Canviaràs de cara

Canviaràs de cara,

no seràs mai més igual,

seràs un altre,

seràs un nou exemplar.

Disfressa de jutge,

antifaç de lladre,

esguard d'advocat

màscara de fiscal,

posat d'acusat.

Veu que testifica,

botxí preparat

per executar sentència,

ai senyor, quin pal!

S'acaba el judici

i la pena és legal:

la condemna passa

per disfressar-te tot l'any.

De princesa maia

o d'estudiant cabal,

de Mortadelo amb cara de lelo

o de cadàver fatal.

Anar amunt, amunt

Volar sense ales

ballar amb el vent,

pujar a un globus i viure

a expenses del temps.

h

Descriure el món

com una gran maqueta,

camins i boscos integrats

a un paisatge d'aqüarel·la.

h

Anar amunt, amunt.

n

Sentir que ets globus per l'aire,

que el sol et regala llum,

que els núvols t'acompanyen

i que el terra t'acollirà a tu.

h

mmm

*************

Sota el sol

No vull tornar a veure el rostre de l'horror,

ni tants dies de polseguera gris i destrucció i incertesa.

No vull viure sota terra ni amagar-me a la trinxera,

que vull passejar pels camps, entre flors, sota el sol

i ensumar l'ambient dolç dels matins de primavera...

Pluja plàcida

Pluja plàcida de la nit

que sublima cada raig,

expandeix focus i llums

amb reflexes pel terra.

I el color tot esvaït...

Foto: el llac Mareotis. Alexandria (Egipte)



Evoca una òpera llunyana,
un triomf mai assolit,
la boira més assentada
i el color tot esvaït...

Fan escales els mots

Fan escales els mots,

hi circulen els fets;

cap amunt pugen àgils

cercant arguments,

adduint uts i ets.

Cap a baix, busquen mots

per localitzar solucions als errors.

Troben baranes modernistes,

troben decorats graons,

troben a voltes ascensors.

Troben sempre prèvies reflexions.

I pugen, i baixen

o escalen de cop,

cauen de vegades

al pou cec dels vells mots...

***

Són veus

Són veus callades al marge

són sons dèbils de goles amb por,

són mots destinats a l'oblit,

són crits que es perden a l'aire,

són ais que nafren les nits.

Els engoleix cap al no res

la llum del matí,

els engoleix el primer brogit,

l'enrenou diürn,

el coixí sonor

del dia a dia...

Eren veus callades,

eren sons dèbils,

eren mots de l'oblit,

eren crits a l'aire

eren ais de la nit.