dijous, 19 de juliol del 2007

Flotar

Flotar sobre el mar
amb els ulls tancats.
Braços i cames oberts,
aigua a tota la pell.
Escoltar profunditats,
sons greus d'ultramar.

Treure a la superfície
front, pòmuls i nas
per notar un cert contrast
entre el fred del mar
i el sol que escalfa la sal.

Hibiscus



Arquitectura floral

que col·loca vermell lluminós
sobre el verd més frondós.

Corol·la pentagonal
efímera, potent i cabal
sota el sol sublim i gran.

Els estams sobresurten,
semblen espiar el vent
que comença a dansar.

Són les flors dels hibiscus,
color per contemplar,
quins bonics exemplars!

Papallona blanca

Papallona blanca
vola irregular,
per sobre la gespa
va cap al roser.

No troba una rosa,
que el roser no floreix.
Fuig la papallona,
vola i no la veig.

Mogut el mar

Mogut avui el mar,

que desplaça l’aigua

amb ritme sonor.


Contacte inacabable

d’onades perdurables

amb la platja de la cala.


Venen veloces

amb escuma cavalcant

i és lent el retorn

de l’aigua ondulada.


Deixen en marxar

una banda ampla

de sorra mullada

tota pentinada

i flanquejada

per les roques brillants.


Ens sobrevola una gavina

als quatre banyistes

que mirem cap al mar.


Continua una cantarella, esquitxades

de l’aigua que a embranzides

modela una costa espectacular.





17-7-07

dimecres, 18 de juliol del 2007

Peixos petits

Són diminuts els que s'acosten a la platja,
s'arrisquen a nedar quasi sense fons
i la transparència els posa en evidència,
l'aigua neta els delata...

Són els peixos petits
que neden entre les roques,
la sorra, el sol i les boies.

dimarts, 17 de juliol del 2007

Lluna i boira

Ha sortit la lluna aquesta nit
quan la claror a l'oest perdurava
i l'últim raig de sol es veia encara.

Fina, estreta, equilibrada,
lluminosa i acompanyada
per un estel de llum intensa.

D'immediat, quan la foscor regna del tot
i no és transparent el seu entorn,
la lluna tendeix poc a poc al color foc.

I ara, una boira de novel·la londinenca
arriba, arriba de cop i ho esborra tot.


Formigues al portàtil

Passegen les formigues
tan tranquil·les pel teclat
ignorants del risc vital
que troben a cada pas.

Portar el portàtil al jardí
comporta un cert perill;
cada lletra, un possible cop mortal,
cada signe, un repte pel pobre animal.

I no paren de passejar
les formigues pel teclat...

Patrimoni immaterial de la Humanitat: la dieta mediterrània


Nota:aquest poema té una versió per a persones adultes (amb cafè i vi i cervesa) que podeu trobar al blog http://ibarriel.spaces.live.com (es pot arribar directament des d'aquí clicant a l'esquerra, on posa Blog de blogs).

Les persones infantils han de beure llet, aigua i sucs; mai begudes alcohòliques.




Ensumar aromes de pi
quan t’aixeques al matí,
contemplar el blau del cel
esmorzant un tall de síndria,
pa amb tomàquet i fuet
i un got de llet a la gespa del jardí.

Anar al mar,
que et bressolin les onades la mirada
i al nedar tastar l’aigua salada.

Visitar un bon restaurant
amb terrasseta a la plaça
i demanar la fideuà o les sipietes a la planxa.

Buscar un prat amb herba i flors silvestres
per dormir la migdiada
sota una ombra arbrada.

Berenar un got d’orxata gelada.

Llegir novel·les de la terra,
o històries llegendàries,
o relats de màgia i ficció...

Beure aigua de manantial
o una taronjada
i sopar a la llum dels estels
una pizza elaborada
i per postres iogurt grec

amb ametlles, lluna i mel.


I després anar a un concert
a l’aire lliure, sota el cel,
que musiqui una plàcida nit,
antesala d’una altra esplèndida jornada.

diumenge, 15 de juliol del 2007

L'alzina surera

Tronc revestit amb suro verge,
paret ideal per a l'heura antiga
que s'hi enfila buscant veure el cel
a un laberint de branques i fulles.

Té una capçada
l'alzina surera
que és punta fina de coixinera,
i garanteix ombra fresca i constant
per a l'estiu de calor més angoixant.

Sembla un element de la fantasia,
tret d'un bosc literari o de l'imaginari,
monstre afable de brancam solidari
amb els raigs de llum i el blau celestial.

I quan la nit s’apodera del firmament
impel·leix a jugar les fulles amb els estels.



dissabte, 14 de juliol del 2007

Fer ploure

Fer ploure al mapa mundi
mil noms de flors
escrits en papers de somni
estampats amb sons.

Reverenciar tots els idiomes
i les llengües d'aquest món,
fabricar molts diccionaris
en comptes de portaavions.

I buscar significats,
conèixer nous mots
manllevar paraules
que parlin d'amor.

Desterrar per sempre
les que carregades d'odi
rasquen complicades serenors
o ens fan viure al fil fi de la por.


Una gavina i un corb marí



Una gavina de cap negre
em sobrevola a la platja
sense pressa ni parar.

Descobreixo d'immediat
un corb marí dins del mar
que es desplaça a gran velocitat.

De tant en tant treu el cap
el corb marí submarinista,
-sembla una serp del camp-
i la gavina se’l mira
amb ganes d’intimar.

divendres, 13 de juliol del 2007

Preparant el retorn a les classes... (un poema pel setembre)

És aquesta nostra classe


És aquesta nostra classe,
entreu alegrement
que farem del temps que passi
un gran divertiment.

Obriu els ulls i les orelles
i la capseta de pensar
que hem vingut a passar un curs
ple de sorpreses per xalar.

Un dies farà sol,
d’altres s’enfosquiran
alguns caurà pluja o nevarà...

Però a la nostra classe
un cel privat ens aixoplugarà.

dimecres, 11 de juliol del 2007

Les quatre estacions de l'any


Tardor


Trist tenim el sol
que es deixa vèncer per les pluges.
És ara el temps de la tardor
i són totes les gotes d’aigua ben rebudes.

Sobre el camps i a les valls
sobre els boscos i als oceans
són les pluges benvingudes.




Hivern


Ja no volen pel cel tants ocells,
el bosc es va adormint,
i neva als cims quan ve la nit.

Venim ara a l’escola
abrigats amb molta roba,
doncs no li agrada a la mare
que ens geli el fred d’aquest hivern.





PRIMAVERA


Ronda al cel la primavera,
s’espavila el sol
i fa esclatar les flors
per regalar aroma a l’aire
i pintar amb colors tota la flaire.



ESTIU


Traurem les bicicletes,
anirem a fer castells,
jugarem a ser donzelles
i guerrers d’altres temps.

I en tornar de la platja
amb la sorra encara als peus
pujarem muntanya amunt
per acomiadar l’últim raig de llum.


dimarts, 10 de juliol del 2007

Es fan camins

Es fan camins


Es fan camins de nit al cel,
són els que inventen els estels
per convidar-te a volar.

Són camins flonjos de l'aire
i cada fita és una llum
que il·lumina tots els racons
d'un laberint extern i fosc.
Creix el raïm


La parra a dues vessants
ha afillat un munt de pàmpols
i ha crescut més el raïm
que mira al sol de tarda.

Es va inflant cada gotim
augurant bona verema,
i tot el verd que li ha donat l'estiu
serà absent
quan arribi l'hivern.

No ens cal un calendari
per saber-ne l'estació,
doncs mirant-nos el raïm
esbrinarem l'època que és
observant llur canvi a diari.

Queda el crepuscle

Queda el crepuscle endolcit
per la olor de flors obertes,
absent enguany el gessamí...

De flors de Sant Pere és la flaire.

No és pas fortuït,
és l'aroma necessària
per evocar un antic sentit
que esborra paraules,
que rebutja els mots,
que sols demana un silenci infinit.

És efímera la flaire,
i permanent el record.

dilluns, 9 de juliol del 2007

Volen baix

Volen baix les orenetes,
anuncien que plourà.
Ja arriben núvols negres,
els hi toca ara actuar.

Hi ha batalla a les alçades,
un raig de sol vol triomfar
mentre bufa una ventada
que ens aconsegueix encostipar.

Passen hores indecises,
ennuvolades i molt grises
fins que una gota inicia el ruixat.

I és ara el moment gran i triomfal,
plou a dojo, rega l'aigua tot el camp!.


Arriben el núvols


Arriben els núvols,
es pengen del cel
i fan una capa profunda
de nata i escuma de llet.

S'aixeca primer la brisa,
bufa després el vent
i el raig més valent
es cola encara intens.

Esdevé aquest juliol
un mes de tardor,
declina ser estiu,
que li manca el caliu.


diumenge, 8 de juliol del 2007





Tot el mar



Tot el mar està esperant
que la nit pengi la lluna,
doncs vol ser el més gran mirall
del satèl·lit fulgurant.


I vindran els rogers i les orades
i els pops i les llagostes i els calamars
a dansar amb la llum daurada
mentre els humans somiem mons ideals.

I quan neixi l'albada
i el sol torni a sortir
s'amagaran la lluna i els animals
i ens convidarà el mar a prendre un bany.

Poemes per tot el curs (P4)






ESTACIONS



Tardor


Ens atrapa la tardor
amb la pluja i la frescor,
un cistell de rovellons,
la magrana i sa dolçor.






Hivern


Les nits són llargues,
i mirem els estels
a través dels vidres,
que al carrer ens congela el fred.







Primavera


He vist una oreneta
anunciant la primavera
entre un ametller florit
i la lluna aquesta nit.




Estiu


El groc ha pintat
tot el camp de blat
i el sol ha il·luminat
les flors que hi ha al prat.







NADAL



Hem aprés una nadala,
hem pintat una postal
per dir-vos amb alegria:
que tingueu un bon Nadal!



Cap d’any


Preparem el raïm
i estrenem el calendari
que quan sonin les campanes
l’any nou serà estrella al noticiari.



Reis d’orient


Ja arriba la caravana
del tres Reis amb els camells.
Travessen el desert
tot venint des de l’orient
seguint aquella estrella
que al cel llueix com la més bella.





CARNAVAL



Mira, mira, una flor margarida,
mira, mira, una dama amb pamela antiga,
mira, mira, un elegant senyor d’abans,
mira, mira què n’és de bonica
la gran festa de les disfresses,
la festa gran del carnaval.






LA MONA




Un pastís dolç i feliç
tot cobert de xocolata
amb pollets, ous i plomalls
per celebrar el dia de Pasqua.






SANT JORDI



Ja arriba la diada,
amb llibres a cada parada
i una rosa vermella
per a la princesa estimada.



SANT JOAN


Una coca gegant
per a la nit de Sant Joan
tota plena de cireres,
tota plena de pinyons
amb sucre entre les fruites,
i al cel llums de colors.








dimecres, 4 de juliol del 2007

Fulles

Eleva el llorer branques i fulles,
verticals puntes al cel;
verd frondós
prenent el sol
i oferint ombra.

Sols les fulles grogues
miren cap a terra:
van caient
al ritme del vent.
(Les ha matat la vida).

dilluns, 2 de juliol del 2007

La tarda

Un matí de sol brillant
ha quedat a la memòria,
la tarda ha tenyit el cel de blanc
i ha aixecat un fresquet ventat.

Han perdut les flors intensitat,
els colors s'han apaivagat;
sols conserven els aromes,
i el record fulgurant d'abans.



diumenge, 1 de juliol del 2007

Quan comencen les vacances

Quan comencen les vacances
i la llum fa el dia llarg
s'estiren les hores calmes
entre el beure i tenir set.

Quan ens crida una gran ombra
per fruir de la fresca mòbil
i el sol crema l'aire del voltant.

Quan els camps groguencs
ballen fent onades
més enllà del ametllers.

Quan els mots reclamen tinta
i la sípia l'ha perdut de viu en viu,
és que ha arribat l'estiu.

I mengem un arròs negre
i escrivim postals arreu
i dormim la migdiada
i esperem que els xàfecs d'agost
reguin generosos el bosc
perquè esclati la florida primera de rovellons.

Quan comencen les vacances
i la llum fa el dia llarg...