dimarts, 17 de juliol del 2007
Lluna i boira
quan la claror a l'oest perdurava
i l'últim raig de sol es veia encara.
Fina, estreta, equilibrada,
lluminosa i acompanyada
per un estel de llum intensa.
D'immediat, quan la foscor regna del tot
i no és transparent el seu entorn,
la lluna tendeix poc a poc al color foc.
I ara, una boira de novel·la londinenca
arriba, arriba de cop i ho esborra tot.
Formigues al portàtil
tan tranquil·les pel teclat
ignorants del risc vital
que troben a cada pas.
Portar el portàtil al jardí
comporta un cert perill;
cada lletra, un possible cop mortal,
cada signe, un repte pel pobre animal.
I no paren de passejar
les formigues pel teclat...
Patrimoni immaterial de la Humanitat: la dieta mediterrània
Nota:aquest poema té una versió per a persones adultes (amb cafè i vi i cervesa) que podeu trobar al blog http://ibarriel.spaces.live.com (es pot arribar directament des d'aquí clicant a l'esquerra, on posa Blog de blogs).
Les persones infantils han de beure llet, aigua i sucs; mai begudes alcohòliques.
Ensumar aromes de pi
quan t’aixeques al matí,
contemplar el blau del cel
esmorzant un tall de síndria,
pa amb tomàquet i fuet
i un got de llet a la gespa del jardí.
Anar al mar,
que et bressolin les onades la mirada
i al nedar tastar l’aigua salada.
Visitar un bon restaurant
amb terrasseta a la plaça
i demanar la fideuà o les sipietes a la planxa.
Buscar un prat amb herba i flors silvestres
per dormir la migdiada
sota una ombra arbrada.
Berenar un got d’orxata gelada.
Llegir novel·les de la terra,
o històries llegendàries,
o relats de màgia i ficció...
Beure aigua de manantial
o una taronjada
i sopar a la llum dels estels
una pizza elaborada
i per postres iogurt grec
amb ametlles, lluna i mel.
I després anar a un concert
a l’aire lliure, sota el cel,
que musiqui una plàcida nit,
antesala d’una altra esplèndida jornada.