statcounter

dimecres, 21 d’octubre del 2009

A migdia surt el sol






A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.


Timidesa del gran astre,
decisió de tots els núvols,
que juguen a passejar
i a ser font d'aiguats de molta bellesa.


Hi ha al cel una batalla
de presències momentànies;
és cosa de la tardor lluir cels
de textura extemporània.


Són dies canviants
d'oratge protagonista
que ens obliga a vestir
com no aprovaria un estilista.


Amb sandàlies i mitjons,
samarreta de coll alt
i mànigues tres quarts.
Amb xal sobreposat,
paraigües com umbrel·les
i gavardines de roba fina.


A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.



Caurà a la tarda una pluja lenta,
adient, gloriosa i compassada
per donar plaer als cargols
que surtiran a fer una desfilada.





Xàfec simfònic






Ni partitura ni batuta,
sols harmonia celestial:
cau amb ritme la pluja
i el vent la porta al ball.


Cau constant,
cau l'aigua que copsa el terra
amb una capa fluïda i brillant.


Colors? gris de l'ambient
i una capa densa i poderosa que hi ha al cel.
Els semàfors s'hi reflectegen,
l'asfalt sembla un mirall
que alterna carbasses
amb verds i roigs d'esclat.

Cerimònia d'una pluja
que el matí ens ha regalat;
és possible que esdevingui
un xàfec simfònic a ciutat.


Trons i llamps de tant en tant,
és jornada d'estar-s'hi a casa
per contemplar el carrer i son trafegar,
és dia de poesia i ment en blanc.




Amanita






Amanita emmetzinada
seu boscosa del follets
vida extrema als bolets
que acoloreixen la temporada.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

S'il·luminen


Abans de fugir el sol
s'il·luminen siluetes,
els detalls més acurats,
i la bellesa de les plantes.

Castanyes i panellets

Ja comença a desprendre olor
la plaça i tota la contornada;
és l'aroma de castanyes al foc,
efluvi poderós dels vespres de tardor.

El vent contempla els boscos,
xiula potent entre els carrers,
fumegen el carbó i la llenya
i al poble s'instal·la tranquil el fred.

Es farà fosc molt d'hora,
tindrem temps d'esperar els estels
i quan entri a casa un raig de lluna,
devorarem la safata dels panellets.

-M'agraden els de pinyons,
m'agraden els de maduixa,
els panellets d'ametlla són els millors,
quedaran els de coco a la cuina.-
Caliu de llar de foc,
mil històries de fantasmes,
preparar-se pel fred
acomiadant la bonança de l'octubre.
***

Viatjar i viatjar

Explicar el què veus al caminar,
imaginar com era el paisatge abans,
ensumar les restes que hi perduren,
descriure aquest cel sempre canviant...

I pujar al primer núvol amb places,
deixar que marxi temps enllà,
que et deixi caure a un camp de blat segat
i quedis, en caure, envoltada de pols enlluernat.

I mirar al teu voltant
per descobrir un estiu de sega i batre
que avui hem oblidat.

Viatjar i viatjar,
ser passatgera del temps,
ser astronauta per l'espai
per descubrir que la Terra
és el nostre millor planeta
i l'origen d'una fastuosa biblioteca
que espera als seus prestatges
els nostres lluïts volums.




***

Ves, què hi farem?

Aixecar-te de nit,
esperar que el cel
vagi aclarint,
que el sol aparegui
precedit per llums
canviants i inversemblants,
acolorides i brillants
que només poden sortir
de la vareta d'una fada,
o dels somnis d'un mag.



Colors d'ambre ancestral,
rosats fugint als taronges,
albada que a ciutat
sembla cinema inventat.



Colors que a poc a poc
es van concentrant
als blaus ben convencionals,
d'aquells que et conviden
a sortir de casa i accelerar els pas.



Els blaus dels primers freds,
els blaus tardorals,
els blaus que al cel
comencen a pintar
la monotonia
i el - ves, què hi farem? de cada dia.