statcounter

dimarts, 26 de gener del 2010

S'acaba gener


Gener esgota ja els seus dies

i vol enllestir tots els freds,

per ballar amb la llum renovada

i allargassar les nits al firmament.


***


Gener ens coloca a un any ja en marxa

cap els mesos màgics de calor,

de camps i boscos plens de color,

cap a esdeveniments i rituals marcats pel sol.



***


I a poc a poc, amb l'harmonia del temps,

passejarem amb el Planeta per l'univers

contemplant nits estelades

i jornades de núvols i hores assolellades.



***


I serà un dia el primer de primavera,

cantarem la vida de borrons i de poncelles,

del desgel ja esperat,

d'allaus aqüosos que musiquen els prats.



***


I anirem avançant cap a l'estiu

que ha de madurar els fruits

i regalar-nos hores llargues de vacances

per bronzejar-nos la pell dels pensaments.



***


I lentament, amb l'alegria d'esgarrapar

minuts de glòria a les vesprades,

encapsularem tardors de mel i castanyes

descobrint tresorades micològiques sota els arbres.



***


I ja, de nou, amb el solstici pel davant,

entrarem als dies minsos hivernals

a la vora del foc, entre avets i garlandes

i el raïm ben conservat d'un any que s'acaba...



***


dilluns, 25 de gener del 2010

Aprendre a mirar




Cal educar la mirada,

ens cal saber que hi ha mil llocs per guaitar,

que el món és ple d'estètiques per destriar.



Que tan sols hem d'aprendre a mirar...



Amb el ulls del sentits.
Degustar,

olorar,

escoltar,

contemplar,

aïllar,

retallar,

esbrinar,
interpretar,

captar,

copsar i explicar.






Retenir,

retratar,

processar,

recordar.






I sempre, anar cercant.












He rebut un regal


Moltes gràcies, Arare.



Unes flors que anuncien el bon temps



i un concert per levitar amb el so més exquisit.






Al seu blog "Des del meu mar",



de nova estètica i vívids continguts,



m'he trobat la gentil sorpresa.



Rachmaninov, interpretat per Artur Rubinstein






Ens bressola la natura

Foto: fulla de ginko biloba caiguda al terra d'un racó del jardí de la Huerta de San Vicente, a Granada, la finca de la família Garcia Lorca on el poeta va passar llargues temporades. Actualment, es pot visitar com a casa-museu de Federico Garcia Lorca.

diumenge, 24 de gener del 2010

Estrelles del gel

Estrelles harmòniques del gel
que jugueu amb tots els blancs
entre l'opac i el transparent.

Sou carpaccios d'essència efímera,
sou records ja sota el sol,
sou puntes de coixí damunt les pedres,
gotes traslúcides que giren cap el blau,
sou art entre la molsa
i a les teranyines trampes fredes pels mosquits.

Sou gel als caramells,
sou l'art pur del fred
sou escultures de l'aigua
fetes amb saviesa per l'hivern.

Sou gebre brillant a sobre els prats,
sou flocs estels-fractals,
sou geleres i neus perpètues allà dalt.

Llegint

T'entra el món pels ulls
i la salabror per la boca;
l'aroma de l'arròs al foc
i el perfum de cada mot.

Llargues les nits

Són ara llargues les nits,
les albades esperen
a ensenyar la llum primera,
no arriben amb pressa.

Són ara llargues les nits,
i la foscor una sala de ball
per fantasmes i neguits,
assaig de la gran orquestra.

Són ara llargues les nits,
antesales d'hores ben destres
que ens duran espurnes als ulls
i paraules amb ritme.

Són ara llargues les nits.
I els dies, caus de poesia,
bressols de tempestes
i silencis per teixir la vida...