statcounter

dimecres, 11 de juliol del 2012

Lluny





Lluny de matinar al mig de la fosca,
lluny del fred tallant de l'hivern,
lluny d'aquell gener que mai no s'acaba
ens envolten els raigs generosos de l'estiu.

I ens duen la remor cridanera de les platges
i dels grills entre els grocs intensos dels camps
i la brisa càlida immensa de migdia
i les tardes gegants ofegades en llum.

Les nits són ara cases de la vida
sense portes ni sostres ni llenya ni fum,
són els nostres negres regnes directes,
són pantalles pels somnis esquitxats de futurs.

I de dia, els verds matisen els tons sota el sol
emmarquen les vives intensitats de les flors
i la terra, seca, demana a crits els beneficis de l'aigua
mentre les vacances ens bressolen amb onades de vida el cor.


dissabte, 7 de juliol del 2012

Llegir, llegir...

Ens frega la pell l'aire fresc nou del matí.
No ens calen iot ni ferrari ni avioneta per fruir
d'una jornada d'estrena, d'un pom d'hores per gaudir
d'un bon llibre d'aventures, d'un vol amb Saint Exupery,
de compartir la gelor amb Scoot o Amudsen,
o la por de ser atacats pels vampirs (ahhhhh!) a mitja nit...

divendres, 6 de juliol del 2012

De bon matí




Surt del llit de bon matí,
que la fresca t'espavila
i la lluna encara al cel
des de dalt curiosa et mira.

Alça't i busca un llibre
que parli de l'alegria de la vida,
solca-hi l'esguard pels negres mots
i trobaràs catapulta àgil pel nou dia.

Mira com la lluna s'acomiada.
Veus el sol entre les branques
i el misteri estrany de les ombres?
Mira com la brisa marina et pentina!
Mira com els núvols busquen mirall
i el troben circumscrit a la teva retina...

I ja ho tens tot. 
El cel, la vida, els mots,
el llibre...

dimarts, 3 de juliol del 2012

El teu camí





Desbrossar, a cada pas, el teu camí.

Arrencar les herbes seques i tallar els esbarzers
amb tota la precaució i guants gruixuts de jardiner.
Alimentar-te tastant les móres més madures,
les figues al seu punt i les nous o les ametlles
sense malmetre les branques del fruiters...

Fruir del cel cercant amb la mirada les ombres
veient com el ball del vent s'instal·la als arbres
mentre avances cercant els nous paisatges,
mentre et vas apropant a l'inabastable horitzó...

Sentir amb calma envolvent el cant dels ocells.
Volar sent parotet, mosca, abella o papallona
i anar buscant tots els colors entre les flors i els verds.

Caminar. Jugant, mirant, assaborint el teu camí.

Dia de sal





Dia de sal,
dia de sol,
dia de mar
de sorra blanca
i brisa com cal.

Blau i bany;
aigua serena,
llum zenital.

diumenge, 1 de juliol del 2012

Plou






Plou amb ganes, plou a dojo, plou valent,
cau la pluja que neteja, cau la pluja més potent
és la pluja que musica un gran concert.

Contra el terra, contra els vidres va caient.
Són les gotes més gruixudes de l'aigua transparent,
és la dansa altiva dels núvols que es desfan,
és la festa de la natura amb orquestra envolvent,
és un no parar, és tota la activitat al cel.

Promet vida generosa, promet boscos productius,
a l'horta i als fruiters bon regadiu
i a les bestioles existència llarga arreu, a tot arreu.

I ens refresca i ens recorda selves remotes i paisatges com pintats
i els monsons forts de la Índia i els xàfecs d'Ankor fent brillar l'arbrat,
i els camins de Burma, anegats, i les pluges infinites de temps passats...

I ara ja, m'agradaria guardar dins del cap les aromes i els senyals
de tantes pluges que fins ara a la vida, com aquesta, m'han mullat.







***


divendres, 29 de juny del 2012

Com un remolí





Com un remolí al mig del llac,
com una ventada de nit sobre el mar
aixecant a la platja altes onades,
com un llamp intempestiu a l'estiu.

Així, m'agita els dits un vers
que serà el primer vers.
I d'immediat voldrà companyia
cercant els que l'han de seguir.

I tots, com les potes d'un cavall desbocat,
seran parts d'un tot d'harmonia global,
seran poema arrenglerat amb mots ben posats (o no),
seran un ens amb entitat ell tal qual,
seran pregunta i resposta i explicació casual o causal,
seran remei, seran dubte, seran queixa, seran brisa normal,
seran ànsia o gel o aventura sobtada o estructura fractal.
Rima i ritme, cançó sideral.
Horitzó per unir llum i sauló,
per marcar la fi del camí
o situar a la vida qualsevol sensació.

I arribarà de cop el vers final
i així tancar amb clau i acabar
el poètic i únic i actual fluïd verbal...