Rovelló

T’amagues sota l’herba
a la vora del camí.

T’amagues
fins que et vinc a descobrir.

Sota el sol
o amb la foscor
has sortit a la tardor
ets un tresor
regal del bosc,
ets un diamant
torrat al plat.

T’amagues sota l’herba
a la vora del camí.

T’amagues
fins que et vinc a descobrir.

Un cistell ple de bolets

Un cistell ple de bolets
trobats aquest matí entre la molsa,
la olor humida sota els peus,
herba mullada i terra flonja…

Els pins que ens fan ombra
tot pujant per la solana,
els prats encara blancs amb la gebrada
i el desig a la mirada
de veure fredolics per menjar-ne a la vesprada.

El raïm més dolç

És el raïm més dolç,
de la vinya més preuada,
ha pres el sol d’estiu
i del hivern, la gebrada.

De nit al cel, l’estelada
i de dia llum fins la vesprada;
cada gra ja a punt d’esclatar…
Si plou ara, tots a tremolar,
doncs no convé l’aigua
abans de veremar.

Provem el raïm més dolç
de la vinya més preuada,
que d’aquí a una temporada
serà vi, vinagre o cava.

Camagroc, camagrocs

La teva perspectiva inferior
em delata ta presència,
veig quan pujo sender amunt per la pineda
que sembles un bolet de passarel·la,
que vesteixes el teu peu amb groc del sol,
que creixes esvelt per sobre de l’herba,
que la molsa comparteix amb tu la terra...


I, ironies del nostre bosc,
et camufles de seguida
com si fossis una fulla o una pinya,
dissimulant sota un barret cobert de fosc,
acompanyant a tots els altres camagrocs.