statcounter

diumenge, 19 de setembre del 2010

Gran passejada

Escombra setembre
els últims raigs de l'estiu,
ancora les nits estelades
i els vespres vora mar.

Esdevenen ara protagonistes
els espais amb fantasmes,
mitjons i mànigues llargues
i les peroles coent hores al foc.

Gran passejada solemne:
van entrant pluges i tempestes,
la fúria d'oblidades ventades
i les jornades de projectes plens de mots...

divendres, 17 de setembre del 2010

A poc a poc



Setmana rere setmana,
la monotonia llima a poc a poc l'enginy
com fan a muntanya les aigües braves
amb els tallants vèrtexs de granit.

dijous, 16 de setembre del 2010

Cada dia té una fragància

Cada dia té una fragància,
cada hora, un color
i les nits aromes de somnis
que apavaiguen la foscor.


Dilluns fa olor de llapis
dimarts de pèsols fins,
dimecres exhala núvols de tempesta
dijous és pintura a l'oli i vernís,
divendres, preludi airós de festa
i dissabte té l'aroma del paradís.
Diumenge fa olor de dolces pomes
que van perdent, ai!, el seu encís...




dimecres, 15 de setembre del 2010

diumenge, 12 de setembre del 2010

Ball de setembre

Foto: un dels patis de la Universitat d'Alcalà de Henares



Ball de setembre,
imatges, silencis i mots.
Ritme amb fèrrea tanca
que amaga al cor
aromes, llums i els sons
màgics del record.

Ball de setembre.

divendres, 10 de setembre del 2010

He vist

He vist les fulles seques
començant a envair el terra,
he vist la llum trista aquest matí,
he vist l'estiu ja quasi finit...

I els núvols que s'atansen
a un món bressol de gris.

Arriba un temps que ens tanca
als espais privats de cel.
I ens apreta entre parets,
ens afecta cos i cervell
i deriva els nostres somnis
cap a indrets fets de màgia, llum i vers.

dimarts, 7 de setembre del 2010

El curs neix

Gust de pluja,
remor d'aigua,
tardor incipient.

Dia núvol,
fresc l'ambient
i el curs
neix rabent
ple de dies i hores
que omplirem de farciments.

Les històries i problemes,
colors, plors, riures i deures.
Jocs, gargots i converses
i tantes, tantes coses diverses.


***

No són, no, infinites les vacances,
són nostàlgies retallades i enyorances...