statcounter

dimarts, 30 de novembre del 2010

Fuig novembre


Fuig novembre,
s'escola per la pica del va ser.

I empeny el temps
cap a un nou recer
fet d'absència i present.


dilluns, 29 de novembre del 2010

Aquest fred

Qui ha deixat la porta oberta?
d'on ve aquest fred que entra?
No hi ha a la llar prou caliu,
que la llenya crema lenta.

Aneu a cercar pinyes,
branquillons i herba seca
que farem gegant el foc.

Per espantar un fred feroç,
generar hores serenes
i foragitar l'alè gèlid, la tremolor...

divendres, 26 de novembre del 2010

Cara de lletra

Cara de lletra
i el dit sobre el text,
la veu que llegeix
els mots del paper.

Amb tota l'energia
a la mirada el xiquet
desxifra la vida
oculta del llibre
amb els sons que ha aprés.

I es meravella
amb històries de bruixes,
prínceps i guerrers,
estrelles de llum freda
o fantasmes que volen pel cel.

dijous, 25 de novembre del 2010

Transició

Salta, vola, el vent per damunt de la llenya,
estampa les fulles contra el mur del corral
i escampa el soroll de final de tardor a la vall.

Xiula, renega, rebota, rebufa, destarota el món vegetal
mentre les tardes s'escurçen i el dia s'ofega a la nit hivernal...

Salta,
vola,
estampa,
escampa,
xiula,
renega,
rebota,
rebufa i es calma.
El vent.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Fuig la mirada

Foto: Marbella



Fuig la mirada,
marxa enllà,
que la llum la crida
i la posa a ballar.

Amb pas del compàs
d'un ball ancestral
que ha embogit artistes
pel color divagant...

dimarts, 23 de novembre del 2010

diumenge, 21 de novembre del 2010

No et diem, Xavi, adéu




Foto: desert libi



(Un altre poema que hagués preferit no escriure)


És un regal la vida,
és el barret d'un mag
d'on treieres somriures,
somnis i passos de ball.

I unes ànsies severes
d'anar més enllà,
de viure la Terra
a ritme vibrant.

Et quedares a mitges,
se t'acabà viatjant,
traspassant la frontera
d'on ningú mai ha tornat.

Marxares amb el vent,
la sorra a les parpelles,
les imatges als ulls,
les mirades congelades
i el Photoshop a punt.

No et diem, Xavi, adéu,
parlarem sovint de tu
i del filet de la duna
i de la llera dels rius.

A la llum de la lluna,
contemplant la pluja,
campant al desert,
rient vora mar...

No et diem, Xavi, adéu