statcounter

dimecres, 1 de maig del 2013

Estrenem el mes de maig






Estrenem el mes de maig,
caminem sota el sol, sota la pluja,
veient com la temperatura baixa i puja,
com un núvol ara amb el blau juga.

Estrenem un mes canviant,
ple de dies àvids de novetats:
poncelles que esclaten,
flaires de colors a l'aire,
nits que conviden a contemplar
constel·lacions al temple celestial,
camins vers horitzons llunyans
i tantes hores lluminoses per pensar...

És maig la sortida airosa de l'últim fred,
la mina per a l'aigua clara del desgel,
la imatge als boscos dels nous verds
i tants i tants piulars d'invisibles ocells.

Estrenem el mes de maig,
arribem ja a la rotonda de la vida.


dimarts, 30 d’abril del 2013

La nit?




La nit?
És el far dels poetes, 
el racó fosc de les lletres, 
l'amagatall dels somnis,
és el pou sense fons dels desigs... 

La nit!

Mar blau marí,
cel plagat de brillants,
horitzó extraordinari,
ombres a caprici
d'un vent que ja vol dormir.


dilluns, 29 d’abril del 2013

Esperem...






Esperem el mes de maig,
l'esperem obrint l'armari
contemplant un vestuari
que no podem fer servir,
doncs fa fred ara a diari.


Volem ja arxivar
jerseis, bufandes,
mitjons, mantes
i abrics estrafolaris.


Volem estrenar
les sedes primaverals
i jornades plenes de llum
al camí que ens porta al juny.


Volem que pari el vent,
que marxi aquest fred,
que la pluja s'esvaeixi,
que llueixi el sol al cel.


Volem que torni a ser el blau
el color diürn que ens acaroni
les passes per una primavera
que va néixer massa juganera.



*

dimecres, 6 de març del 2013

Brollen els mots

Brollen gota i esquitx,
brollen pluja i plugim,
i és avui el dia més núvol
el dia més gris, 
el dia generós i ric.


Ric en matisos
i tons especials,
ric en paraules de l'aigua
que cau i ens aixopluga,
que mulla, que canta i encisa.


S'omple el camp de llimacs,
s'omple de caragols i humitat,
s'omple d'esperança
i de vida nova esclatant.


Llisquen les gotes
pels arbres, herbes i fulles,
serenes s'hi queden estones
i amplien quietes cada detall.

Juguen a pintar racons,
a fer estrafolàries dutxes
per boscos, desnivells i flors.

Brollen els mots
entre milions de gotes,
la tènue llum i els colors...


dijous, 28 de febrer del 2013

És un poema


Paisatge d'hivern a La Rioja






Com una alenada d'aire fresc,
com els esquitxos del mar,
com les algues trenades
o com les flors que cobreix el gel...


Bufa i plou i ens aclapara un vers

que se'ns queda dins dissimulat, quiet
i nia i regna i de cop s'expandeix.
S'escampa. Demana més mots i creix.


És un poema després
que parla de vida o de sentiments,
del món que gira i alhora ens estira,
del camí aquell que vora el cim es perd.

D'una nit que venera milers d'estels.
Del cor que genera un pensament. O cent.
Del cel, del capvespre, del raig que ens escalfa un migdia d'hivern.
                      Del desig que s'escola un dia pels forats del temps.




(Poema publicat també al Blog del Dia Mundial de la Poesia :
http://diamundialpoesia.wordpress.com/aportacions/2013-2/isabel-barriel/



dimecres, 27 de febrer del 2013

M'agrada mirar-me el paisatge

Vegetació de febrer al Parc Güell



M'agrada mirar-me el paisatge,
veure com el cel va canviant
i amb calma olorar tanta flaire
mentre pel camp vaig caminant...


M'agrada fer total immersió al verds,
veure les flors noves dels ametllers
i sentir el brunzir de les primeres abelles
a l'aixopluc d'un hivern amb final.

M'agrada esperar la nit
amb la llum blava del capvespre
i tancar les finestres esperant
seguir demà, sota el sol, el camí.

dimecres, 6 de febrer del 2013

Passejar amb el vent





Passejar amb el vent,
sobrevolar els paisatges
i transformar en poemes
amb nitidesa aquelles imatges...

Endinsar-nos a la sorra
de les dunes al desert,
al permafrost de la nòrdica estepa
o desde la platja a l'onada més cofoia.

Ser poeta en la tempesta
diluint paraules a l'aigua,
enlluernant el vers amb el llampec
i la música dels mots al si del so.


Fugir després cap al cor de l'univers
enlairant-nos al globus del vers
lliscant entre els núvols incerts de la rima.

Fluir ja pel món subtil de la poesia
sense més bagatge que la lletra
arxivada a la càrstica dolina de la vida.