
has d'anar sense equipatge
i amb les ulleres sàvies de la màgia.



***

Cauran les fulles




Cauran les fulles al carrer

s'hi amuntegaran allà a milers.


Fugiran les papallones,

s'omplirà el bosc de bolets

i de carabasses roges el celler.


***

dijous, 17 de setembre del 2009

Tot el dia

Foto: una paret de Briones (La Rioja)

Alinea al centre





Tot el dia llum de tarda
i el cel lluint l'enyor
d'un estiu ja quasi mort
que el calendari amortalla...









***

La jota del blog






En Jesus M.Tibau, al seu blog "Tens un racó dins del món", ens ha posat els deures del 126è joc literari: escriure una jota (no ballar-la ni cantar-la!).


La jota del blog


Lo cervell de cada crio

es prepara per saber
com funciona el mecanisme
del teclat tot sencer,
que l'ordenata se li enganxa
com si foooos un xiclet.

Els arxius i les carpetes,
el sofhuer i el mesenger
se'ls hi fiquen, criatures,
per les fissures de la pell.
Ses mirades ja no veuen
més que el windows al pecé.

Les cames s'atrofieeeen
angelets sempre assegudets,
i pooobrets profes i mestres
sense feina i jubiladets,
prenent el sol que mai més
lluiràaaaarà per les nenes i els xiquets.

I aquí s'acaba aquesta jota
que ens fa fer lo Jesus del blog,
el que no para en tot el dia
d'escriure links, llibres i posts
per tal de donar-nos feina
a bloguerus i seguidors.



***