statcounter

dilluns, 15 de març del 2010

Danses










Danses dels raigs damunt la Terra,



jocs d'ombres entre les flors i les herbes...












Colors als ametllers




que anuncien primavera




quan l'hivern és fred present




i hi llencem mirades fugisseres




amb la càmera al davant




i els mots rimats ballant pel cap.




















Es col·loca cada paraula




al lloc més inversemblant




per convertir-se al final




en poema extemporani




que canta el caliu hivernal




bressolat per l'esperança




d'un seré oratge brillant




que un dia ens acaroni.




















Amb dits del vent pel pentinat




i sorra fina a tota la cara,




solemne airet del nord




per compassar-nos cada passa




amb la seda suau que ens filtra la llum a la mirada.















Danses dels raigs damunt la Terra,




jocs d'ombres entre les flors i les herbes...








Guspira, detonant

Guspira, detonant;



burjar i burjar



converses i expressions,



manllevar dos o tres mots



del noticiari de la tarda



per engegar un vers



i retratar un temps



de gelada i lent futur,



de blanc sobre les herbes,



d'enrenou entre els cristalls



que esdevindran cascades



sobre molses, a coves de fades.







I recrear aquell paradís



que s'allunya i s'amaga



pels racons del record



amb les paraules que algú parla...



Sobre el gris

Posted by Picasa

diumenge, 14 de març del 2010

De puntetes

De puntetes
va la lluna
va la lluna
de puntetes
va la lluna
cap al ball.




El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma

amb l'escuma,
el ball d'ones

amb l'escuma
que hi ha al mar.





De puntetes
va la pluja
va la pluja,
de puntetes
va la pluja
cap al ball.


El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma

amb l'escuma
el ball d'ones

amb l'escuma
que hi ha al mar.


De puntetes
va l'albada
va l'albada
de puntetes
va l'albada
cap al ball.



El ball,
el ball d'ones
amb l'escuma

amb l'escuma,
el ball d'ones

amb l'escuma
que hi al mar.

...

dissabte, 13 de març del 2010

Sóc el sol

Sóc el rei
del dia al cel,
i em passejo
i em passejo.

Sóc el sol
astre imponent,
llum i foc
al firmament.

Sóc l'alè,
alè de vida,
sóc la font
de cada ser,
sóc l'estel
que sempre et cuida,
tinc el nom
de sol-solet.

Jo et puc cremar la pell,
jo puc canviar el color del cel,
i m'amago perquè dormis
bressolat per molts estels.


divendres, 12 de març del 2010

No li cal a la lluna vaixell

No li cal a la lluna vaixell

no li cal avió, ni cotxe,

ni via, ni metro, ni tren;

no li cal a la lluna cap vel.



Viatja per les onades,

viatja solemne pel cel,

l'aixopluguen núvols i boires

i la màgia brillant del estels.



Corre per cims i carenes,

fa de la fosca nit un bell univers

farcit d'històries i llegendes

que fan adormir a grans i xiquets.