statcounter

diumenge, 31 de maig del 2009

Cada llum

Foto: Burano. Venezia.


Cada llum,
cada color,
cada reflex
del capvespre
justifican esperar una nova albada.



***

dissabte, 30 de maig del 2009

La nit a Barcelona

He vist la lluna al cel,
una lluna creixent
emanant llum prestada
enmig de la foscor estanca.

És monjoia de llimona
o arc sucós de dolça taronja?
És la lluna que ens bressola.

I el batec que flueix a l'ambient
amb suau brisa primaveral
i flaires de flors blanques
signen la nit a Barcelona.



Vaig veure una rosella




Vaig veure una rosella

que tenia un convidat:

era un bonic insecte
que hi havia allà parat.


Un vent lleuger bufava
per doblegar un pètal vermell de cop

que atrapà el cos de l'insecte

i el deixà a la flor incorporat.

Són coses de la vida que hi ha al camp;
entre espigues, herbes i roselles
hi ha un món super-extra-interessant
que cerca nostres mirades amb interrogants.




dijous, 28 de maig del 2009

Se'ns acosten les vacances




Se'ns acosten les vacances
per sorprendre'ns cada dia
amb matisos d'espectacle
i llocs que semblen de ficció
entre camins de novíssim transitar.

Flaires mai imaginades,
vespres d'aquarel·la i transició,
nits d'esplèndida foscor
i rius i camps i boscos
de juny, juliol i agost
amb sorolls llunyans o properes remors.

Pots estudiar llavors ocells en vol,
papallones resseguint pètals i flors,
els núvols que es desplacen
mutant del blanc al gris sedós
i camps tot collita o ja rostolls.

Pots pintar paisatges nous,
pots escriure contes màgics,
pots bastir maquetes d'àngels
pots somiar amb vaixells i nàufrags.
Pots dibuixar balenes blanques,
pots llegir llibres fantàstics,
pots construir naus espacials,
pots estudiar com es desplacen
les tortugues pels oceans
o jugar amb vehicles de motor antic i ranquejant.

Pots contemplar la lluna
quan de nit sembli un fanal,
que primer lluirà taronja
i més tard aquell poder blanc sideral.

Pots nedar cinquanta milles
per corrents marins de mars australs,
pots volar amb estels o ultralleugers,
pots simular viure vides
de mítics aventurers.


Cal, però, que sempre a les vacances
arxivis llums, colors, sons i cels
a la memòria, al cor i als papers
i així seran permanents en el temps.

Permanents en el temps...
i els podràs cercar al teu cervell
quan l'hivern sigui massa fred
i la monotonia quotidiana t'aboqui
a un pou de tedi i avorriment.





***

L'oratge és canviant

Gris, fred.
S'ha girat el temps
aquesta tarda
i la pluja ronda al cel.

Quin dia més complet!

Sol al blau més imponent,
regal d'un matí serè i plaent
i ja, un migdia amb vent
ha portat llum de tempesta.

I és què a la primavera
l'oratge és canviant i és valent,
juga amb el nostre abillament.
i sempre, sempre, ens guanya la batalla.




***

Blau plaent



Cel esfèric
color intens,
blau plaent
llum d'orient.

Matí lluent
de primavera,
ambient de festa
a la meva Terra,
ambient de festa
a la nostra Terra.


Cel esfèric
color intens,
blau plaent
llum d'orient.


dimecres, 27 de maig del 2009

Els poemes



Camparem amb els versos per l'espai,
llençarem veus d'harmonia a les galàxies
i expandirem pels hivernacles, fets esglai,
els poemes que bastim entre fal·làcies.



Cada mot serà llavors imprescindible,
i la remor que es desprengui del seu so
acaronarà amb dolç perfum nocturn de flor
cada tros de veritat lògica i tangible.



Tindrà així la poesia entitat vital,
hi serà arreu, com l'aigua és a la pluja,
com la tinta habita dins dels llibres,
com la música a una cançó de bressol...

Per si teniu uns minuts...

Manifiesto, de Nicanor Parra









Vídeo manllevat del blog http://bibliopoemes.blogspot.com , procedent de http://www.literalia.tv/

De l'escorça de la Terra




Fotos: Museu d'Història Natural. Lisboa

Tinc



-Tinc
tota la poesia a dins-
va dir un raig de lluna.


La expandiré pels prats,
els pous, els vents i les ciutats.
La expandiré a la mirada dels gats
quan saltin pels terrats.


I quan a trenc d'alba el sol em foragiti,
la vostra memòria col·lectiva serà arxiu diürn
del ball compassat de tots els mots dansants.
Serà la poesia un luxe al vostre abast.


Emmascarat el sol

A mida que avança el dia
el cel se'ns va ennuvolant,
queda emmascarat el sol
i la temperatura va baixant.

Perden brillantor els arbres,
unifica la llum els verds,
les flors es mouen amb el vent
i els pètals van caient.

Ja es prepara la tempesta,
els aiguats van de festa
per refrescar blat i roselles
i esquitxar-nos primavera.

Regalimen els terrats,
s'omple de bassals el terra,
aquells miralls que des de l'asfalt
ens tornen llum d'endevinalles.

Als camins, entre pedres i fangueig
i canals d'aigua ara tèrbola
que arrosseguen el que troben,
es reflexa ja el sol rei de la tarda.


I s'esvaeix de cop
aquell gris que fa basarda
per rebre un vespre acolorit,
antesala per lluir la màgia de la nit.

****

El primer gest



Treure el cap per la finestra,
el primer gest del nou dia:
beure la brisa amb avidesa
i sentir les llums amb alegria.

Endevinar hores plenes de vida
per traginar l'alè amb sensatesa
sota aquest blau lluminós de primavera
pels camins que dissenyem sobre la Terra.

I viure-hi amb afany,
un somriure a la mirada
el cervell abocat al món
i la paraula assossegada...




***

dimarts, 26 de maig del 2009

Els dies de maig

Brillants, els dies de maig
llueixen llargs al calendari.

Farcits d'hores de llum,
inquietes, superbes, externes,
amb ocells en simfonia,
i pluges d'aigua tot rebombori.

Amb ventades rebentades
per les esbufegades dels trons.

Solemnes cels blaus marins
inacabables cada vespre,
solcats pels estels més peregrins
que instauren la nit entre els nespres.

I els cirerers i les roses i els préssecs
perfumant l'atmosfera i els camps i les hortes
i els marges i els jardins i les cases
i els nassos i els ulls i les boques.





***


Totes les essències




Aixafo el drac de la malenconia

i els cucs alats que leviten amb les queixes:
calen, per distreure'ns la mirada, bioluminescències
que de nit atorguen les cuques de llum a la gran boira.

I així, de la natura totes les essències
perfumaran amb pulcritud les nostres fes.

I creurem que el futur serà transigent,
i creurem que el temps exercirà justícia,
i creurem que el món girarà amb harmonia
i creurem que per sempre més
viurem entre la rauxa i la follia.



***

A la barana dels teus dits

Cel blanc,
dia espès
han cobert
el teu matí.

Pesa a l'ambient
un son antic
que no ha esvaït la nit,
que es fa palès
a la barana dels teus dits,
quan et refregues les parpelles
amb els dos índexs doblegats
abans de posar-te les ulleres,
després de deixar el llit d'un salt.

I ja, amb la vida pel davant,
les llums t'ompliran les hores.



Text que participa a la convocatòria de Jesus M. Tibau del no-joc literari de maig, que apareix al seu blog "Tens un racó dalt del món".

Passejar per Lisboa







Sota la llum oceànica,
furtiva, lleugera i sagaç
estil pintura de Seurat.

L'estuari amb transatlàntics
contemplats pels navegants
i els carrers amb vies i tramvies,
l'ambient descrit a poesies
i un passat literari a cada pas...

Passejar per Lisboa
amb Camoens o Pessoa.

Passejar per Lisboa
i deixar-te segrestar
per la flaire de flors blaves,
aquelles que plouen
des dels arbres a l'asfalt.


dilluns, 25 de maig del 2009

Dracs marins

Coses de Fernando Pessoa

Foto: Lisboa (Túmul dedicat al poeta Pessoa, claustre de "Os Jeronimos")

diumenge, 24 de maig del 2009

Alè i vida

Des de la terra dels poetes,
puc escriure moltes lletres.
El millor, però
és aquesta sensació
d'un fluït que m'arrossega
per una Lisboa emblavida,
tota ella alè i vida.

divendres, 22 de maig del 2009

Ser poeta

Ser poeta
és assaborir la primera llum de l'alba
col·locant als camins miralls amb calma.


Ser poeta
és calibrar el gruix de la fulla més alta
quan, impulsada pel vent, és a punt de caure.


Ser poeta
és morir una mica amb cada gota que plou
i ressuscitar palpant l'espurna d'una esquitxada.


Ser poeta
és ordenar en filera els mots que reverberen
al pou dels records, segrestats ja pels projectes.


Ser poeta
és recitar la música i cantar i dansar i pintar
al pentàgrama que dibuixen els fantasmes.


És somiar, renegar i riure.
És cridar, sobtar i reviure.
És escriure per sobreviure.
És parlar amb lletres dúctils,
és bastir un text rimant els mots,
és llegir llavors vives entre els rocs...

***

Solemne desfilada

Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla;

surten, lletra a lletra,

amb la presència coordinada,

doncs no pot estar al final

la que al inici està destinada.


I així, com la pluja que s'estimba sobre el mar,

cauen els mots, i s'aiguabarregen amb cada pensada

per anar bastint amb ritme la rima poemada.


Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla.




Núvols




Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
ens il·luminin els maigs
i facin florir les poncelles.



Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
beneeixin els prats
i regalin tots els verds a l'herba.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
estirin amunt les espigues de blat
i s'estimbin al pètals de cada rosella.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
desglacin als cims el gel
i atorguin aigua a les rieres.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
que volen sentir cantar els ocells
i contemplar l'esclat sublim d'aquesta primavera.


***

dijous, 21 de maig del 2009

Inaugurem el futur

Il·lustració: Dolors Todolí



Papallones i roselles

fem complot
-amb d'altres insectes i flors-
i creixem agosarades
per fer contentes les nostres fades.

Les que planten numerets,
les que agafen la collita,
les que compten els versets,
les que dibuixen poesia.


I amb el cel ple de núvols i estels
inaugurem una altra etapa de la vida.



Post mil (1000)

Il·lustració: Dolors Todolí

Aquest és el post mil
d'un blog de poesia
que va néixer ja fa temps
i creix una mica cada dia.

S'alimenta de la vida,
s'abasteix amb pulcritud
de paraules cada minut
coreografiades per la rima.

Hi ha festa avui al blog
amb ball, sarau i alegria,
que no es celebra cada dia
tenir a dins mil posts.

Solemne i feliç
acumula mots el lloc
amb dibuixos i fotografies
per il·lustrar tanta poesia.

Tanta poesia...




A la selva


Calor i suor extrema
quan camines per la selva.

Ombrívol territori
amb flora exuberant,
animals que s'amaguen
i temperatura constant.

Se sent la remor
d'una trama molt activa,
sorolls inversemblants
i la màgia de la vida.




Per la sabana



Passejar amb el cap per la sabana
entre les herbes daurades.
Contemplar el guepard que fuig,
la zebra, el nyu i la gasela a la plana.

Esperar a que arribin la girafa,
l'elefant i l'òrix vora l'aigua
i que el lleó no tingui gaire gana...


Passejar amb el cap per la sabana
entre les herbes daurades.



***

dimecres, 20 de maig del 2009

La girafa

Il·lustració: Dolors Todolí




Passeja esvelta,

passeja altiva,
sense estirar el cap
arreu arriba.

A les fulles de dalt
d'acàcies grans,
als brots més tendres
i a les punxes fines.

És la girafa l'alt animal
que sense estirar el cap
arreu arriba.






L'estiu al cor


Arribarà un dia la revetlla
i el cel fosc s'omplirà de llums;
colors, estels i focs
ens duran l'estiu al cor.

I totes les espurnes
seran ben rebudes,
i l'or als camps
i els grills cantant
i les tardes inacabables
i el temps de jeure al ras
fins que ens regalimi
el cansament pel nas.

I oblidar mirar el rellotge
i niar a un racó d'ombra
per llepar el millor gelat.
I anar, amb fal·lera pel bany,
a tota pressa cap a la platja
i capbussar-te fins crear alarma:
-aquest nen s'ha ofegat!-
i sortir a superfície d'immediat,
i tornar-te a banyar...


Arribarà un dia la revetlla
i el cel fosc s'omplirà de llums;
colors, estels i focs
ens duran l'estiu al cor.


***

Al nou dia

Encantar-te amb la primera llum del sol,
prendre l'alè a la brisa matutina
i oferir-li la benvinguda amb un somriure
convidant al nou dia a que maltracti la rutina.

Fer entrar sorpreses a les teves hores,
regalar-les hi als altres vianants,
i encarar, amb delicadesa de la pluja de maig,
les entropessades, ensurts i estralls.

I esperar que llisqui el matí vers el migdia,
i que la tarda ens aculli amb beneplàcit,
que el capvespre allargui llums cap a la nit
i que els estels ens beneeixin els somnis.

dimarts, 19 de maig del 2009

Copsar la llum



Copsar la llum del final del dia,
veient el cel blau marí
de la mar més transparent i fonda.

Rebre reposadament la nit
i deixar que entri per la finestra
fins que aixoplugui els nostres somnis.




****


Sortirem de casa

Sortirem de casa
a esfilegar malsons,
a esvair la boira
a esponjar el món.

I el negre absolut
romandrà al pou profund
per reflexar la llum
i ser un mirall pels ulls,
acer pel cervell
i contenidor d'imatges.

Sortirem de casa
per la catifa blanca.



***

Viurà Benedetti

Estiren els dies les hores de llum,
llueix cada flor son perfum
i es fa etern el blau profund del capvespre.

Es fa etern
fins que la nit sucumbeix al negre
i cada estel fila al cel lluminària celeste.

I llegirem poesia
i a la nostra veu
viurà Benedetti per sempre.



dilluns, 18 de maig del 2009

Vermell i blanc i verd


Vermell i blanc i verd
i tot el sol per sobre
per ressaltar cada color
fins que arriba
el vespre amb to de coure.

I de nit,
veurem les roses blanques
i al seu voltant, masses voluminoses d'ombres.



De seda


De seda les ventades,
d'aroma fresc cada remor,
al panorama, llum sobtada
i l'estiu a la porta d'entrada.







***

dissabte, 16 de maig del 2009

Endevina, endevinalla




Endevina, endevinalla,
quantes flors hi ha a aquesta tanca engalanada?

Endevina quina rosa és la més blanca.
Endevina si he trobat ja la més fina.
És el plural més gran de rosa blanca,
és la progressió més exquisida,
són mil pètals,
és la seda clara que es mira el blau candent,
és la màgia amb flaire sota el cel,
la profusió més insistent
de les roses impetuoses
que ara, ja, es multipliquen solemnement.

Vora la riera de Cistella
que certifica sa presència amb el verd
més ombrívol i frondós,
a redós de cada raig de sol de primavera.

Que tan sols és soroll d'aigua clara
i vitalitat sublim d'aquella heura
que escala el tronc gris dels arbres de ribera.

Endevina, endevinalla
quantes flors hi ha a aquesta tanca engalanada?

Si encertes la resposta pots guanyar un premi gloriós:
visitar els carrers polits i les cases sobiranes,
la plaça amb moreres i plataners,
l'església portadora d'art i de temps.
I l'Hort del Capellà, aquest museu al ras
admirat des de dalt
per les orenetes, els falciots i els ballesters,
que atorguen so i moviment al cel d'un maig brillant.


Endevina, endevinalla...

divendres, 15 de maig del 2009

L'endemà

L'endemà de la pluja
llueix un sol transparent i visceral
que acompanya brises fredes.

Retall hivernal
que apedaça un cel de primavera
per treure de les cavernes
el resorgiment de la vida plena.

Brunzirs, càntics i remors,
perfums sonors de l'abundor...


***

dijous, 14 de maig del 2009

Xàfec (Coses de la primavera)


Cau ara un xàfec sorollós
carregat de fredes ventades
amb música d'intermitència harmonitzada
per un cíclic ritme aquosament agrest.

I és què la primavera
ens regala un oratge de canvis sobtats,
freqüències pluvials de variada gamma,
temperatures gèlides
i, per acabar-ho d'adobar,
calors estiuenques sense avisar.

Se'ns omplen els pantans,
floreixen els nostres camps,
el mar verd s'engronxa
en les onades del vent
-entre rosella i rosella-
mentre canten les aloses.

I quan surten els estels
ja podem mirar tranquils al cel
sense por als esternuts,
que amb una manta lleugera
aguantarem bé uns quants minuts,
aguantarem fins que la son ens tanqui les parpelles.



***



***

Jugaven als escacs

El cavallet i la sirena
jugaven als escacs:
s'instal·laren a l'arena
d'una illa al mig del mar.

Els cargolins se'ls miraven,
els crancs volien participar,
la sirena s'enrocava,
el cavallet no parava d'atacar.

Mentre el sol ja declinava
i l'horitzó es delia en mil colors
la partida continuava
fins que la nit els aixoplugà.

I és així com el joc
va quedar sense final,
i, com ens passa a la vida
si no ens morim de manera repentina,
demà - van dir el cavallet i la sirena -
seguirem amb la partida.



***

Pa amb oli

Pa amb oli

(Coses d’abans)




Pa amb oli i sal,

el berenar de cada dia,

i quan arriba festa gran,

xocolata amb ensaïmada.



Al matí, una torrada

i un got de llet ben ensucrada.



El pollastre, un luxe a taula,

i el gelat, un dia a l’any.





***

Sense res més

Sense res més a la pantalla
que la llum superficial
ballen les falanges
amb ritme pel teclat.

I apareixen les lletres,
van sortint, tot significat.
Surten els versos del poema,
queden escrits i estampats.

Queden amb l'esperança
d'una mirada vitalitzant
que la lectura les faci,
com ara, saltar i ballar.


dimecres, 13 de maig del 2009

Textura





Art a la natura,
color, forma,
estructura i textura.

Modela a la sorra el vent
aquesta escultura.




És el primer vers

És el primer vers
el més difícil d'escriure,
el que estirarà tot el text
que li cal al poema per viure.

Flueixen després
els mots adients
per explicar idees i/o sentiments,
els que reclamen records,
els que evoquen matisos, olors i colors.

De entre tots,
els imprescindibles mots.



Llumins de la perifèria



Espurnes, cercles,

onades de llum,
llumins de la perifèria
que matisen colors
i exporten les dèries
al món exterior.




****

Al racó de les joguines

Al racó de les joguines
seuen fines quatre nines,
sols una és de porcellana
i les altres són de drap.
Un cavall mig malalt
fet de fusta i despintat
les contempla des de dalt.
Un teatre de cartró,
els soldadets de plom
i un retrat de les cosines
decorant la llar de foc.


Tot això és el que hi havia
al racó de les joguines.




***



Vestimentes d’abans


Les persones elegants
duien un barret al cap,
vestits de teles fines,
pells, llacets, xals i xalines.


Seda blanca emmidonada,
faldilles llargues
i la perruca engominada.
Sabates negres de xarol
la festa assenyalada
i, per cada dia,
roba vella apedaçada.


Les persones elegants
duien un barret al cap,
vestits de teles fines,
pells, llacets, xals i xalines.



*****

Ball de primavera

Ballen les branques,
ballen els verds,
ballen els arbres,
ballen els núvols,
balla de nit un reguitzell d'estels.

S’animen les flors,
abelles i papallones
entre les flaires i els colors.
Volen les orenetes,
volen avions, vents i falciots.

S’animen les bruixes,
canten els bruixots;
ballen i volen les fades,
llisquen i juguen
pels raigs daurats del sol.

*****

dimarts, 12 de maig del 2009

Mil perills


Il·lustració: D.Dudin (9 anys)



Apressava la tortuga

el seu pas ranquejant,
doncs ensumava al seu voltant
mil perills que la empenyien a la fuga.

Corria per la platja cap al mar,
que qualsevol depredador la podria capturar
per fer-se aquella nit un entrepà de tortuga.
Són, aquests, assumptes complicats de la natura.


***

Poema de por, por

Em van xuclar la sang
tots els monstres, tots els monstres,
em van xuclar la sang
i se la endugueren cap a dalt.


Em deixaren sense vida,

em deixaren ressecat.


Sóc jo ara mòmia errant
i els vius, vampirs que van xuclant.

No hi ha més gran desgràcia
que aquest món de mort i sang.

No hi ha més gran desgràcia
que ser mòmia i anar errant.


******