dilluns, 27 de març del 2006

Cangur


Saltes alegre pel camp australià
fugint del passat i anant sempre enllà
amb els teus fills com un bon marsupial.
Oh cangur saltarí!
quina pena que no vinguis aquí.

dimarts, 21 de març del 2006

Mona de Pasqua


Mona de Pasqua
La mona, ih, ih!...
la mona és aquí.

Xocolata cremosa
la gallina hi reposa.

Molts ous petitets
d’aire farcidets...

La mona, ih, ih...
La mona és aquí.

Melodia



Hi ha un concert
al bosc de pins,
hi ha un concert
amb melodia.
El pit-roig està cantant,
li contesta l’oreneta,
el pardal marxa volant,
la granota està contenta.
Hi ha un concert
al bosc de pins,
hi ha un concert
amb melodia.

L'albada


L’albada

Surt el sol
de matinada,
fuig la nit
i és l’albada.

Camp de primavera


Camp de primavera

Passeja l’aroma
del camp sota el cel,
passeja l’aroma
per sobre del verd.
Hi ha tints molt variats
per l’herba escampats,
blaus, liles i grocs
fan el camp de colors.
Ha plogut i fa sol,
s’il·lumina un flor
que atreu a l’abella
com el cuc a l’arpella.

dilluns, 20 de març del 2006

Així

Així comença la primavera:

ha marxat el fred

i l’escalfor primera

fa matinar al sol

i la comparsa de la terra.

És el mes de març

i surten els animals.

Canten els ocells

i volen les papallones,

perfumen l’ambient les flors

amb mil aromes i colors.


divendres, 17 de març del 2006

Metrònom primaveral




Cau l’aigua a saltirons
pel desnivell de les muntanyes
entre molses i falgueres
quan despunten les poncelles
d’orquídies, lliris i violetes.
Li marca el ritme un metrònom primaveral
que fa dansar la natura
amb llur propi pas de ball
mentre es va escurçant la nit
en benefici del temps solar.
Despunten els conreus
se’ns fan accessibles els senders,
pren color la terra,
i el cel esdevé ombrel·la
de pastors gossos i ovelles.

dimecres, 8 de març del 2006

Al poble


Al poble

Hi ha un gat
que s'ha amagat,
ha entrat per la gatera
d'una casa abandonada
altre temps engalanada.

Una mica més enllà,
asseguts a un banc de pedra,
la xerrada fan petar
uns avis d'abans la guerra.
L'un és sord,
l'altre no hi veu,
però entren amb el gat,
amb el cap fan la visita,
i recorden que a la casa
hi vivien uns senyors
que moriren sense flors.


El mig cec
està content
de sentir el gat com miola,
el vell sord
està content
de veure el cec com xiula,
ambdós s’acomiaden
amb el sol a la mirada
i la veu atrafegada
tot sabent que a l'endemà
el gat també hi serà.