He viatjat a un ametller
cobert de flors rosades
plantat fa temps
a un camp rogenc
vora unes pedres eternes.
Esparregueres i romaní,
carrasca i algun pi
posen verd a aquell paisatge,
que els borrons dels fruiters
són encara poc visibles.
I els cels són infinits,
de colors indescriptibles,
amb llums del blanc al gris
entre núvols increïbles.
dilluns, 26 de febrer del 2007
dijous, 22 de febrer del 2007
Poemes de biblioteca
I
Arraulit vora un atles antic
t’he trobat jo, ratolí.
Et veig amb el bigoti encongit,
espantat, amagat i embadalit.
Ja pots ratolinet viure tranquil,
que et buscaré un indret pel teu repòs,
perquè visquis sense temors
i amb aliment per fer un mos.
No li diguis a ningú,
serà un secret entre tu i jo
viuràs al costat de l’ordinador
amb llum, vida i escalfor,
menjaràs bon esmorzar
(les engrunes del meu entrepà).
Seràs un gimnasta per la taula,
rebràs carícies dels meus dits
viuràs per sempre connectat
i el nostre amic serà el teclat,
ratolí, amic fidel il·luminat !
II
La lluna aquesta nit
ha entrat per la finestra
i ha deixat un raig de llum
pujant paret amunt.
S’ha fet de dia,
ha caigut el raig a sobre un llibre
que quan matina i s’espavila
li enganxen les lleganyes tots els fulls.
L’anima el raig i el fa reviure,
el transforma en desitjat.
Respira fort i de cop el llibre
és l’exemplar més estimat,
doncs la màgia de la lluna
li ha atorgat un toc sagrat.
Tothom se’l disputa,
tothom el vol llegir,
corrents va de mà en mà,
doncs un bocí de llum de lluna
l’ha deixat tocat.
III
Cansats de pols els diccionaris,
ferits de vibracions els llegats,
despintats els lloms daurats
i esmorteït el color dels breviaris...
Cada exemplar des d’avui
tindrà un cuidador- i - padrí
que vetllarà pel benestar
del tresor bibliòfil d’ací.
IV
Sense espelmes ni encens,
sants amb corones ni angelets,
el temple de les lletres
t’encén mil flames al cervell.
T’omple el cor d’aventures
i el dia de preguntes,
els somnis d’esperances
i el cap de bons desigs.
Pots volar sobre els deserts,
veure tresors al fons del mar,
ser un assassí amagat a la boira negra de la nit
o un feliç aventurer entre camps de blat daurat.
V
Una biblioteca...
És el temple de les lletres.
És la seu del gran saber.
És la cuina dels projectes.
És el taller dels llenguatges.
És l’hotel dels idiomes.
És el mirall del cel obert.
És la pantalla del univers.
És el temps de glòria i goig.
És el kleenex per mocs i plors.
És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.
És el cau de les respostes.
És l’origen dels interrogants.
És el teatre dels éssers tintats.
És el museu de temps passats.
És la bodega d’una gran collita.
És el fum del foc sagrat.
És la vareta de les fades.
És el color de l’estiu al camp.
És el reducte del record.
És l’emoció del nouvingut.
És el vent de la renovació.
És el fanal de tots el calendaris.
És el refugi de la por.
És el pou de l’aigua fresca.
És el silenci i la remor.
És l’alegria de la vida.
És el botí de la cultura.
És el cofre immens dels mots.
És el laboratori de la creació.
És el telenotícies dia a dia.
És el molí dels cavernícoles.
És el mar de la serenitat.
És la lluna al meu terrat.
És de l’espiga el gra de blat.
És l’estam a la flor del safrà.
És el diamant que cada poble ha d’admirar.
Arraulit vora un atles antic
t’he trobat jo, ratolí.
Et veig amb el bigoti encongit,
espantat, amagat i embadalit.
Ja pots ratolinet viure tranquil,
que et buscaré un indret pel teu repòs,
perquè visquis sense temors
i amb aliment per fer un mos.
No li diguis a ningú,
serà un secret entre tu i jo
viuràs al costat de l’ordinador
amb llum, vida i escalfor,
menjaràs bon esmorzar
(les engrunes del meu entrepà).
Seràs un gimnasta per la taula,
rebràs carícies dels meus dits
viuràs per sempre connectat
i el nostre amic serà el teclat,
ratolí, amic fidel il·luminat !
II
La lluna aquesta nit
ha entrat per la finestra
i ha deixat un raig de llum
pujant paret amunt.
S’ha fet de dia,
ha caigut el raig a sobre un llibre
que quan matina i s’espavila
li enganxen les lleganyes tots els fulls.
L’anima el raig i el fa reviure,
el transforma en desitjat.
Respira fort i de cop el llibre
és l’exemplar més estimat,
doncs la màgia de la lluna
li ha atorgat un toc sagrat.
Tothom se’l disputa,
tothom el vol llegir,
corrents va de mà en mà,
doncs un bocí de llum de lluna
l’ha deixat tocat.
III
Cansats de pols els diccionaris,
ferits de vibracions els llegats,
despintats els lloms daurats
i esmorteït el color dels breviaris...
Cada exemplar des d’avui
tindrà un cuidador- i - padrí
que vetllarà pel benestar
del tresor bibliòfil d’ací.
IV
Sense espelmes ni encens,
sants amb corones ni angelets,
el temple de les lletres
t’encén mil flames al cervell.
T’omple el cor d’aventures
i el dia de preguntes,
els somnis d’esperances
i el cap de bons desigs.
Pots volar sobre els deserts,
veure tresors al fons del mar,
ser un assassí amagat a la boira negra de la nit
o un feliç aventurer entre camps de blat daurat.
V
Una biblioteca...
És el temple de les lletres.
És la seu del gran saber.
És la cuina dels projectes.
És el taller dels llenguatges.
És l’hotel dels idiomes.
És el mirall del cel obert.
És la pantalla del univers.
És el temps de glòria i goig.
És el kleenex per mocs i plors.
És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.
És el cau de les respostes.
És l’origen dels interrogants.
És el teatre dels éssers tintats.
És el museu de temps passats.
És la bodega d’una gran collita.
És el fum del foc sagrat.
És la vareta de les fades.
És el color de l’estiu al camp.
És el reducte del record.
És l’emoció del nouvingut.
És el vent de la renovació.
És el fanal de tots el calendaris.
És el refugi de la por.
És el pou de l’aigua fresca.
És el silenci i la remor.
És l’alegria de la vida.
És el botí de la cultura.
És el cofre immens dels mots.
És el laboratori de la creació.
És el telenotícies dia a dia.
És el molí dels cavernícoles.
És el mar de la serenitat.
És la lluna al meu terrat.
És de l’espiga el gra de blat.
És l’estam a la flor del safrà.
És el diamant que cada poble ha d’admirar.
dimecres, 21 de febrer del 2007
Quaresma
Dimecres de cendra
marxa en Carnestoltes
i arriba la Quaresma,
una vella amb set cames,
un bacallà a cada mà
i quaranta dies per meditar.
Arquitectes
Materials de construcció,
dissenys i vibració...
Arquitectes, feu projectes
que volem sostres ben ferms,
parets fortes amb finestres,
aixoplucs als quatre vents.
Cases pels nostres,
cases per tots,
cases pels pobres,
cases pels mots.
Arquitectes,
feu projectes
d'edificis,
de casetes,
biblioteques,
gratacels,
balnearis
i hotels.
divendres, 16 de febrer del 2007
Somni
Vas entrar amb els ulls a dins del llibre
i et quedares allà a viure.
Sobrevolant el camp de blat,
prenent el sol de migdia,
contemplant els colors dels núvols
i esperant que el capvespre
obrís pas a una nit d’estels brillants.
Presidint llavors la lluna el món
somiares despertar amb la màgia de les lletres
i esmorzar poemes ben rimats.
Ratolí
Ja fa fred
a la paret,
i a les lleixes
tu t'escalfes.
I apareixes,
ratolí,
et decideixes
a sortir.
Et passeges
entre els llibres,
et passeges
pels papers.
No te’ls mengis,
no encara,
ratolí!
No te’ls mengis,
ratolí!...
que són llibres
per llegir.
Al cel
Al cel, el sol.
Al sol, el foc.
Al foc, la llum.
El cel, el sol, el foc, la llum...
Tot es fica dins de l’ull.
Al sol, el foc.
Al foc, la llum.
El cel, el sol, el foc, la llum...
Tot es fica dins de l’ull.
El gat
El gat
Es belluga el color al cel,
es tanquen les umbrel•les,
l’hibiscus dorm ses flors,
el sol toca l’horitzó.
Arriba puntual
el gat pèl lleopard,
apareix mai sé per on,
salta alçant les potes del davant
des de sa mida gran
i gresca d’ésser jove.
Em mira transparent
i s’amaga rera el vent.
No atrapa les papallones,
mai no caça els mosquits,
persegueix aquella fulla
d’una tardor avui prematura...
Només corre, només juga.
S’acaba l’espectacle
amb un plat de llet al terra,
llengua blanca llepant
i la nit d’estiu mirant.
Es belluga el color al cel,
es tanquen les umbrel•les,
l’hibiscus dorm ses flors,
el sol toca l’horitzó.
Arriba puntual
el gat pèl lleopard,
apareix mai sé per on,
salta alçant les potes del davant
des de sa mida gran
i gresca d’ésser jove.
Em mira transparent
i s’amaga rera el vent.
No atrapa les papallones,
mai no caça els mosquits,
persegueix aquella fulla
d’una tardor avui prematura...
Només corre, només juga.
S’acaba l’espectacle
amb un plat de llet al terra,
llengua blanca llepant
i la nit d’estiu mirant.
Hi ha un gat al meu jardí
Hi ha un gat
al meu jardí,
hi ha un gat
gris i tigrat.
Ve al matí
quan jo esmorzo,
em mira atent
i jo li dic:
-Què vols gatet
que jo et doni?
Què vols gatet
que et doni jo?
Si vols fuet,
te’n donaré.
I si vols llet,
també ho faré.
al meu jardí,
hi ha un gat
gris i tigrat.
Ve al matí
quan jo esmorzo,
em mira atent
i jo li dic:
-Què vols gatet
que jo et doni?
Què vols gatet
que et doni jo?
Si vols fuet,
te’n donaré.
I si vols llet,
també ho faré.
Sota la lluna
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!
Cada nit una lluna
enamora a mil gats.
I cada gat pensa
tenir més sort
que els altres gats.
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!
Cada nit una lluna
enamora a mil gats.
I cada gat pensa
tenir més sort
que els altres gats.
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!
dijous, 15 de febrer del 2007
Tot el blau
Tot el blau al cel
ha acumulat avui un hivern
disfressat de primavera
incipient, renovadora, intensa.
Llum a l'aire:
se'ns escapa la mirada
rere una gavina despistada
que fa alta una volada.
I en tancar els ulls
il·lumina el sol la vista interna
amb la il·lusió d'endevinar
l'atmosfera de vida plena.
ha acumulat avui un hivern
disfressat de primavera
incipient, renovadora, intensa.
Llum a l'aire:
se'ns escapa la mirada
rere una gavina despistada
que fa alta una volada.
I en tancar els ulls
il·lumina el sol la vista interna
amb la il·lusió d'endevinar
l'atmosfera de vida plena.